Per què hi va haver persones que no van rebre l’alerta per la dana a Catalunya?

Cap a les 14.30 h de dissabte, Protecció Civil va enviar una alerta generalitzada (gairebé per a tot Catalunya, excloent-ne tan sols sis comarques) per risc d’inundacions a causa de les pluges torrencials que es preveien fins a les 21 h d’aquell dia. En l’avís es recomanava evitar els desplaçaments i l’activitat a l’exterior, no acostar-se a rius, rieres i zones inundables i evitar zones baixes i soterranis. L’alerta la van rebre la gran majoria de ciutadans, tot i que hi va haver un percentatge significatiu que no. Ni aquesta, ni la que es va enviar unes hores més tard –malgrat que hi va haver persones que van rebre el segon avís i no pas el primer–, poc després de les 19.30 h, en què s’informava que la situació meteorològica estava millorant i es rebaixava el nivell de risc d’inundacions. Com s’explica aquesta situació?

✚ Radiodifusió

Per començar, cal tenir clar que el sistema ES-Alert, implantat des del 2022 i que es fa servir per a la tramesa d’alertes, no utilitza les comunicacions punt a punt, com quan enviem un SMS o un WhatsApp. El que fa és una radiodifusió mitjançant uns canals que fan servir les xarxes de control i gestió. “És com si una antena de ràdio estigués enviant la informació a tothom”, explica a La Vanguardia José Antonio Morán, director del grau d’ Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació de la UOC. Per tant, tots els mòbils que estan connectats a una cel·la concreta [una estació base de telefonia mòbil proporciona cobertura a una àrea coneguda com a cel·la] i a la xarxa teòricament haurien de rebre la informació al moment. El sistema Cell Broadcast, que utilitza ES-Alert, permet enviar missatges a tots els telèfons mòbils que són en una zona geogràfica específica, sense necessitat de saber el número de telèfon del destinatari. Aquests missatges poden tenir prioritat sobre els missatges normals, cosa que garanteix que es lliurin de manera ràpida i eficient. Quant a l’ entrega i en el cas de Telefónica, fonts de la companyia asseguren a aquest diari que la immensa majoria dels seus clients van rebre l’alarma d’emergències.

✚ Sense cobertura

Que hi hagués persones que no rebessin l’avís pot tenir diferents orígens “per la complexitat de la xarxa de telecomunicacions, que no és infal·lible”, recorda Morán. El més freqüent, que el nostre mòbil estigui fora de cobertura en aquell moment concret. “Hi pot haver 15 persones en una mateixa sala, però que tinguin diferents operadores i n’hi hagi algun que temporalment no tingui cobertura. Si l’avís arriba en aquell moment, aquell mòbil en qüestió no rebrà l’alerta”, afirma Morán.

✚ Fora de l’àrea de difusió

Una segona explicació podria ser el fet de trobar-nos fora de l’àrea de difusió. En el cas concret de dissabte, estaríem parlant de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, i els dos Pallars (el Jussà i el Sobirà), comarques que quedaven excloses de l’alerta, segons va informar Protecció Civil. En el cas que ens ocupa, tot i això, un nombre significatiu de persones que sí que eren en zones de risc no van rebre l’alerta. En aquest sentit, fonts de Protecció Civil expliquen a aquest diari que van saber “per xarxes, correus i comentaris d’operacions al territori” que algunes persones no havien rebut els avisos amb motiu de l’alerta Inuncat. Relaten que en les proves que fan del sistema de tramesa de les alertes de protecció civil ES-Alert, efectuen enquestes a la població per poder valorar l’efectivitat d’aquestes trameses. Tot i això, en el cas de dissabte, no han pogut fer aquesta valoració, “ja que fer l’enquesta requereix una certa logística que no és possible desenvolupar en moments d’emergència”. Per això, una vegada finalitzada la situació d’emergència, han demanat a la direcció general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri d’Interior (gestora de la plataforma de trameses) que “analitzi l’efectivitat de l’activació de les antenes sol·licitades per fer la tramesa”, i esperen una resposta.

✚ Error d’alguna antena

Certament, i segons el professor Morán, pot ser que alguna antena en aquell moment no estigués emetent el senyal per alguna raó. “Pot passar en una inclemència meteorològica. Per exemple, que caigui un xàfec molt fort i en aquell precís instant l’antena que hi ha just al mig de la cel·la hagi caigut, perquè ha perdut alimentació. En aquesta situació, els mòbils que estiguessin connectats a aquella cel·la no rebrien l’alerta”, assenyala.

✚ Configuració del mòbil

També hi ha el factor de la configuració del terminal, és a dir,
que tinguem bloquejada la recepció d’aquestes notificacions. “En principi, no hauria de passar quan es tracta d’una alerta de nivell u, que hauria d’arribar a tothom, més enllà de com tinguis configurat el mòbil. Però pot passar”, argüeix Morán.

✚ Sistema operatiu

Fins i tot es pot deure a un pro-blema del mateix telèfon, que
sigui molt antic i el seu sistema
no permeti rebre bé aquest tipus de missatges. “Em refereixo a mòbils molt antics. Per exemple, que pugui tenir una persona gran i que ja no hi hagi actualitzacions per a aquests dispositius”, afirma Morán.

✚ Automatitzat

Teòricament, aquest sistema d’alertes està automatitzat: “Quan Protecció Civil envia una alerta d’aquest tipus, les operadores el distribueixen automàticament”, recorda Morán. Tot i això, aquest sistema té poc temps de vida i no ha hagut de ser utilitzat, per fortuna, gaires vegades, “per la qual cosa no s’han pogut detectar possibles errors”, afegeix. “Casos com el de dissabte serviran com a aprenentatge”, conclou.