El projecte de centres per a migrants a Albània impulsat per Giorgia Meloni ensopega amb la justícia comunitària. Aquest és el sentit de la sentència amb què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establert que els governs nacionals poden assenyalar quins països es consideren segurs per repatriar immigrants, però que l'esmentada llista pot ser sotmesa a control judicial.
Un altre punt controvertit aclarit pels magistrats europeus és el dels països que no poden considerar-se “assegurances” a tot el seu territori. També en aquest aspecte Itàlia surt malparada de la sentència, ja que s'estableix que “un Estat membre no pot designar com a país d'origen ‘segur’ un tercer país que no compleixi, per a determinades categories de persones, els criteris materials de tal designació”.
Per al govern de Giorgia Meloni es tractava d'un punt clau: de la decisió dels jutges europeus depenia en gran part la viabilitat de l'anomenat Model Albània, una iniciativa observada amb interès per diversos països de la Unió, però que, a més d'any i mig de la firma del protocol amb el primer ministre de Tirana, Edi Rama, no ha arribat mai a posar-se en marxa, generant nombroses polèmiques.
L'oposició acusa Meloni d'haver malgastat desenes de milions d'euros en un projecte que consideren no només injust, sinó també ineficaç. En les últimes setmanes, un estudi de la Universitat de Bari i l'ONG Action Aid va revelar xifres fins ara desconegudes: 114.000 euros al dia per detenir 20 persones entre a mitjans d'octubre i finals de desembre del 2024, que després van ser alliberades. A finals de març del 2025 s'havien habilitat 400 places, la construcció de les quals va costar 74,2 milions d'euros.
Però el principal problema per al govern ha vingut de l'àmbit judicial. Per esquivar les sentències dels tribunals sobre la detenció en els centres d'Albània, l'Executiu italià primer va modificar la llei, retirant competències a la secció especialitzada en immigració, i després va suspendre la tramesa de sol·licitants d'asil a Gjader, amb l'objectiu de transformar les noves instal·lacions en centres per a migrants en espera d'expulsió.