Ahir es complia un any de l’aval de la militància d’Esquerra a l’acord per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat a canvi d’un finançament singular per a Catalunya. En un context de divisió interna –Junqueras havia dimitit dos mesos abans–, els afiliats van donar suport a l’entesa amb el 53,5% dels vots. La tempesta al si dels republicans només es veia mitigada per un consens els dies previs a la consulta. A les assemblees, majoritàriament opinaven que el contingut era positiu. El problema residia en la desconfiança cap al PSC i l’escepticisme amb el fet que es pogués complir.
Aquella fredor quedava recollida al document del pacte. Els dos partits plasmaven la “distància” entre l’independentisme i el federalisme d’esquerres, argüint que encara estaven “lluny d’un entesa per traçar un camí compartit de llarg recorregut”. Tot i això, l’“empenta de les bases del catalanisme polític” obria un nou temps.
365 dies després, el PSC considera que hi ha un “vincle de confiança” amb els republicans. És el grup amb què més ha coincidit en les votacions del Parlament: un 72%. Per la seva part, a ERC admeten una certa sintonia amb el Govern i que s’avança en diversos elements del pacte d’investidura –ho van deixar per escrit en els acords pels tres suplements de crèdit–.
Hi ha quatre eixos en el text de 28 pàgines rubricat pels dos partits: la resolució del conflicte polític, el model de finançament, el reconeixement de Catalunya com a nació i el reforç de la llengua, i polítiques sectorials per blindar la continuïtat del full de ruta del govern Aragonès.
El cor del text és el finançament singular. Des del punt de vista d’Esquerra, aquesta carpeta està bastant enquistada i en responsabilitzen el Govern. L’impacte no només arriba a la legislatura espanyola: pot afectar els pressupostos catalans. Sense nou model de finançament ni recaptació impositiva, no hi haurà comptes. És la línia que ha marcat ERC.
El resultat de l’última bilateral enterboleix la relació entre els republicans i Hisenda
Per què incideix el finançament en l’aliança amb el PSOE? Cal recordar que l’executiva federal socialista es va reunir d’urgència per avalar l’acord d’investidura i, per tant, el finançament singular. El resultat de la comissió bilateral Estat-Generalitat del 14 de juliol ha enterbolit la dinàmica d’Esquerra amb Hisenda i diumenge passat Junqueras, a La Vanguardia , va elevar el to i el va qualificar de “francament decebedor”.
Sense l’aval socialista, no hi haurà nou model. El dijous previ a la bilateral tot semblava encarrilat. S’ estudiava de registrar conjuntament al Congrés la proposició de llei que finalment ERC preveu presentar hi hagi acord o no amb els canvis normatius que permetin a la hisenda catalana recaptar els impostos. La inclusió del principi d’ordinalitat al preàmbul i no als acords ho va desbaratar tot i va derivar en la incomoditat republicana.
No és menor que en aquest debat les posicions del Govern i Esquerra són semblants. Tant és així que el compliment en aquesta matèria ha generat dificultats entre la Generalitat i el Govern. El president va ser clar aquesta setmana sobre el fet que s’ha de respectar l’ordinalitat. També ho va ser la portaveu Sílvia Paneque. Conscients que a ERC exigeixen més moviments, Economia aprovarà després de l’aturada estiuenca un decret de desplegament de l’ATC.
Gairebé tot, doncs, està a mercè del finançament. Els republicans assumeixen la complexitat per la majoria a forjar i que la redimensió de la hisenda catalana requereix temps. El pla director que retarda la recaptació de l’IRPF fins al 2028 no ha canviat la relació amb el Govern. ERC el veu “paper mullat” perquè, sense els canvis en tres lleis, no hi haurà gestió d’impostos. L’ Executiu també avala aquestes modificacions. Les resistències es troben a Madrid i els republicans insten el PSC a pressionar el PSOE.
Al marge d’aquesta qüestió, ERC posa en relleu el traspàs de Rodalies –aquesta setmana es van aprovar els estatuts de l’empresa mixta–, el reforç de les delegacions a l’exterior o el Pacte Nacional per la Llengua. Hi ha hagut altres acords, com la tramitació perquè l’ Institut Català de Finances obtingui la llicència bancària, concretada aquesta setmana.
Els socialistes veuen un “vincle de confiança” amb els republicans: han coincidit en un 72% de les votacions
D’altra banda, hi ha discrepàncies sobre l’ampliació del Prat i altres compromisos que ERC voldria accelerar, com l’oficina per promoure les seleccions esportives catalanes –veurà la llum dins d’aquest any–. Tampoc no s’ha creat la convenció per resoldre el conflicte polític pels recels de diversos grups a afegir-s’hi.
Si no hi hagués pressupostos, ERC no preveu demanar eleccions. Així doncs, una aliança no exempta de sobresalts, però que no és mai al caire de l’abisme.