Al port de la ciutat danesa d’ Aarhus, la fragata Thetis es prepara per salpar amb rumb a l’ Atlàntic Nord. Trigarà quatre dies a arribar a Grenlàndia: és un dels quatre vaixells del comando danès de l’ Àrtic que tenen presència constant a l’illa més gran del món, rica en minerals, que el president dels EUA, Donald Trump, aspira a conquerir.
Quan arribi a Grenlàndia, el Thetis passarà dos anys i mig fent la volta a l’illa. Tot i que està armat amb canons i més artilleria, no és un vaixell de combat, sinó de patrulla. Fa tasques de vigilància, suport a les autoritats locals i manteniment de la sobirania en aquesta cobejada zona del món.
És a dir, enarbora la bandera danesa per deixar clar a tots els vaixells que es trobin pel camí que Grenlàndia és un territori autònom del Regne de Dinamarca.
El ministre d’Exteriors danès, Lars Lokke Rasmussen, no oblida les amenaces del president dels Estats Units, que no ha descartat l’ús de força militar o el xantatge comercial.
“Sempre he defensat que cal prendre Trump seriosament, però no necessàriament al peu de la lletra. Però també m’he adonat que aquestes dues coses s’acosten cada vegada més en comparació amb el seu primer mandat. Així que ens el prenem molt i molt seriosament”, respon a preguntes d’un grup de periodistes europeus.
El trànsit a l’Àrtic creix de manera exponencial, amb vaixells xinesos i russos però també turistes
És el que està fent Dinamarca, que ha posat en marxa un pla de gairebé 2.000 milions d’euros per augmentar la presència militar a les regions de l’ Àrtic i l’ Atlàntic Nord i renovar-ne la flota. Aquest estiu, ha anunciat el Govern de Mette Frederiksen, hi haurà més presència militar a Grenlàndia.
Tot i que tradicionalment es considerava que en aquesta regió no hi havia gaire tensió, el desafiament geopolític rus i la invasió ucraïnesa, a més de les intimidacions trumpistes, estan posant cada vegada més el focus a la zona. “Estem veient que el trànsit a la regió àrtica està creixent de manera exponencial. Durant l’estiu, els vaixells poden navegar al nord-oest, relativament a prop de Rússia, i els russos obren les seves aigües als vaixells xinesos, principalment petroliers i de mercaderies. Trump té raó quan posa l’ Àrtic al radar”, afirma l’investigador Dennis Hansen a bord del Thetis .
A la fragata estan acostumats a aquestes aigües fredes. És un dels quatre grans vaixells danesos –n’hi ha d’altres de més petits– dissenyats específicament per patrullar l’ Àrtic, especialitzat en la difícil navegació al gel. Té 55 tripulants, incloent-hi tres cuiners, que van rotant cada sis setmanes per no estar massa temps en aquestes condicions. Un acaba d’arribar d’un conegut restaurant tailandès.
“Quan estàs dues setmanes a la foscor i la tempesta, cal alegrar-se amb el menjar”, explica en Peter, membre de l’equip d’enginyers danesos a bord, que elogia el seu pad thai. La cuina és tan gran que podria pertànyer a qualsevol restaurant.
En un passeig per les seves cobertes i cabines es pot veure de tot, des dels enormes uniformes que fan servir per enfrontar-se a les gèlides temperatures, fins a pòsters decoratius que il·lustren l’ecosistema marí d’aquestes aigües, tota mena de balenes o gambes. Hi ha un gimnàs per mantenir-se en forma, i el fred a bord no és mai un problema. “De vegades la calefacció està tan alta que passem calor”, apunta en Kaare, un altre dels tripulants. Perquè el temps passi més ràpid els tripulants s’emporten jocs de taula, televisions amb sèries descarregades o fins i tot la Play Station. La connexió wifi només arriba unes hores al dia.
“Ens les prenem molt i molt seriosament”, diu el ministre d’Exteriors sobre les intencions dels EUA
A tots els marines danesos els capaciten per a la navegació a l’ Àrtic durant la seva instrucció a l’Armada. Saben que els mesos més complicats són el febrer i el març, quan passar per la majoria de zones és impossible per l’alta quantitat de gel i han de quedar-se al sud de Grenlàndia. Un 20% dels membres de l’equip del Thetis són dones: cada vegada hi ha més interès entre les daneses per unir-se a l’ exèrcit, confirmen al vaixell. Des de l’1 de juliol, Dinamarca ha ampliat el servei militar a les dones: quan fan 18 anys, podrien haver de participar en un sorteig per determinar si cal o no que serveixin a l’exèrcit en el cas que no hi hagi prou voluntaris.
“Aquí els donem educació i un sou”, indica l’enginyer Peter. Practiquen amb l’artilleria una vegada per setmana, però durant el camí no es troben només vaixells comercials o pescadors, sinó cada vegada més turistes amb ganes de descobrir aquesta zona recòndita del món. “És més responsabilitat per al comando danès de l’ Àrtic, que ha de vetllar per la seguretat”, comenta en Hansen.
