La precària i perversa distribució d’aliments a Gaza depèn, en gran manera, de Phillip F. Reilly, un veterà de l’exèrcit dels Estats Units i de la CIA, director ara d’una empresa de seguretat privada que, juntament amb l’exèrcit israelià, és responsable de la mort d’uns 900 palestins. Aquestes persones han mort les últimes sis setmanes pels trets dels militars israelians i els mercenaris a càrrec de Reilly. També han mort esclafades a les gàbies on han d’entrar per aconseguir l’ajuda.
L’ONU acusa Israel de provocar la fam dels palestins per aconseguir objectius militars que impliquen neteja ètnica i genocidi.
Phil Reilly, veterà soldat d’elit i de la CIA, dirigeix els mercenaris que distribueixen l’ajuda
A finals del 2023, poques setmanes després que comencés la guerra, militars, polítics i empresaris israelians van pensar que una bona estratègia per debilitar Hamàs seria impedir que l’ONU distribuís l’ajuda a Gaza. Afirmaven que el lliurament massiu d’aliments, a través de 400 punts de distribució, beneficiava la immensa majoria dels 2,1 milions de gazians, incloent-hi els guerrillers de Hamàs.
Els atacs militars i la pressió política del Govern de Netanyahu van expulsar de Gaza les agències de l’ONU i altres organitzacions humanitàries. La supervivència dels palestins va quedar en mans gairebé exclusivament d’Israel i va ser llavors, a finals de l’any passat, quan Phil Reilly va entrar en escena.
Reilly és un home alt i corpulent, capaç quan era jove de córrer una milla en 4m11s, un temps gairebé de professional. Va estudiar Humanitats i Relacions Internacionals a la Universitat de Georgetown i, tot just llicenciar-se, es va allistar a l’exèrcit, als boines verdes, la unitat d’elit de les forces especials. La seva formació incloïa salts en paracaigudes des de 7.300 metres d’altura amb microbombes nuclears a la motxilla. Va ser a Hondures als anys vuitanta entrenant els guerrillers de la Contra nicaragüenca, que, patrocinats pels EUA, lluitaven contra el règim sandinista.
La CIA el va contractar com a paramilitar. Va servir als Balcans durant la guerra de Bòsnia, en diversos conflictes africans i va ser al primer equip que va arribar a l’ Afganistan després dels atemptats de l’11-S. Va ser cap de l’estació de la CIA a Kabul i, més endavant, a Bagdad, càrrecs crucials en la guerra contra el terror que havia declarat el president George W. Bush.
Va acabar la carrera a la CIA com a cap d’operacions del centre antiterrorista. Va passar llavors al sector privat, com a consultor de seguretat a l’empresa Orbis i col·laborador de Boston Consulting Group ( BCG), una de les consultores més importants del món.
Israel va pensar que Reilly seria la persona adequada per controlar la distribució dels aliments a Gaza i ell va acceptar. Des d’ Orbis va demanar ajuda a BCG, que va dissenyar el pla.
Juntament amb l’ Institut Tony Blair de l’ex primer ministre britànic, BCG també va participar en els plans per convertir Gaza en una riviera mediterrània. Havia calculat que mig milió de palestins acceptarien anar-se’n a canvi de 9.000 dòlars cada un. Va assegurar que desplaçar la població en lloc de mantenir-la suposava un estalvi de 23.000 dòlars per palestí.
BCG va aconsellar crear dues entitats per distribuir l’ajuda. Una s’encarregaria de les tas-ques humanitàries, i l’altra, de la seguretat.
A començaments d’any, un advocat a les ordres de Reilly va registrar als EUA la Gaza Humanitarian Fundation ( GHF) i la societat Safe Research Solutions ( SRS). Israel els va encarregar llavors la gestió de l’ajuda a Gaza.
Reilly dirigeix l’ SRS i al capdavant de la GHF hi ha el reverend Johnnie Moore, líder evangelista expert en relacions públiques i trumpista de primera hora. Els Estats Units els han lliurat 30 milions de dòlars. La resta del finançament és opaca.
Al març, Israel va tallar de soca-rel l’entrada d’ajuda a Gaza i no va ser fins al 26 de maig que la GHF no va començar a distribuir racions alimentàries. Un dia abans, BCG s’havia retirat del projecte per discrepàncies en l’execució.
Reilly, d’acord amb els estrategs militars israelians, ha obert quatre punts de distribució d’ajuda. La GHF anuncia les hores d’obertura a la seva pàgina de Facebook. Aquests avisos, sempre a punta de dia i mai fiables, obliguen els palestins a recórrer a peu i de nit, sense cap il·luminació, fins a desenes de quilòmetres. Els que es perden i surten dels corredors designats són objectius militars legítims, sobretot si estan en edat de combatre. L’exèrcit i els milicians de Reilly tenen ordres de disparar a matar si se senten amenaçats . També s’han fet servir drons i carros de combat contra la multitud que s’acosta als punts de recollida.
Els homes de Reilly es protegeixen entre si, però no impedeixen el pillatge ni les estampides. La GHF assegura que el servei millora dia a dia i que habilitarà una cua exclusiva per a dones i nens. Tot i això, anar a buscar ajuda és tan perillós que són els homes els que assumeixen el repte.
L’ONU assegura que aquesta operació viola els principis d’independència, neutralitat i humanitat que s’han de respectar perquè la fam i el lliurament de menjar no siguin armes de guerra.
L’Unicef certifica que la malnutrició severa infantil s’ha
disparat un 146% des del febrer passat. Hi ha més de 600 nens hospitalitzats a Gaza amb aquesta síndrome.
Aquesta setmana, després d’una estampida que va matar una vintena de persones, l’associació Metges per als Drets Humans a Israel ha demanat la retirada de la GHF perquè “posa en perill la vida dels palestins” i viola els principis que estableix el dret humanitari internacional.
Reilly torna a ser en una zona de conflicte. Trobava a faltar l’adrenalina dels “dies passats”, segons ha reconegut en una entrevista amb el podcast Blackpoint . La diferència amb ahir és que avui guanya molts més diners i la seva vida no corre perill.
Els palestins que acudeixen famolencs i desesperats a buscar els paquets d’aliments no estan armats i Orbis és propietat de McNally Capital, societat que ha invertit en l’SRS.
