El sicari assassinat a Consell de Cent ja va ser ubicat a Barcelona el 2022

La Policia Nacional sospitava que el fugitiu serbi montenegrí Filip Knežević era a Barcelona. La policia el va identificar l’any 2022 mentre feia un seguiment a un altre criminal. La seva presència va despertar sospites i l’equip d’investigació va fer unes fotografies que va compartir amb les autoritats sèrbies i montenegrines, que ràpidament el van identificar com un dels pistolers de plantilla de l’organització criminal Kavač. El que no sabien és que ara s’amagava al 4t 2a del número 200 del carrer Consell de Cent, en ple centre de Barcelona i on va ser cosit a trets dimarts a plena llum del dia.

Els investigadors creuen que Knežević provava d’esquivar els seus perseguidors passant desapercebut a la capital catalana, on no es relacionava amb cap veí.

La víctima exercia un únic paper de pistoler a l’organització i es va refugiar a la ciutat fugint dels seus enemics

En l’escorcoll a casa seva, els Mossos van localitzar documentació falsa amb la seva foto i dues identitats diferents. La tarda del crim, la policia montenegrina va detectar moviments al món del crim organitzat i va avisar les autoritats espanyoles que el cadàver trobat a Consell de Cent podia correspondre a Knežević. Un simple intercanvi de fotos ho va confirmar.

Knežević no tenia cap paper rellevant dins l’organització més enllà de ser un pistoler a sou del clan Kavač. “Són pocs els disposats a complir les ordres de matar i ell ho feia”, va revelar ahir una font propera a la investigació. El primer episodi conegut amb què se’l relaciona és un tiroteig ocorregut el 2018 en què va ferir una periodista a la cama a Podgorica, la capital de Montenegro. El segon cas és el que va despertar l’afany de revenja dels seus rivals. El juliol del 2020 va matar dos criminals dels Škaljari, en un tiroteig a l’illa grega de Corfú. Els capitostos Alan Kožar i Damir Hadžić van rebre 29 trets a l’esquena i al cap. Van morir cosits de manera semblant a com el van matar a ell a Consell de Cent. Precisament, una de les seves víctimes a Corfú, Kožar, també va ser identificat durant una operació policial a Barcelona l’any abans a ser assassinat.

El clan dels Kavač és un dels més perillosos dels Balcans i manté
una guerra sense treva contra els Škaljari. Tots dos formaven part de la mateixa organització, però un enfrontament per un desembarcament de 200 quilos de cocaïna al port de València va desencadenar un sagnant conflicte que dura fins avui i que ha segat la vida a 60 persones, fins ara. A Catalunya l’any passat van ser detinguts tres dels capitostos en diverses operacions de la Policia Nacional.

La presència a Espanya dels dos grups enfrontats s’explica en bona part per l’auge del negoci de la marihuana, encara que no hagin deixat en cap moment de traficar amb cocaïna. Les organitzacions sèrbies i montenegrines són les propietà­ries de nombroses plantacions que conreen i vigilen empleats albanesos. A Catalunya, convertida els últims anys en el viver de la marihuana d’Europa, pugnen amb altres grups criminals, com suecs, polonesos, dominicans, albanesos i marroquins, entre d’altres, pel domini d’aquest mercat il·legal.

La protecció d’aquestes explotacions il·legals –algunes d’amagades en zones forestals i plantacions interiors– obliga a la importació d’armament, ja que els vuelcos , robatoris entre traficants, s’han tornat freqüents. Aquesta circumstància ha redoblat la violència i l’ús d’armes de foc. L’últim any el nombre de les intervingudes a Catalunya s’ha incrementat un 23%.