Un de cada cinc esportistes professionals té alteracions de la conducta alimentària, segons estudis rigorosos. Algunes investigacions eleven aquesta proporció fins al 35%. En qualsevol cas, la prevalença dels trastorns alimentaris és molt més alta en els esportistes que en la població en general, en què se situa entre l’1 i el 5%. Investigadors de l’hospital de Bellvitge alerten de la necessitat que clubs, federacions i entrenadors disposin d’estratègies preventives per protegir la salut mental dels competidors, tant durant l’etapa professional com quan s’acaba.
Aquesta alerta és conseqüència dels resultats d’un estudi internacional liderat per l’hospital de Bellvitge i el seu centre d’investigació, que indica que la pressió per mantenir una determinada imatge i les exigències en algunes disciplines esportives poden afectar el benestar emocional dels esportistes. Els investigadors han analitzat l’impacte d’aquests factors (exigència i pressió per la imatge) en atletes amb trastorns de la conducta alimentària ( TCA) i els han comparat amb persones no esportistes amb TCA. Els 64 esportistes estudiats han participat en campionats nacionals, alguns també en europeus o Jocs Olímpics.
El treball, coordinat per Fernando Fernández-Aranda, cap de la unitat de TCA del servei de psicologia clínica de Bellvitge i publicat a Journal of Eating Disorders , identifica diferències rellevants segons el gènere. La prevalença de TCA presenta una proporció del 78% en dones i 22% en homes (en la població general afecta les
dones en el 91% dels casos). Les esportistes que han experimentat un TCA mostren
nivells més alts d’ansietat,
insatisfacció corporal i idees de suïcidi, mentre que els
homes expressen menys preocupació per la imatge corporal, circumstància que pot difi-
cultar la detecció del trastorn alimentari.
Les dones expressen més insatisfacció corporal, ansietat i ideació suïcida que els homes
Segons Fernández-Aranda, els TCA són presents en esports “en què es dona una importància excessiva al pes i a la figura, com poden ser la gimnàstica artística o el patinatge artístic”. En segon lloc, apareixen en esports en què és important la categoria de pes, com les arts marcials i altres esports de contacte, i seguidament en els que pot destacar la musculació, com la natació o el piragüisme. Com a cas paradigmàtic, el psicòleg cita el d’un nedador professional que després de cada entrenament menjava desmesuradament, cosa que després havia de compensar amb un altre entrenament. Així un dia rere un altre, fins que van veure que les seves marques empitjoraven en
lloc de millorar. “Vivia en silenci i amb frustració la impossibilitat de donar a conèixer
el seu problema per continuar a l’equip i no decebre la seva
família”.
“L’esport pot protegir la salut mental, però també pot generar situacions de vulnerabilitat, especialment quan es prioritzen el rendiment, el pes, la nutrició i la preocupació per la imatge corporal per sobre del benestar”, afirma l’investigador. “L’esport els dona molta gratificació personal i social, però té uns riscos i n’hem de ser conscients. Cal prestar cures no només en l’etapa d’èxit, sinó en la posterior, quan moltes vegades els esportistes se senten desemparats i desorientats respecte al futur”.
Al marge dels professionals, el sector de la població general que presenta una exigència esportiva excessiva pot ser a causa d’un trastorn de la personalitat inherent als TCA.
Un de cada cinc atletes professionals té problemes de TCA, segons estudis rigorosos
Fernández-Aranda insta a tenir en compte aquesta problemàtica dels atletes. “Cal revisar les eines de cribratge per adaptar-les a les diferents
formes que pot adoptar un TCA segons el gènere, el context i el tipus d’esport”, afirma. En la seva opinió, els entrenadors i el personal entorn
dels atletes han de tenir formació per al reconeixement precoç dels símptomes i de poder oferir assessorament i suport continuats.
En un alt percentatge dels esportistes professionals que recorren a la unitat de TCA de Bellvitge, bona part d’ells al final de la seva carrera esportiva, el tractament que reben es demostra efectiu.
