M’assec a la terrassa d’un bar, apareix el cambrer i em diu: “Bon dia, cavaller. Què prendrà el cavaller?”. Inevitablement, abans de respondre-li “una cervesa” o “una aigua mineral sense gas”, em pregunto: cavaller , jo?, on és el meu cavall?, quan es va veure per última vegada algú anant al bar a cavall?, era John Wayne en un western?... Una vegada fet l’encàrrec, el cambrer remata: “De seguida, cavaller”.
En l’era de la IA, molts cambrers conserven el costum de concedir a qualsevol client –dandi o pària– el tracte de cavaller. No passa el mateix a les fleques, les botigues de roba o les discoteques. Només als bars, que ja són un dels últims llocs on es dona al client un tracte de cortesia, com també alguns espais on les xerrades encara s’obren amb un “damas y caballeros”.
Els bars ja són un dels últims llocs on es dona al client un tracte de cortesia
Sospito que els cambrers fan servir aquest títol anacrònic per donar un tracte de cortesia als clients associant-los a aquells éssers d’esperit, moral i intel·lecte superiors, models de virtuts terrenals i potser fins i tot celestes, que poblaven els relats medievals. Encara que el que s’hagi assegut a la terrassa sigui un pòtol i, després de beure, se’n vagi a casa i maltracti la dona.
Una altra cosa són les autèntiques intencions del cambrer. Potser afalagar el client, ensabonar-lo, confiant que això estimuli una generositat cavallerosa, arribada l’hora de la propina?
Lee tambiénEl que no s'explica sobre l'aeroport
Tradicionalment, aquest tracte ens semblava tirant a servil: la típica conducta de l’escuder disposat a agenollar-se davant el seu senyor. Tot i això, en un present contaminat per la baralla entre líders parlamentaris, que a sobre actuen com si fossin prínceps de l’ètica (sent campions en desmemòria i/o impostura), l’ús d’aquest tractament té quelcom de raresa. Interessada, potser. Però tot i així apreciable. Proposo, en una reciprocitat justa, socialitzar l’anacronisme i tractar els cambrers amb la mateixa deferència cavallerosa: “Cavaller, porti’m el compte, faci el favor”. Si tots els clients som cavallers, també poden ser-ho tots els cambrers. I, si fos així, potser no arrufaran el nas quan la propina rebuda els sembli una mica mesquina.