“Gràcies per contribuir de manera tan destacada a estrènyer lligams entre Catalunya i les altres terres d’ Espanya”. Amb aquestes paraules, el Rei va resumir ahir la raó de ser de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi), que ahir va tancar amb brillantor les activitats de l’últim any amb la cerimònia del lliurament d’uns premis que destaquen no només el treball, sinó també l’exemple de sis joves amb voluntat de canviar el món gràcies a les seves innovadores iniciatives.
Una cerimònia en què a la princesa Elionor li va tocar defensar, des del mateix escenari del Liceu, l’“ètica de la feina ben feta i la recerca del bé comú”, i ho va defensar en català, a la cerimònia de lliurament, que per primera vegada es va celebrar al teatre de la Rambla, un escenari que ja s’endevina com a seu permanent. Els Reis i la infanta Sofia van acompanyar la princesa Elionor en l’acte més important que la Corona celebra a Catalunya, a què va assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa, que d’aquesta manera va posar fi vuit anys d’absència de la primera autoritat catalana.
L’entrada de la família reial va aixecar el públic dels seients en un llarg aplaudiment
El gran dia de la fundació també va tenir un gran escenari. La itinerància dels últims anys, en què, des que l’Ajuntament de Girona va vetar la presència reial, els actes de l’entitat i el lliurament de premis s’han anat celebrant on es podia. Aquesta vegada, el Liceu, símbol i identitat de Barcelona, com va destacar la mateixa princesa Elionor, va acollir una cerimònia que, sense perdre la identitat d’un acte adreçat especialment als joves, va tenir innovació i solemnitat. L’entrada dels Reis, la Princesa i la Infanta, que van ocupar la primera fila de platea, va aixecar el públic dels seients en un llarg aplaudiment que va deixar molt enrere el dia que els llavors
prínceps Felip i Letícia van patir una esbroncada quan van entrar al Liceu, el ja molt llunyà maig del 2013.
A la princesa Elionor li va tocar fer l’elogi dels premiats. De l’arquitecte Manuel Bouzas, va dir que “s’atreveix a pensar de manera diferent, entusiasmat, perquè, tot i que assumeix que vivim en crisi i incerteses constants, és el millor moment per ser jove i conjugar arquitectura i sostenibilitat”. De l’emprenedora colombiana Valentina Agudelo, la Princesa va recordar que “s’ha enfrontat a molts nos, però no ha perdut l’entusiasme perquè dones vulnerables tinguin accés a prevenció en salut gràcies al seu dispositiu per a la detecció precoç de càncer de mama”. De l’enginyer Andreu Dotti, Elionor es va referir a les paraules que acabava de pronunciar: “Ja l’heu sentit!, es pensava que era ximple i va transformar la seva frustració en energia entusiasta per crear un sistema d’aprenentatge de matemàtiques que ajuda milers d’alumnes arreu del món”. L’enginyer Antoni Forner-Cuenca és per la Princesa algú a qui “se li encén la mirada quan parla de transició energètica i ens encomana el seu entusiasme davant el repte de l’emmagatzemament a gran escala d’energies renovables”. La neurocientífica Gabriela Asturias és, en paraules de la Princesa, una convençuda entusiasta que “totes les persones mereixen una atenció en salut digna. I per això va crear una plataforma que ajuda milions de guatemalencs”. I, finalment,
Pablo Sánchez, que, com va destacar El ionor, “es nega que nadons prematurs en molts
llocs del món no tinguin garantides les condicions bàsiques per tirar endavant. I que, com a enginyer, va decidir que una vida de servei als altres era el que l’omplia. Impressiona el seu entusiasme a l’hora d’explicar com funcionen les seves incubadores de baix cost”.
La princesa Elionor, vestida amb esmòquing negre, un model semblant al que va portar la
Reina i al que va triar la infanta Sofia, va destacar que els sis premiats aborden la complexitat del món i la transformen en solucions clares, accessibles i eficaces. Els va donar les gràcies per “il·luminar-nos amb la determinació i la paciència per tirar endavant, perseverar i posar tant talent al servei de la societat”.
Al Rei li va tocar tancar una cerimònia amb un missatge en clau de la reconstruïda relació entre Catalunya i la Corona. Va rememorar la recent visita a Montserrat, on va dir que era un punt de trobada de la cultura catalana, espanyola i europea. “Aquest teatre [i ho va dir en català] també ho és. Un espai emblemàtic on les emocions s’uneixen més enllà de les paraules”. “Dos símbols de la història de Catalunya”, va dir el Rei amb referència a Montserrat i el Liceu, “de què ens sentim molt orgullosos”.
El Rei va agrair la feina de la Fundació Princesa de Girona per reconèixer i promoure el talent dels joves. “Gràcies, sobretot, per escoltar els joves, obrir-los espais, oferir-los oportunitats i, en definitiva, confiar-hi”, va dir el Rei, que va tancar les seves paraules amb un clar missatge: “I, finalment, gràcies de cor per contribuir de manera tan destacada a estrènyer els lligams entre Catalunya i les altres terres d’ Espanya, lligams que es nodreixen de l’afecte i s’enriqueixen amb el coneixement mutu, la solidaritat i els grans propòsits compartits, particularment entre els joves”.
Als voltants del Liceu, amb accessos tallats pels Mossos i Guàrdia Urbana, unes 200 persones, convocades per l’ Assemblea Nacional Catalana ( ANC) i la Coordinadora Antimonàrquica, van protestar per la presència de la família reial.