Tal dia com avui, fa cent anys, es va publicar a Alemanya per primera vegada Mein Kampf ( La meva lluita), el llibre d’Adolf Hitler en què el futur dictador avançava alguns dels seus plans, com ara annexionar Àustria o conquerir espai vital a l’est d’Europa, i exposava el seu ferotge antisemitisme.
El 18 de juliol del 1925 l’editorial nazi Eher va publicar el primer volum, escrit per Hitler a la presó de Landsberg, on complia condemna pel fallit cop d’ Estat del 1923 a Múnic, l’anomenat Putsch de la cervesa . En aquell moment l’autor i el seu partit, l’ NSDAP, estaven encara lluny de tocar el poder.
El segon volum d’aquesta barreja d’autobiografia i pamflet polític es va publicar el 1926, i l’edició conjunta en un sol volum va aparèixer el 1930. Tres anys després, el gener del 1933, Hitler es convertia en canceller i engegava la maquinària totalitària del Tercer Reich.
Hi ha infinites raons per no llegir aquest llibre nefast, perquè, com assenyala la politòloga Barbara Zehnpfennig, “l’estil és deficient, les diatribes d’odi de Hitler resulten desagradables i, amb les seves gairebé 800 pàgines, el llibre suposa una veritable prova per al lector”. Tot i això, la politòloga qüestiona la idea generalitzada que La meva lluita és un llibre confús, ple de repeticions i de contingut incoherent.
En un article per a l’ Agència Federal d’ Educació Cívica ( BPB), Zehnpfennig argüeix que, al contrari, “els pensaments de Hitler són extremament coherents, i el lector imparcial es troba una fascinant perspectiva de la vida interior d’un home fanàtic en les seves creences. Per mitjà de La meva lluita , es comprèn la connexió entre la cosmovisió de Hitler i la seva pràctica política. I es comprèn que aquesta pràctica estava enterament al servei d’aquesta cosmovisió, que Hitler creia que estava complint una missió posant en marxa la seva obra d’aniquilació”.
‘La meva lluita’ no es va poder reeditar a Alemanya fins al 2015; després sí, però només en edicions comentades
Malgrat aquesta suposada claredat d’objectius, el cert és que els contemporanis de Hitler no es van prendre el llibre gaire seriosament. Al principi va vendre pocs exemplars. Van ser 287.000 fins al gener del 1933, any en què l’arribada dels nazis al poder va disparar les vendes. Mein Kampf es va convertir en possessió obligada: es regalava als noucasats, i per als funcionaris comprar-lo era ineludible, cosa que va fer ric el seu autor. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, s’havien superat els dotze milions d’exemplars i el llibre era a gairebé totes les cases alemanyes. Una altra cosa és la lectura. Segons enquestes dels Estats Units de la postguerra, només entre el 20% i el 30% dels alemanys van afirmar haver llegit el llibre, sencer o en part, durant l’època nazi.
Contra el que es creu comunament, Mein Kampf no ha estat mai un llibre prohibit a Alemanya. Sempre ha estat lícit posseir-ne un exemplar, vendre’l, comprar-lo i, per descomptat, llegir-ho. Sempre hi ha hagut, i hi continua havent, exemplars de segona mà en mercats ambulants i llibreries de vell, i es pot fer sevir amb finalitats educatives, a la universitat i en instituts de secundària. El que va estar prohibit fins al 2015 era reeditar-lo, per evitar que es fes servir en grups d’extrema dreta.
Segons la llei germànica de Drets d’Autor, tota obra queda en mans dels hereus durant els setanta anys següents a la mort de l’autor, i després passa a ser de domini públic. Per això, el 2015, setanta anys després de la mort de Hitler, van expirar els drets d’autor, que estaven en mans de l’estat federat de Baviera per decisió de les potències aliades vencedores de la guerra.
Motiu de la propietat bavaresa del llibre: Hitler es va suïcidar el 30 d’abril del 1945 a Berlín sense deixar descendència, però el seu últim domicili, segons el padró, va ser el número 16 de la Prinzregentenplatz, una plaça de Múnic, capital de Baviera. En vista d’un llegat tan verinós, que incloïa el mandat explícit per part dels aliats d’impedir que es pogués fer servir com a propaganda nazi, les autoritats de Baviera van acordar amb el Govern federal de l’ Alemanya Occidental la prohibició de noves edicions.
El gener del 2016, quan va passar a domini públic, una nova edició de Mein Kampf va tornar a les llibreries alemanyes, però no tal qual, sinó en forma d’edició crítica comentada, elaborada pel prestigiós Institut d’ Història Contemporània de Múnic (IfZ, per les sigles en alemany), un dels puntals de la investigació acadèmica sobre el nazisme.
Malgrat les amenaces que conté, els coetanis de Hitler no es van prendre el llibre gaire seriosament
Les autoritats alemanyes també van decidir que el llibre només es podrà publicar en edicions crítiques, i consideren que les lleis del país contra la negació de l’Holocaust són, a la pràctica, un obstacle insalvable per a eventuals edicions comentades filonazis. En tot cas, l’ominosa obra està disponible en idiomes de tot el món i a l’abast de qualsevol a internet.
