Deia la cançó: “Será maravilloso viajar hasta Mallorca sin necesidad de tomar el barco o el avión, solo caminando, en bicicleta o autostop”. De moment, però, no s’ha construït cap pont a l’illa. No cal. Tot just passa mig minut entre que sents l’arribada d’un avió i el següent, i a més hi ha l’opció dels ferris, per no parlar dels jets i els iots privats.
Ser mallorquí vol dir dedicar bona part de la vida a anar a cercar qualcú que ve de fora. El viatge per aire des de Barcelona és més un salt que no pas un vol, i també l’opció més econòmica i estressant. Els retards són tan habituals que la puntualitat esdevé notícia. Hi ha el risc d’ overbooking, que no puguis portar la maleta a la cabina, que hagis de pagar extres. Els aeroports emulen ciutats amb centres que emulen aeroports, on hi ha més gent que seients i la impossibilitat d’estar còmode si no és en una sala vip.
En el ferri de vuit hores prens consciència de la distància real que et separa de ca teva
De fet, la comoditat en el viatge de classe mitjana és una entelèquia, el primer que se sacrifica amb l’excusa del preu assequible i competitiu. Al client li sembla bé, i va acceptant cada cop més rebaixes de qualitat perquè el trajecte no li interessa, el que vol és arribar com més aviat millor. Però el low cost no existeix (els estalvis foraden les tovalles), i frega la indecència quan el confort no compleix uns mínims; llavors es tracta els passatgers com a bestiar.
Per agafar el fast ferry que surt a primera hora de la tarda des de Barcelona, els que van sense vehicle han de fer cua a ple sol davant l’autocar que els durà al vaixell, perquè a ningú no se li ha acudit aparcar-lo sota un cobert. L’opció del fast ferry està bé per als qui no es maregen, toleren el balanceig i saben mantenir l’equilibri. Si la mar està moguda, és complicat aixecar-se per anar al lavabo durant les tres hores i mitja de la travessia (que dura força més quan hi ha maror o fa vent a Alcúdia). L’arribada entre les muntanyes compensa.
Lee tambiénApagar la realitat
El ferri de vuit hores a Palma és un trànsit calmat, normalment estable i avorrit per als avesats a un altre ritme, i en el qual hi conviuen famílies, camioners i qualque turista estranger. Al viatge llarg sents el desplaçament, recuperes el viatge sense pressa, prens consciència de la distància real que et separa de ca teva. No és com anar a peu o amb bicicleta, però gairebé.