Sona el telèfon. Són noves imatges que, sense un accés lliure a Gaza per veto d’Israel, serveixen de partides de defunció de víctimes de la desnutrició. Només ahir, dos nadons: Zainab Abu Halib d’11 mesos, i Hud Arafat, de set dies de vida. Ja són 127 els palestins morts per inanició des de l’octubre del 2023, 62 només aquest juliol. I no seran els últims. La fam induïda pel setge alimentari israelià no fa més que estendre’s.
De fet, des de fa una setmana, les morts de nens i adults per desnutrició tenen lloc cada dia. L’ONU i organitzacions humanitàries ja no saben com emfatitzar l’horror, mentre que, des del terreny, residents i metges es desesperen demanant auxili per evitar una allau de morts de gana i set.
“Als hospitals estan arribant centenars de pacients i el nombre creix cada dia”, alerta a aquest diari el doctor Mohamed Abu Safiya, director de l’hospital Al-Xifa, a la Ciutat de Gaza. Segons ell, les persones mostren símptomes com ara fatiga severa, paràlisi corporal, pressió sanguínia baixa, diarrea, inflor a ulls i ventre o respiració agitada. Daniela de Oliveira Mota, responsable d’infermeria de Metges sense Fronteres (MSF) a Gaza, afegeix que a les seves clíniques molts gazians “arriben a desmaiar-se” producte “del cansament excessiu i una pèrdua considerable de pes”. “La desnutrició que observem està relacionada amb la falta d’accés a aliments”, subratlla.
Quatre habitants de Gaza, que cuiden fills i nebots desnodrits, coincideixen a assenyalar a La Vanguardia que mengen una vegada el dia, i de vegades ni això; que és gairebé impossible aconseguir aliments base, com ara fruita, llet, peix o ous, i que el poc menjar que hi ha disponible es ven als mercats a preus exorbitants.
Als gazians els és gairebé impossible aconseguir aliments, i el poc menjar disponible té preus exorbitants
“Un quilo de farina pot costar 50 euros, d’on treus diners per pagar-ho?”, clama la Xaza, desplaçada a la Ciutat de Gaza amb el fill, el marit i dotze familiars. Assegura que estan “patint més i més fam, la gent defalleix als carrers”. “Tots els nens de la meva família pateixen desnutrició”, afegeix.
Passa el mateix amb els cinc fills de Mariam Awad Fadus. Refugiada en una tenda precària a l’oest de la capital gaziana, aquesta vídua –el seu marit va ser “martiritzat” en aquesta invasió– admet que només vol plorar perquè no pot alimentar-los: “De vegades els envio a dormir sense menjar. Jo mateixa tinc por, fam i set”. Fa poc, va intentar esgarrapar una mica de menjar en un punt de la Fundació Humanitària de Gaza, que té el suport d’Israel i els EUA, i, com molts, se’n va anar amb les mans buides: “Només vaig poder ajuntar una mica d’arròs i llenties de terra”.
La Mariam explica que, de tots els seus fills, el més petit, en Muath, és qui pitjor es troba. “No pot caminar o parlar, sempre està cansat. El meu fill és pell i ossos”, parla de molt de dolor, en part també perquè no va poder hospitalitzar-lo; “no hi havia tractaments”.
Els metges, igual de dèbils per la falta d’aliments, fan el que poden per atendre amb un personal i unes entrades al límit de l’esgotament. L’Unicef avisa que, si res no canvia, a mitjans d’agost no tindrà aliments terapèutics, claus per a nens amb desnutrició.
“Tots els nens de la meva família pateixen desnutrició”, diu la Xaza, desplaçada per la invasió israeliana
També és molt difícil comptar amb llet de fórmula, que és essencial per alimentar nadons, sobretot quan les mares, desnodrides, no els poden alletar. És el cas de Sila Barbakh, d’11 mesos i hospitalitzada al Nasser de Khan Iunis, exemple d’una tendència que els sanitaris de la franja observen cada vegada més: nens sense condicions preexistents que són ingressats únicament per desnutrició. La nena hauria de pesar deu quilos i no arriba als quatre. “Està lluitant contra la mort”, denuncia el seu oncle Kazem.
Als hospitals plens, els ingressos per desnutrició comencen a equiparar-se al dels ferits per atacs israelians. A Mussab al- Dibs es combinen tots dos. Al maig, un bombardeig el va ferir al crani i li va causar una hemorràgia cerebral que l’ha deixat paralitzat. Amb 14 anys, només pot alimentar-se per sonda i, per aquest setge israelià, ha perdut 20 quilos. Sense desenganxar-se d’ell a l’hospital Al-Xifa, el seu pare Ali prega ajuda internacional per evacuar-lo. “Quan m’assec al seu costat, ploro molt perquè no puc oferir-li res”, confessa.
Des del mateix centre, el doctor Abu Safiya subratlla que la desnutrició requereix “mesos de tractament intensiu, amb suplements alimentaris, proteïnes, sals i minerals”, una cosa gairebé impossible de complir en aquest context. Oliveira Mota afegeix que els suplements que brinda MSF moltes vegades “acaben sent l’únic menjar del dia per a la majoria dels nens”.
És per això que els dos professionals insisteixen que l’única manera de revertir aquesta fam és l’ingrés il·limitat d’ajuda. Israel justifica el seu bloqueig i el seu mètode militaritzat de repartiment amb el presumpte robatori de camions per part de Hamàs. Però en un informe publicat ahir per The New York Times , dues fonts militars israelianes afirmen que no hi ha proves que la milícia palestina hagi robat sistemàticament l’assistència distribuïda per l’ONU.
Als hospitals, els ingressos a causa de la fam comencen a equiparar-se als dels ferits per l’ofensiva
Mentre creix la pressió internacional perquè Israel permeti
l’entrada d’ajuda a gran escala, fins i tot això podria no ser suficient. “La desnutrició pot tenir conseqüències permanents a llarg termini en els nens, pot afectar el seu desenvolupament físic i cognitiu – conclou Oliveira Mota–. En alguns casos, fins i tot si els aliments arribessin ara, ja seria massa tard”.