Fa uns dies Javier Godó va nomenar president executiu del Grup Godó el seu fill Carlos. La Vanguardia va publicar quatre textos, dos dels presidents –entrant i sortint–; un de Màrius Carol, exdirector de La Vanguardia, i un altre de Jordi Juan, l’actual director. Va ser commovedor i encoratjador comprovar com, amb paraules diferents, tots defensaven el compromís d’aquest diari amb la veritat i el rigor.
Potser li resulti exagerat que m’impressionés una cosa tan bàsica com la defensa de la veritat. Però el cert és que la veracitat no està de moda, ni per part de la ultradreta –cosa habitual– ni per part de l’esquerra postmoderna.
La ultradreta tendeix a desacreditar els mitjans de comunicació, la ciència o les institucions independents quan la informació que divulguen no encaixa amb el seu relat, i imposa una “veritat alternativa”. Difon falòrnies, teories conspiratives i desinformació de forma massiva per modelar l’opinió pública, explotar la por i reforçar les seves pròpies posicions. Per posar un exemple, Abascal ha relacionat l’arribada massiva d’immigrants amb agressions sexuals. És a dir, amb la ultradreta la veritat brilla per la seva absència.
Amb la ultradreta la veritat brilla per la seva absència
I l’esquerra? Determinats sectors de l’esquerra, influenciats pel pensament postmodern, s’han apartat dels postulats de la Il·lustració i han difuminat tant la veritat que ja no es reconeix.
La postmodernitat rebutja l’existència de veritats universals –ni tan sols la Declaració dels Drets Humans li sembla acceptable–. Els postmoderns creuen que cada individu té la seva pròpia veritat i que tot coneixement és relatiu. Així, per exemple, com podem exigir que s’erradiquin els matrimonis forçats si pertanyen a una cultura que no és la nostra? En aquest marc, les emocions adquireixen un paper central, són una font legítima de coneixement, i es desconfia de la raó o de l’evidència empírica. Un altre exemple, hi ha persones que estan en contra
de les vacunes, una ingerència del poder, i, a més, qui ha dit que serveixin per a alguna cosa? Ja ho veu, no s’exigeix comprovar una afirmació, sinó només sentir-la. D’altra banda, la identitat sentida –l’essència del que algú diu ser– se situa per sobre de la realitat material. La classe social, el sexe biològic o les condicions econòmiques perden centralitat davant d’allò emocional, allò simbòlic o allò autoreferencial.
Educació per la igualtat
Si vol sostreure’s al populisme i a la postveritat, li recomano el llibre de José Antonio Marina La vacuna contrala insensatez, per poder-se orientar en la boira.