Coincidim en un vaixell preciós, Tres sirenes, navegant per aigües de Mallorca. L’ambient és agradable i alegre: un grup d’amics compartint la bellesa del mar a l’estiu. Toni Llabrés, actual i magnificat president de l’Obra Cultural Balear, és un antic amic. Forma part de la meva geografia vital des de fa molts anys. Érem companys d’activitats juvenils a favor del català i de la identitat lingüística de la nostra illa, aquesta Mallorca una mica perduda on tots dos vam néixer, i que, com diu Espriu, de vegades no tenim altre remei que “estimar amb un desesperat dolor”, perquè l’esperança no és un tribut que la vida ofereixi gaire sovint.
Després de dinar, entre copes i anècdotes, sorgeix un tema important: divendres passat es van fer públics els resultats sobre l’elecció de llengua als centres escolars de les illes Balears. La Conselleria d’Educació va plantejar a les famílies a través de les escoles però també per via telemàtica (amb la intenció que els centres no poguessin manipular els resultats), en quina llengua havien de ser educats els nens d’educació infantil el pròxim curs 2025-26. Infantil se centra en nens de tres a sis anys, una època clau en l’inici de la formació i l’aprenentatge.
Una llengua maltractada fins a l’infinit, que lluita cada dia cada dia per sobreviure, encara és viva
Els resultats han estat una bona notícia: a Mallorca, un 80% de la població demana que els seus nens iniciïn la trajectòria escolar en català, la llengua d’aquesta terra. Una llengua maltractada fins a l’infinit, que lluita cada dia per sobreviure, encara és viva. És la gran notícia: els mallorquins, els menorquins i els eivissencs volen que els seus fills aprenguin en català. Ho demanen les famílies oriündes de les illes Balears, però també les de fora. La gent ha entès que l’escola és la garantia que molts nens aprenguin la nostra llengua.
Lee tambiénSomiar inferns
No hem dimitit. Molts no ho farem mai. D’altres s’aniran afegint a la llista de gent que sabem que la identitat es basa en la llengua. No podem ser mallorquins sense parlar mallorquí, com no es pot ser anglès sense parlar anglès. Hi ha veritats evidents que, malgrat tot, no podem deixar de repetir fins a l’infinit i molt, molt més enllà.