Amb el títol La nit del músic alt, es presenta el penúltim espectacle que es podrà veure a l’amfiteatre de Montjuïc dins del Grec Festival de Barcelona, divendres que ve. Hi consten com a responsables la companyia Indi Gest, la Banda Municipal de Barcelona i José Rafael Pascual-Vilaplana, que també és el director de la formació musical. I l’autoria de la dramatúrgia va a càrrec del polifacètic Carles Pedragosa, vinculat a la companyia de Jordi Oriol, l’artista de les paraules (L’empestat , La mala dicció...).
L’espectacle du com a subtítol “Un tipus de gènere ambigu”, i els seus creadors asseguren que ho estan donant tot per arribar a aquest divendres amb un xou únic, que pot reunir en alguns moments 90 persones a l’escenari del Grec, amb la banda i el cor ARSinNOVA. És tracta d’un encàrrec del festival, “a partir de l’antigala”, ho defineix la directora, Leticia Martín. I no se’ns acut ningú millor per fer una antigala que la colla d’Indi Gest.
A l’espectacle s’hi col·loca la primera pedra perquè el Grec sigui el centre neuràlgic del musical a Europa
“Poder treballar amb música i amb una gran formació orquestral ens va encantar des d’Indi Gest”, declara Pedragosa. “Vam començar a pensar en el repertori, remuntant-nos als orígens, però sense tenir la història feta. Vam començar a treballar en una cosa molt eclèctica i al José se li van obrir els ulls. I llavors ja vam pensar en la història. Hi ha uns intèrprets i també un cor, amb una vintena de cantaires, perquè necessitàvem un gruix humà en escena”. Els actors-cantants són Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider i Jordi Vidal.
En nom de la Banda Municipal de Barcelona, Joan Xicola manifesta: “La banda de Barcelona pot semblar una cosa molt tancada, però en canvi la mentalitat és molt oberta. Fer una cosa que surti del repertori clàssic que fem a L’Auditori també ens agrada i ens engresca, i ho donem tot”. I explica que estan fent els assajos a L’Auditori, “desmuntant totes les tarimes, perquè s’assembli a l’escenari del Grec”.
Lee también
“És un concert espectacle, del qual no hauríem de fer gaire espòiler –continua Pedragosa–. Però sí que direm que és un acte institucional on es col·loca una primera pedra, perquè el Grec sigui el centre neuràlgic del musical a Europa. És un d’aquells grans projectes de ciutat, en clau d’ironia, que pretén remodelar el Paral·lel i Montjuïc”. En el projecte “també hi ha un fons nord-americà, però no es pot continuar l’acte perquè s’hi trobin restes”. El propòsit de l’espectacle és “que no mori la ciutat, que l’ànima de l’art no mori a la ciutat”, proclama el dramaturg. “Necessitem ser lliures per viure l’art d’una manera plena”.
“L’entrada de la Viquipèdia diu que el teatre musical el van inventar els nord-americans el 1866. Però això no és així, perquè fa molt de temps que aquí es fa aquesta barreja de música, dansa i teatre; ja ho feien els grecs. Per això a la funció hi ha un congrés d’especialistes que debaten sobre tot això, i també hi apareixen els aranzels i els drets d’autor”, assenyala l’artista, que hi afegeix que ja hi ha vestigis de musicals del 2.500 a.C., i l’espectacle arriba fins als musicals dels anys noranta.
Lee tambiénJosep Maria Pou: “Roald Dahl no es retracta de la crítica a Israel, tot i que li volen retirar els llibres”
Entre els temes que sonaran durant la nit, hi haurà des de peces d’Andrew Lloyd Weber i de Carles Santos fins a coneguts moments musicals de Jacques Offenbach, de Kurt Weill, de Cole Porter o de Gershwin, però també d’Albert Guinovart. “Passem pels musicals americans, però també reivindicant la tradició europea, com les operetes de Sullivan. En aquest debat que els americans s’ho atribueixen i els europeus ho reivindiquen sorgeix la peça”, conclou Pedragosa.
