Acomiadem el curs polític enmig d’una tempesta, per no dir una bronca fenomenal. Quines ganes de marxar i anar a un altre lloc! Oi? I quanta falta que fan les vacances!
Servidor voldria desertar d’aquest clima irrespirable agreujat per la calor insuportable i fugir almenys per uns dies. Però sé que malgrat tot seguiré atent a les declaracions i exabruptes d’alguns d’aquests bèsties que diuen que ens representen.
Hi ha una Espanya, molt nombrosa, sempre a la contra, sempre anti, que no és que sigui del Barça, és que és antimadridista, ni tampoc és que sigui del Madrid, és que és antibarcelonista. Ja ho sabeu: l’odi al rival i contrari ens defineix i el que més desitgem és que perdi a l’últim minut i per un penal injust. I disculpeu que l’analogia sigui basta, però és útil per entendre que ets antifa o ets feixista, sense mitges tintes ni ambigüitats ni subtileses. A baix el raciocini!
S’ha d’obrir més la ment i desitjar menys obrir caps aliens!
Això de l’Antiespanya, per cert, ve de lluny. Només han ressuscitat un concepte que semblava enterrat en l’oblit. Perquè una de les conseqüències pitjors de l’anomenat procés va ser encoratjar el més ranci dels nacionalismes espanyols. El Déu catòlic de la Contrareforma i l’ Imperi i les seves glòries pretèrites.
Els krausistes van ser dels primers que els van titllar d’antiespanyols, en el seu afany per una educació millor amb certa capacitat crítica i de pensament lliure. I ja sabem que els nacionals, en la nostra Guerra Civil, el que van fer va ser una croada per salvar l’ Espanya immortal dels seus dimonis interiors, sempre encoratjats per pernicioses influències estrangeres, des dels afrancesats traïdors fins als pèrfids russos que ens van robar l’or.
Lee tambiénLectura per osmosi
Mireu, jo baixo d’aquestes pàgines fins al setembre, així que em dedicaré a llegir i intentaré conversar amb gent no encegada per l’odi i que no sigui més anti que antimosquits. I de passada recomanaria que, si podeu, sortiu de la vostra respectiva autonomia, de la vostra comarca almenys, per allò que, convençuts com estem de tenir la raó, a gairebé cada poble i vila caldria clavar un cartell que digués: És perillós no sortir a l’exterior.
S’ha d’obrir més la ment i desitjar menys obrir caps aliens!
A veure si hi ha sort i al setembre tornem menys cabres i menys hispànics!