Abolida l’esclavitud, la societat espanyola va tenir la barra de celebrar el dia dels Avis dissabte 26 de juliol, succés del qual vaig tenir coneixement per atzar: una pastisseria del barri anunciava un tortell per a l’ocasió i el cupó de l’ ONCE –cal pensar en l’avenir– lluïa una il·lustració d’uns sèniors bailongos amb el text: “Feliç dia dels avis. Sou el nostre millor exemple”. I la nostra salvació!
El dia dels Avis es perpetra el 26 de juliol amb la coartada de l’onomàstica de Santa Anna i Sant Joaquim, pares de la Verge Maria, i, per tant, avis de Jesús.
–Aquest nano arribarà lluny!
La Bíblia no diu una línia sobre si els avis de Jesús s’ocupaven molt del net, la veritat, potser perquè ja de molt jove caminava sol per les aigües i pagava el vi dels casaments. D’aquí el cinisme dels que han decidit ensabonar, adular i pel cap alt regalar un tortell als avis, que es cuiden dels nets el doble que els més grans de 65 anys de la UE, segons l’informe que més convenia a les meves tesis.
Té conya fixar un dia per adular els cangurs més ben preparats de la història
Té conya l’assumpte: precisament a finals de juliol, mes d’explotació intensiva dels avis, aquests vigilants de la platja, comanadors de la no-proliferació del mòbil –una de les ordres habituals que reben– i pedagogs de l’ahir. La generació de cangurs més ben preparada de la història!
Ja em sap greu pels meus haters, però no soc avi i escric aquesta columna abans que em caiguin nets, posem que dos nens de nom Samsó i Serafí. Alguna cosa em diu que la vida de l’avi ibèric és tota alegries: una quan arriben els nets i l’altra quan se’n van.
Lee tambiénJuana Rivas no és la llei
Lluny d’homenatjar els avis i començar a elaborar un estatut de l’estil del refugiat, la societat els encoloma un partit d’homenatge i per poc que es descuidin els nets aquell cap de setmana.
– Hem pensat a deixar-vos els nens el capde perquè sense ells el dia dels avis us resultaria molt trist. I de passada ens escapem sols a un hotel amb encant de la Costa Brava...
En espera de Samsó i Serafí, una abraçada empàtica als abnegats cangurs d’ Espanya. I si us prohibeixen donar-los dolços, dos croissants al matí i xocolata amb xurros a la tarda.
