27 alcaldes de Ponent han enviat una carta a la consellera de Territorio, Sílvia Paneque, per demanar que s'aturi el projecte del fons d'inversió danès CIP que preveu construir una macroplanta de biogàs en la Sentiu de Sió (Noguera).
A més, demanen una reunió urgent amb la consellera i una visita sobre el terreny abans que el Pla especial del projecte arribi a la comissió d'Urbanisme de Catalunya, prevista per al 22 de juliol, on se li podria donar l'aprovació definitiva.
L'alcalde de Bellcaire d'Urgell, Jaume Monfort, ha assegurat que a la zona no hi ha prou generació de purins per proveir a la totalitat de plantes que hi ha i per això afirma que la infraestructura necessitarà un 50% de residus no locals per poder funcionar.
Han firmat la carta els alcaldes o alcaldesses d'Artesa de Segre, Agramunt, Algerri, Arbeca, Bell-lloc d'Urgell, Bellcaire d'Urgell, Bellpuig, Castelló de Farfanya, Castellserà, Corbins, els Omellons, Els Plans de Sió, el Palau d'Anglesola, Gerb, les Avellanes i Santa Linya, les Borges Blanques, Linyola, Llardecans, Montgai, Montoliu de Lleida, Os de Balaguer, Tàrrega, Tornabous, Torres de Segre, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer i Vilanova de Meià.
La carta s'ha fet pública en un acte en el Pedrís, a Bellcaire d'Urgell, on s'han reunit alguns dels alcaldes signants per observar la zona on es preveu construir la planta. Amb aquesta acció, els alcaldes volen fer pressió abans que se celebri la comissió d'Urbanisme de Catalunya el proper 22 de juliol on previsiblement s'ha d'aprovar el projecte. Per això demanen una reunió urgent amb la consellera Paneque i també una visita sobre el terreny per traslladar-lo la seva oposició.
Aspectes negatius
Els principals aspectes negatius de la planta que assenyalen són que no responen amb les necessitats ramaderes reals, que no s'ha demostrat d'on provindran les matèries a tractar i que la infraestructura necessitarà almenys un 50% de residus no locals. Monfort ha assegurat que en 25 quilòmetres al voltant, no hi ha producció suficient de purins per proveir la demanda d'una planta d'aquestes característiques i per això estan convençuts que s'utilitzaran altres tipus de residus industrials per generar el biogàs, amb el perjudici que això comportarà per la salut de les persones.
Un altre dels factors en contra de la planta és l'excessiva pressió sobre les infraestructures viàries que preveuen que tindrà, ja que es multiplicarà el trànsit de camions.
Per als alcaldes, la sobredimensió del projecte trenca amb qualsevol idea de sostenibilitat, i la veuen com una fàbrica de combustible amb una lògica industrial, molt més propera a una petroquímica que a una instal·lació energètica pensada per garantir autonomia local.
A més, alerten que la planta es contempla a terra agrari protegit, en un espai de gran valor ecològic i de proximitat a zones d'especial protecció d'aus, per la qual cosa consideren que es vulneren normatives ambientals i urbanístiques.
Lee tambiénUrbanismo da luz verde a la planta de biogás de la Sentiu, la mayor proyectada en el sur de Europa
També li han enviat la carta a Javier Prados, director de Copenhagen Infraestructure Service Co (CIP), promotora del projecte.
Per la seva part, els promotores han respost a la carta dels contraris al projecte assegurant que aquest és un exemple d'economia circular i sostenibilitat per al camp. En aquest sentit, afirmen que subproductes tornaran als camps com biofertilitzants naturals, tancant així el cicle i aprofitant recursos.
També reiteren que compten amb el compromís de més de 300 ramaders de la Noguera, el Pla d'Urgell i l'Urgell, que s'han adherit al projecte per garantir fins a 480.000 tones de dejeccions anuals per transformar-les en biometà.
També recorden que el Govern ha qualificat d'importància estratègica el projecte.