Com ja sembla normal i fins i tot justificat, Juana Rivas ha convertit l’acte ordinari –i gens agradable– de “traspassar” un fill al seu pare i exmarit –o viceversa– en un esdeveniment amb convocatòria als mitjans de comunicació i un mar de llàgrimes que serien més adequades en l’àmbit privat, que és on es ploren aquestes penes. Per una raó simple: el bé dels fills.
Juana Rivas, arribant ahir al punt de trobada familiar
Si hi ha fills pel mig, els divorcis poden ser durs. I molt desagradables. Cada part està convençuda que l’assisteix la raó –qui no s’enganya a si mateix a favor seu?– i a cop calent pot obrar sense pensar en l’important: el bé dels fills, que passa en aquests tràngols per no obligar-los a prendre partit. No som davant un Barça- Reial Madrid...
Convertir un acte íntim i dolorós en una cosa pública dubto que beneficiï els fills
Juana Rivas no és la primera persona que es divorcia i no té la custòdia d’un fill. Li ha passat a molts homes i quan hi ha diferències irreconciliables –com en tots els ordres– entren en acció la justícia i els tribunals.
El problema del cas Juana Rivas és evident: només acato les sentències quan em donen la raó. I, mentrestant, dono per fet que el pare és un maltractador –un tribunal ho decidirà aquest any– i justifico amb aquesta acusació –no provada– muntar un espectacle cada vegada que el fill torna amb el seu pare, cosa que ja s’havia d’haver fet al gener.
Lee tambiénEls talibans de la platja
Hi ha una cosa que Juana Rivas no sembla tenir en compte i és una llàstima: els seus fills són també els de l’home amb qui va decidir tenir-los i mentre un tribunal – parlem d’ Itàlia, no de l’Afganistan– mantingui aquesta potestat, l’home té dret a educar-los, conviure-hi o passar-hi el temps que li assigni un magistrat o magistrada.
Pensant en els fills, moltes parelles s’empassen la saliva i amb el temps enterren la destral de guerra i acaben sent bons pares. No sembla ser el camí de Rivas i és una llàstima perquè dubto molt que aquesta exposició pública sigui idònia per a uns nanos als quals s’empeny a triar el que els fills de pares normals no s’hi veuen mai obligats –a qui estimes més?– i pagar els plats trencats d’un matrimoni espifiat. O la justícia o la llei de la selva. Parlem d’una dona o parlem d’un home.
