La percepció de les coses és subjectiva, ja ho va dir la reina Isabel d'Anglaterra, i aquesta escriventa no hi pot estar més d'acord, perquè cada vegada que escolta les estadístiques sobre la criminalitat alguna cosa li grinyola, probablement a causa de la circumstància personal i intransferible d'haver estat víctima de dos delictes en poc més d'un mes a la ciutat on resideix, que és Barcelona.
Barcelona, “archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros” i tal, encara que una es queda amb la part de la citació cervantina que diu “venganza de los ofendidos”, o això pensa mentre participa d'una nova activitat no oficial per a turistes i gent d'aquí consistent a valorar les diferents comissàries dels Mossos d'Esquadra.
Ja saben, això de puntuar l'atenció de 5 a 10 sent el 5 el pitjor i el 10 el millor. Sense ser pilota, els poso un 10, i començo a tenir una experiència sòlida en el tema. Mentre espero, mato el temps consolant gent i traduint a diversos idiomes de la UE, i em recordo a mi mateixa que l'economia espanyola és de les més sòlides de la zona euro. Ja els dic jo que la percepció de les coses és molt subjectiva, molt molt.
El primer va ser un furt, el segon un robatori amb violència, entre tots dos unes setmanes per refer-me'n. Com a dona, ja vaig néixer amb ulls a l'esquena per pressentir possibles agressions tornant a casa, de dia o de nit, les lectores segur que saben de què parlo. Ara també m'estan creixent ulls pels costats i fins i tot als peus.
Els explico: estava tan tranquil·la després de posar menjar a la colònia de gats que cuidem entre diversos voluntaris en un barri se suposa que també tranquil quan, sortint del cotxe per saludar una veïna, sincronitzadament m'obren la porta del copilot i bossa de mà que ja no hi és, veí (un altre) que m'avisa i servidora que es posa a córrer, per a res. Bye bye fals Kelly, però de pell bona.
La seguretat no és de dretes, ni tampoc és d'esquerres, és una condició imprescindible per poder exercir la llibertat
Ara toca puntuar a la Guàrdia Urbana, i de nou entre 5 i 10 sent bla bla bla, els poso, també a ells, un 10. En un parell d'hores recuperen la bossa de mà pràcticament amb tot, només hi faltaven els cinc euros que portava, una suma important que l'economia va tan bé. Ironia, aclareixo. L'ocell, i perdonin que em refereixi així al lladre, però és per la rapidesa amb què em va volar les meves pertinences, era un vell conegut de la Urbana. Ho deixem aquí.
El robatori amb violència va tenir lloc diumenge passat a l'hora de dinar al centre de Barcelona. Tres artesans, perquè cal reconèixer-los l'habilitat amb què, sincronitzadament també, ens van envoltar, ens van esprémer i altres, li van pispar el mòbil al meu col·lega, a qui sens dubte van confondre amb un guiri degut probablement al fet què ho és, encara que porti quaranta anys en aquesta ciutat.
Lee tambiénEl perdó dels pecats i la vida eterna
El col·lega i jo aconseguim retenir-ne un, molt gimnàs que portem. Van arribar els Mossos amb tanta rapidesa que més aviat diria que es van materialitzar, i els ajudem traduint al castellà l'artesà, i ja estic dient prou. Per descomptat, el mòbil ni està ni se l'espera.
La seguretat no és de dretes, ni tampoc no és d'esquerres, és una condició imprescindible per poder exercir la llibertat. Si una ha d'anar afegint com a pròtesi ulls per totes les parts del cos, mirant cap a tots els costats, posar el piu de seguretat del cotxe gairebé abans d'obrir-lo i portar el mòbil enganxat al canell, ja m'explicaran.
Lee tambiénSe'ns ha quedat cara de politetrafluoroetilè
A les xarxes si parlo de seguretat ja sé el que em trobaré: a X un vòmit d'odi i un panorama tan exagerat que es diria que això és La purga, a Bluesky negaran que tot això estigui passant, tothom és bo, vaja, boníssim, i si passa, segur que és culpa meva.
”Què creuràs, allò que veuen els teus ulls o el que t'expliquen?”. És un comentari que circula per X i no per bé, però que sap aprofitar el terreny adobat que es produeix quan, efectivament, les nostres percepciones discrepan del que se'ns diu.
