Catalunya haurà de reduir les seves emissions de gasos al sector del transport un 34% per a l’any 2030 (comptant des del 2023), per poder alinear-se amb els esforços que es deriven d’objectius europeus en matèria d’acció climàtica. Així es desprèn de la planificació que aprovarà l’ Executiu dimarts per donar compliment a la llei de Canvi Climàtic (2017), que obligava el Govern a marcar les emissions màximes quinquennals que poden ser donades a l’atmosfera (pressupostos de carboni) a fi d’aconseguir una neutralitat climàtica a meitat de segle.
El transport (que clarament és el principal focus de gasos hivernacle a Catalunya) és alhora la veritable pedra a la sabata perquè Catalunya acati els objectius europeus traçats per al 2030. Els gasos llançats per aquest sector han augmentat contínuament des del 1990 (data de referència), i ara el camí és costa amunt. El transport llança 13,149 milions de tones de CO2equivalent (dades del 2023), mentre que la meta compromesa per al 2030 és ara una disminució de fins a 8,688 milions de tones anuals a finals de la dècada (vegeu gràfic).
La consellera Sílvia Paneque, titular del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, admet que per tot això és més necessari que mai aconseguir que el 30% del transport de mercaderies s’efectuï mitjançant el ferrocarril, i fer el gran salt a l’electrificació de la flota de vehicles, tant dels privats com del transport interurbà, per a la qual cosa apareixen com una oportunitat les noves concessions públiques que s’han d’efectuar el 2028. Els ajuts al vehicle elèctric, l’ampliació dels punts de recàrrega del cotxe elèctric i els reforços de les xarxes de distribució d’electricitat (“ja en marxa”) són accions esmentades també per Paneque. La reducció necessària de gasos en el transport seria del 19% si es compara amb les dades del 1990.
El segon gran focus per reduir emissions és la indústria, desbancada pel transport en aquest rànquing. Les actuacions aquí venen en gran part dictades per Europa, ja que gairebé un centenar d’empreses catalanes (les més intensives en l’ús de l’energia) estan subjectes al mercat de drets d’emissió; és a dir, els límits del CO2que poden llançar a l’atmosfera són dictats per la Comissió Europa. L es mateixes empreses (ciment, siderúrgia...) són les principals interessades a frenar les seves emissions i han activat les mesures (eficiència, renovables...) per l’encariment dels drets d’emissió de CO2i els alts preus del combustible fòssil. Les indústria intensiva en l’ús d’energia ha anunciat un projecte de captura i d’emmagatzemament de CO2, que estaria disponible abans del 2030, i per la qual cosa s’ha comptabilitzat una retallada d’un milió de tones a l’any. I per a la resta de les indústries (les no subjectes al comerç de drets d’emissions), seran beneficiàries de crèdits a baix interès, sobretot per a les pimes, amb una aportació de 120 milions d’euros i la contribució de 10 milions del Fons Climàtic, entre altres mesures anunciades.
El Govern preveu que les empreses faran un magatzem per enterrar el carboni i no llançar-lo a l’atmosfera
Considerant tots els sectors d’activitat, Catalunya haurà de reduir un 31% les seves emissions de gasos per al 2030 si es comparen amb les de l’any 1990 i una xifra semblant si es compara amb les de l’any 2023 (últimes dades oficials disponibles), perquè les xifres totals d’emissions eren pràcticament iguals el 2023 i el 1990.
Tot i això, el document que aprovarà dimarts el Govern (que encara ha de ser ratificat pel Parlament) queda bastant lluny de les metes molt més ambicioses que havia proposat el comitè d’experts sobre canvi climàtic designat pel Parlament, que va demanar una retallada de gasos més pronunciada per al 2030, xifrada en un 42%.
Els experts del comitè van reclamar que la disminució de gasos fos molt més gran sobretot als sectors de transport i la indústria; però el Govern, després d’una anàlisi de viabilitat, arriba a la conclusió que “una reducció d’emissions tan elevada i en un termini tan curt podria posar en perill la competitivitat d’alguns sectors”.
Les posicions (entre Govern i experts) es van acostar pel que fa a les propostes referides a les reduccions que es considera que són factibles d’introduir en els àmbits residencial (bombes de calor...) i residus (captura de metà als abocadors per donar al biogàs un ús energètic, ja que hi ha un pla sobre la qüestió). Però s’han mantingut allunyades pel que fa a les possibilitats que les explotacions agràries, i sobretot ramaderes, podrien arribar al llindar que reclamen els experts (un 33% de retallada respecte al 1990 davant un 19% a què s’avé l’ Administració). “No és possible, per la diversitat de situacions que presenten les explotacions, arribar al nivell de reducció de gasos que plantegen els experts. Les mesures quedaran per a futurs quinquennis”, diu Paneque.
El conjunt de sectors ha de reduir un 31% les emissions de gasos hivernacle el 2030 respecte al 2023
D’altra banda, les emissions de gasos hivernacle l’any 2023 (últimes dades) es van reduir un 5% respecte a l’any 2022, degut sobretot a les millores (eficiència, renovables...) introduïdes en la indústria. Una altra raó és un descens de gasos al sector ramader, en què s’ha creat una vintena d’instal·lacions per tractar els rebutjos ramaders, a fi d’aprofitar el biogàs, segons va explicar Sonsoles Letang, directora general de Polítiques Ambientals.
