Amb poc més d'1,3 milions d'habitants, el petit país d'Estònia té l'honor de comptar amb el millor sistema educatiu d'Europa (i un dels millors del món). Els últims informes PISA així ho testifiquen. Espanya és lluny dels seus registres. En el del 2022, mentre els alumnes espanyols de 15 anys obtenien una puntuació de 473 punts en matemàtiques, 474 en lectura i 485 en ciència, els estonians n'obtenien 510, 511 i 526 respectivament. Quin és el secret d'Estònia? L'hi preguntem a Janika Leoste (Tallin, 1971), estoniana i especialista en tecnologia educativa i innovació.
Quan escolta parlar del miracle d'Estònia, què sent?
Per a mi no és un miracle. La manera en què l'educació és organitzada al país reflecteix els nostres valors nacionals. Som un país molt petit, per la qual cosa hem de ser molt llestos [rialles]. Hem de sobreviure. Cada país ha de tenir el seu propi avantatge, i crec que Estònia ha decidit que el seu avantatge a exportar és l'educació.
Quina és la clau de l'èxit del seu sistema educatiu?
Hi ha tres factors segons la meva opinió. El primer, la molt alta autonomia per ensenyar que té el professor. Què passa en la classe o quins llibres s'utilitzaran és una cosa que decideix cada professor. El segon factor és pel seu lloc el nivell de digitalització del nostre sistema educatiu. No parlem de les eines digitals com a una cosa separada. Bastants dels nostres professors decideixen per si mateixos si necessiten unes determinades apps per al procés d'ensenyament, si requereixen algun robot… Bàsicament, nosaltres utilitzem les tecnologies digitals per incrementar la motivació en l'aprenentatge dels alumnes. Les noves generacions necessiten aquest tipus d'excitació que és bastant difícil d'aconseguir amb les eines tradicionals.
La professió de professor és molt respectada a Estònia”
I el tercer?
Hi ha una visió holística de tots els actors implicats. Existeix una bona col·laboració entre l'Administració, les empreses i els docents. Els investigadors en educació també formen part d'aquest hàbitat, i el sistema es nodreix de l'evidència que proporcionen les seves investigacions.
Tinc entès que l'educació a Estònia està molt valorada per la ciutadania i els professors són molt respectats.
Els salaris dels professors no són els més alts. El col·lectiu es queixa d'aquesta situació, encara que ser professor és una professió respectada i valorada. No obstant això, al no estar molt ben remunerada, tenim el problema que no hi ha prou professionals. Per això hem començat diversos programes on convidem professors que van abandonar el sistema que tornin. També els facilitem que facin pràctiques a les aules perquè es formin una altra vegada i es converteixin en professors de nou. Tots els actors estan d'acord que cal apujar el seu salari.
Leoste, fotografiada per 'L'Avantguarda' fa uns dies
Quin rol juga la tecnologia en el seu sistema educatiu?
Un de molt important. Per una part tenim les eines digitals que utilitzem cada dia, i després estan els sistemes de gestió de l'aprenentatge com l'e-school o els llibres digitals per als diferents nivells educatius. A més els nostres professors cocreen materials digitals per a altres mestres i després els pugen a un repositori en línia obert per compartir-los. No em puc imaginar el nostre sistema educatiu sense tecnologia, perquè ho fa més efectiu i estalvia temps. Tenim molts processos governamentals digitalitzats, i l'escola no és diferent.
Hi ha mòbils a classe?
Fa poc temps hi va haver un posicionament oficial de la nostra ministra d'Educació on es mostrava del tot en contra de la prohibició dels mòbils a les aules. A Estònia s'anima a la seva utilització. La qüestió és què fem amb ells a l'aula. Totes les escoles tenen portàtils i pastilles a classe i els mòbils s'utilitzen per a l'ús de determinades apps. Per exemple, per fer algunes proves de matemàtiques que no poden realitzar-se amb les altres eines. Els veiem com una eina més que només utilitzen els alumnes quan el professor ho indica. Aquests, com deia, tenen una gran autonomia. Si el mòbil es permet o no en la classe depèn d'aquest professional. Però l'opinió oficial és que apostem per utilitzar-lo a l'aula quan contribueix a un millor resultat per a l'aprenentatge.
