Del “no és no” a governar amb els ultres que el primer ministre de Portugal, el conservador Luís Montenegro, va proclamar el 10 de març del 2024 a un doble sí, parcial però de transcendència, que es va completar ahir al Parlament portuguès, on el Govern va assumir l’ideari de l’extrema dreta en matèria d’immigració i va sumar els seus vots per intentar frenar de manera expeditiva l’intens flux d’entrada al país dels últims cinc anys a través de la nova llei d’estrangeria. La norma ara queda en mans del president de la República, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, que pot promulgar-la, enviar-la de tornada al Parlament o sotmetre-la al Tribunal Constitucional.
Aliança Democràtica, la coalició que encapçala Luís Montenegro, i Chega, el partit ultra d’ André Ventura, que sumen 151 diputats sobre 230, van aprovar la reforma de la llei d’estrangeria sense l’altra formació de dretes, Iniciativa Liberal. Aquesta coincideix en la necessitat d’un gir en la política migratòria, però discrepa de la tramitació exprés seguida, que ha impedit que es pronunciïn alts organismes de l’ Estat.
El desmarcatge dels liberals deixa els conservadors sols en els seus acords amb el Chega de Ventura
El conjunt del centreesquerra hi va votar en contra. José Luis Carneiro, líder del Partit Socialista (PS), la segona força en vots, amb un lleuger avantatge sobre Chega, que el supera per dos escons, es va veure obligat a sortir del seu guió de col·laboració amb el Govern, per exigir a Montenegro que aclareixi si es vol entendre amb els ultres o amb el PS. Fa tot just un mes els socialistes van donar suport al programa de Govern, en el qual ja estava inclosa, en part per escrit i en part per les paraules del primer ministre, la reforma migratòria.
Es tracta del que al Brasil, el país amb més emigrants residents a Portugal, anomenen “el paquet antiimmigració”. Consta de tres lleis. La de més consens és la de la recuperació de la policia de fronteres, aprovada ahir per tota la dreta, amb l’abstenció del PS. La polèmica més gran la genera la reforma de la llei de la nacionalitat, que, en un marc molt més restrictiu, inclou la retirada del passaport als nacionalitzats que cometin delictes greus, cosa que fins fa poc només defensava Chega. Va quedar pendent per al setembre, en espera d’alguns informes. Ventura assegura que n’ha pactat les línies essencials amb el Govern.
El considerat pare de la Constitució, Jorge Miranda, i el mateix president Rebelo, catedràtic de la matèria, van indicar la potencial inconstitucionalitat de la llei de la nacionalitat. Miranda també la va assenyalar perquè restringeix la capacitat de presentar recursos davant l’ Administració. Aliança Democràtica i Chega van intentar resoldre-ho ahir, suavitzant aquests límits, que persisteixen.
Amb la nova norma, els estrangers en situació legal a Portugal hauran d’esperar dos anys perquè els seus cònjuges puguin sol·licitar la residència, a través d’un laberint burocràtic. Així mateix, s’eliminen les facilitats als ciutadans de països de llengua lusitana per establir-se a Portugal. Els socialistes assenyalen que així es trenca la política d’Estat d’acords amb les antigues colònies i, com el conjunt de l’esquerra, critiquen l’atropellada tramitació parlamentària, que el Govern justifica per la urgència.
Aquestes qüestions fonamenten les crides efectuades ahir per l’esquerra al president perquè veti la llei. En les últimes setmanes Rebelo ha mostrat la seva intenció que el Tribunal Constitucional es pronunciï, si bé era quan es tractava d’un paquet de tres lleis que incloïa la de nacionalitat. També ha advocat per mantenir estrets lligams amb els països lusòfons, de manera que no sembla senzill que promulgui la llei sense més ni més.