La suma de PP, Vox, Junts i Podem tomben el decret elèctric de l’Executiu

Una suma inesperada, la dels diputats de PP, Vox, Junts i Podem va tombar ahir a la tarda el reial decret de mesures urgents per al reforç del sistema elèctric que havia portat el Govern espanyol a la Cambra per a la seva convalidació. El projecte va acabar sent derrotat per 183 vots.

La resta de punts de l’ordre del dia, en total vuit, van passar la tria amb més fortuna o menys, de manera que el marcador del Govern espanyol i la majoria que li dona suport va quedar en un 7 a 1 en l’últim ple del curs polític. No està malament. Però també és cert que el decret de mesures per al sistema elèctric era el punt de l’ordre del dia més rellevant. I
va caure.

Els vots en contra de PP, Vox i Podem, i fins i tot del BNG, entrava dins dels càlculs, però el vot anunciat per Junts va resultar més sorprenent perquè la formació de Carles Puigdemont, en teoria, havia negociat amb l’equip de la ministra Aagesen.

Les raons de Junts per defensar la seva posició en contra d’aquest decret són en una altra banda. Ras i curt, va voler llançar una severa advertència al Govern de Pedro Sánchez i als pocs avenços en les seves particulars penes, en especial, l’aplicació de l’amnistia. És possible que dilluns, quan el Tribunal Constitucional va decidir posposar fins al setembre la presa en consideració de l’empara presentada per Carles Puigdemont, el decret de mesures per al sistema elèctric s’apagués.

Puigdemont envia un missatge a Sánchez: el Constitucional se n’ha anat de vacances sense estimar el seu recurs

El rebuig de Podem estava escrit des que ha decidit posar terra pel mig amb el PSOE i Sumar.

El del PP també se situa en la mateixa òrbita del joc polític. És cert que no ha compartit mai el diagnòstic sobre les causes de l’apagada del 28 d’abril, però en aquesta votació hi havia sobretot la voluntat d’amargar el final de curs polític al PSOE amb la mirada posada en el que vindrà al setembre. Les pressions del sector elèctric perquè s’aprovés, que n’hi va haver, no van servir de res.

El vot en contra dels ultranacionalistes de Vox es donava per descomptat.

El decret en qüestió és el resultat de les mesures proposades a l’informe dels experts que van analitzar les causes de l’apagada del 28 d’abril. “ Compta amb un enorme consens social que va des dels grups ecologistes fins a les empreses”, va afirmar Sara Aagesen, que va demanar que en la votació es defensés “l’interès general i no els interessos particulars”.

ERC, Bildu i PNB mantenen una alineació crítica ambla Moncloa en espera d’esdeveniments

Els vots a favor van venir d’ERC, PNB, Bildu i Coalició
Canària, i tots van ser el resultat de la incorporació de modifica-
cions a la carta. Els bascos estaven especialment interessats en
l’ús industrial de l’energia; els canaris, en la reparació de les malmeses infraestructures elèctriques de les seves illes; els republicans, en les mesures per afavorir l’autoconsum i també la integració de les xarxes per a l’energia domèstica.

En la resta de l’ordre del dia, van prosperar, a més, les dues reformes del reglament del Congrés impulsades per la majoria de la investidura que va obtenir el vot en contra de PP i Vox. Aquesta reforma proporciona noves eines a la Cambra per combatre un fenomen que ha anat a més els últims anys: la presència d’informadors, activistes d’extrema dreta, que han trencat totes les normes de comportament a la Cambra.

Procedent del Senat també es va votar, per segona vegada, la llei per a la creació de l’ Agència Estatal de Salut. La primera vegada que es va intentar, Junts també la va tombar juntament amb Vox i PP. Aquesta vegada el mal humor va sortir per una altra banda i es va aprovar.

L’últim punt aprovat va ser un decret sobre esdeveniments culturals extraordinaris impulsat pel Ministeri de Cultura que donarà bones notícies a Barcelona.

En suma, si el ple d’ahir havia de servir per mesurar l’estat de les forces, pot dir-se que ningú no en va sortir il·lès, però tampoc greument ferit. Certament, el Govern espanyol ja va retirar preventivament d’aquest últim ple del curs la reforma de la jornada laboral –que previsiblement s’hauria perdut– i tampoc no va portar la reforma de la justícia –que hauria caigut també–, tot i que ahir el ministre Félix Bolaños als passadissos del Congrés assegurava que no va ser mai el seu propòsit debatre-la ara. Era un ple lleuger i tot i així es va acabar amargant.

Va acabar la jornada quan la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va desitjar a ses senyories unes bones vacances.