No em puc imaginar el nostre sistema educatiu sense tecnologia”
Què haurien de fer Catalunya i Espanya per millorar?
No soc experta en aquests sistemes. Segons les meves investigacions, l'assistència que poden donar els robots educatius mitjançant la IA, aquest és el meu camp d'investigació, pot ser molt positiva, sent assistents dels professors. Sobretot, quan no es pot personalitzar l'aprenentatge per falta de docents. L'humà sempre és millor, però el robot pot ser un complement. És molt important que els alumnes facin una cosa connectada amb la vida real. Es diu molt que la missió de l'educació és simplement educar, però jo no ho veig així. L'objectiu final és preparar bé els alumnes per al futur.
Com poden millorar els alumnes espanyols en mates?
A nivell nacional, nosaltres marquem uns nivells mínims. Però allà entra de nou l'autonomia dels centres i els docents, que poden fer més extens el currículum. Hi ha molts llibres de matemàtiques que hem digitalitzat i apps d'aquesta matèria dins del currículum. Els nostres professors de matemàtiques tenen de mitjana gairebé 60 anys, i la seva experiència vital és un avantatge per als nostres estudiants. Gràcies al sistema estandarditzat de formació de docents, totes les escoles tenen el mateix nivell de qualitat del professorat. No depèn de quina escola acudeixis, els resultats de PISA ens diuen que el nivell d'ensenyament a tot el país és similar. Crec que és una de les claus. Això, i que l'educació està basada en projectes concrets. Per exemple, els docents de diferents assignatures creen conjuntament reptes específics, i això permet als alumnes veure com les matemàtiques poden ser aplicades a altres matèries i en la vida real. Crec que aquesta manera d'ensenyar té a veure amb els bons resultats de PISA.
L'objectiu de l'educació no és educar, sinó preparar els alumnes per al futur”
El sistema educatiu estonià prepara els estudiants en funció del que necessiten els ocupadors?
La nostra estratègia és que els alumnes arribin a l'educació superior. Però s'està plantejant actualment una reestructuració per allargar-ne un o dos anys l'educació bàsica, obligatòria, perquè els alumnes estiguin preparats per al mercat laboral. Respecte a les universitats, la seva prioritat és la transferència de coneixement connectat al mercat i a la indústria real. Hi ha un contacte constant amb empreses i sindicats per preguntar quin tipus de treballadors necessiten.
El país destina avui un 5,8% del seu PIB en educació. Hi ha intenció d'incrementar-lo?
El debat no és ara mateix en incrementar el percentatge del PIB en educació, sinó en com implementar la IA generativa en el sistema educatiu. El Govern l'està debatent i comunicarà alguna cosa en els propers mesos. Ja estem integrant la IA dins de l'aula i cada any ho farem més. Les escoles tenen comunitats docents educatives que són les que decideixen la millor implementació. Actualment, treballen amb el Govern en una versió oberta de Chatgpt que pretenen modular perquè estigui entrenada específicament en l'aprenentatge dels alumnes. La pregunta no és si cal utilitzar la IA, sinó on, en quin moment i per a què. Em passa pel cap l'exemple d'una calculadora. Els alumnes no sempre la tenen a les mans, només quan la necessiten. Cal tenir en compte la qüestió de la bretxa digital també. Si els alumnes utilitzen la IA a casa per exemple per fer els deures s'obre el debat de l'equitat digital, que ja va sortir a col·lació durant la pandèmia. A casa hi pot haver més desigualtats que a l'escola. Així mateix, no pots tenir un bon diàleg amb la IA si no tens prèviament nocions del pensament computacional per saber com preguntar bé a aquesta intel·ligència per obtenir bones respostes.
