La sèrie de reportatges sobre la guerra d’ Ucraïna, elaborats sobre el terreny i que La Vanguardia ha publicat aquests dies, mostra de manera inequívoca quin és l’estat d’ànim, els temors i les expectatives de la població civil i dels soldats que cada dia lluiten en inferioritat de condicions per frenar l’ avanç rus i per abatre els drons que diàriament cauen sobre els seus caps i les seves ciutats. La guerra d’ Ucraïna ja fa tres anys i mig que dura i no s’entreveu en l’horitzó pròxim la possibilitat que les dues parts arribin a cap alto el foc.
El conflicte ha passat per nombroses fases. Ucraïna ha comptat des del principi amb el suport econòmic i militar d’Europa, que també ha acollit milions de refugiats d’aquell país. Però el desgast provocat pel pas del temps i la falta de progressos per aconseguir almenys aturar els combats han anat minvant les esperances d’assolir la pau. Les úniques trobades directes que, des de l’inici de la guerra, han mantingut delegacions russes i ucraïneses –en tres reunions fetes a Istanbul– només han servit per pactar l’alliberament d’uns milers de presoners per les dues parts.
Al gener, després de l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA, es van obrir noves expectatives, ja que, si algú semblava capaç de poder fer entrar en raó Vladímir Putin, era el líder republicà, que es vantava de la seva bona relació personal amb el president rus. Des d’aleshores Trump ha intentat mediar sense èxit entre Moscou i Kíiv per fer complir la promesa que va llançar en campanya electoral d’ acabar la guerra en 24 hores. Però en set mesos només ha aconseguit mantenir tres converses telefòniques amb Putin i un intent de recompondre les relacions diplomàtiques. Dilluns va reduir l’ultimàtum de 50 dies que havia donat al líder del Kremlin a deu, sota amenaça de més sancions i aranzels secundaris. Ahir, el govern americà ho va reiterar al Consell de Seguretat de l’ONU: Trump vol que Rússia i Ucraïna negociïn un alto el foc i la pau abans del 8 d’agost.
La guerra de Gaza eclipsa el conflicte, cosa que afavoreix l’estratègia del president Putin
Putin no només no s’ha molestat a contestar-li, sinó que l’ha desafiat obertament. La seva resposta ha estat intensificar aquests dies els atacs aeris contra Kíiv –ahir hi va haver almenys set morts– i altres ciutats. Ucraïna combat en inferioritat de condicions, escassa d’armament i amb un exèrcit cansat i extenuat, mancat d’efectius per realitzar els relleus necessaris al front.
L’esgotament que pateix el país s’ha traduït també en les primeres protestes massives contra el Govern i el president Volodímir Zelenski des de l’inici de la guerra, a causa de l’aprovació d’una llei que enduria les restriccions sobre dues agències anticorrupció, limitant-ne l’autonomia. Els manifestants denunciaven la deriva autoritària del president, acusant-lo d’intentar treure poder a les úniques agències d’investigació que no controla. Pressionat pel carrer, però sobretot per la UE i el G-7, Zelenski va fer marxa enrere i va enviar al Parlament una nova llei que garanteix la independència de les agències anticorrupció i que ahir va ser aprovada per la Rada ucraïnesa i immediatament ratificada pel president. Amb això, Zelenski conclou la seva crisi política interna més gran des que va arribar al poder.
A escala geopolítica mundial, la guerra d’ Ucraïna està quedant cada vegada més fora de focus. És un fet incontestable que la guerra de Gaza, en especial després que la comunitat internacional hagi vist horroritzada les imatges de nens palestins morint de fam, és la que atreu ara l’atenció política i mediàtica més important. El conflicte ucraïnès es manté enquistat i no es mourà cap fitxa al tauler fins que Putin vulgui, i de moment no sembla tenir pressa, perquè el temps juga al seu favor. Sap que els EUA estan més pendents de Benjamin Netanyahu que de Zelenski, que la Casa Blanca contempla Ucraïna cada vegada més lluny i que deixa la seva defensa en mans d’Europa. I tots, ucraïnesos, russos i europeus, són conscients que sense les capacitats militars dels Estats Units, Kíiv té molt difícil fer front a la maquinària bèl·lica russa.
Zelenski tanca la pitjor crisi interna retornant la independència a les agències anticorrupció
Ucraïna ha perdut atenció mediàtica, però continua sent escenari d’una guerra amb efectes devastadors. Passar a un segon pla a les notícies o en les anàlisis geopolítiques no significa que la lluita al front oriental ucraïnès i els atacs de centenars de drons i míssils russos no siguin una dramàtica realitat diària.
Ucraïna tem convertir-se en un assumpte “a la perifèria de l’agenda internacional”, en paraules d’un analista polític ucraïnès. Occident li continua garantint solidaritat i finançament, però les promeses són cada vegada més vagues. Ja cap aliat no parla d’acostar Ucraïna a l’OTAN, com sí que ho feien el 2024, i els països de l’ Aliança estan reorganitzant el seu propi rearmament davant l’amenaça de Rússia.