Robert Wilson, un dels grans artistes i directors d’escena teatral i operística de l’últim mig segle, ha mort als 83 anys, després “d’una breu però greu malaltia”. Un càncer que no li va impedir de treballar fins al final. Nascut a Waco (Texas) el 1941, l’anunci del traspàs el va fer a les xarxes socials The Watermill Center, del qual Wilson va ser fundador, un gran centre interdisciplinari per a les arts i les humanitats situat a Long Island, a Nova York. Wilson era també un arquitecte, artista visual i dissenyador de llums reconegut mundialment.
Al comunicat, The Watermill Center va informar que l’artista de la llum que va ser Wilson, capaç d’esculpir les seves revolucionàries posades en escena amb ella, havia mort en pau. Ho va fer durant la nit, mentre dormia. No es va despertar. “Enfrontant-se al seu diagnòstic amb determinació i lucidesa, encara es va sentir obligat a continuar treballant i creant per a l’escenari fins al final”, afegia la nota del gran centre artístic.
L’any passat va presentar al Liceu la seva particular visió de l’oratori ‘El Messies’, de Händel
L’any passat va ser a Barcelona, on va oferir al Gran Teatre del Liceu un viatge espiritual amb la producció que havia dissenyat per a l’oratori El Messies, de Händel, que es va representar en vuit funcions. Justament, el coliseu de la Rambla va dedicar la funció d’ahir de West Side story de Bernstein a la seva memòria.
En el que va ser la seva última visita a Barcelona, el polifacètic artista també va exposar una sèrie dels seus dibuixos a la galeria Senda.
Robert Wilson, Bob per als que l’envoltaven, continuava hissant als 82 anys la bandera de la modernitat escènica que el va fer famós quan als anys setanta sacsejava Nova York amb rareses com Einstein on the beach, l’òpera de Philip Glass que ell mateix va dissenyar i va estrenar a Avinyó, i que es veuria al Liceu olímpic.
Amb més de 200 produccions de teatre i òpera en el seu historial ( Pelléas et Mélisande havia estat l’última incursió liceista el 2012), la llegenda viva de la recreació escènica tornava a la Rambla –“la primera casa d’òpera que vaig veure, quan amb 18 anys vaig recórrer Europa amb 250 dòlars a la butxaca”, recordava– per mostrar la seva idea estètica, abstrac-ta i estàtica d’ El Messies de Händel, que va estrenar el 2020 a Salzburg, en la versió amb arranjaments de Mozart.
Convertit ja en una llegenda gràcies a la seva presència als més emblemàtics escenaris de tot el món, també va visitar el TNC el 2017 amb un Mikhaïl Baríxnikov convertit en Nijinski a Letter to a man. I el Teatro Real de Madrid havia programat en diverses ocasions la seva magnètica versió de l’òpera de Giacomo Puccini Turandot .
