Donald Trump, fill d’un pare despòtic, segons els que el van tractar en vida, va trobar en el reality show The apprentice una manera de treure partit a aquell llegat autoritari com a entreteniment amb la marca registrada del seu popular lema “estàs acomiadat”.
El problema és que a la Casa Blanca, al capdavant dels Estats Units, Trump es comporta com si encara presentés un programa de telerealitat creat al seu gust i de manera personalitzada. Trump ha creuat totes les línies vermelles de la política democràtica, coincideixen nombrosos analistes.
A l’acomiadament s’hi suma la reescriptura del Russiagate, el càstig a enemics o el pacte amb la sòcia d’Epstein
Però no és el mateix expulsar un concursant, cosa que forma part de l’espectacle, que fer fora de males maneres la comissionada de l’oficina d’ Estadístiques Laborals, Erika McEntarfer, acusant-la sense proves de manipular a la baixa els resultats del mercat laboral per perjudicar-lo.
En lloc de plantejar-se que potser les contractacions van caure al juliol i els dos mesos previs perquè hi ha alguna cosa que falla en la política econòmica de guerra comercial i atac als immigrants, és molt més fàcil trobar un boc expiatori que carregui el mort davant la infal·libilitat del líder i el beneplàcit immutable dels seus adoradors.
La seva nova versió de l’“estàs acomiadat” es va comunicar a través del que ja és el seu òrgan oficial, la seva xarxa social. Va arribar poc després que llancés un nou atac contra Jerome Powell, president de la Reserva Federal (Fed), a qui no para d’assetjar –no l’acomiada perquè els seus assessors temen una desfeta a la borsa i perquè els estatuts del banc no ho permeten–, ja que es nega a complir la seva ordre d’abaixar els tipus d’interès.
Aquesta vegada el va anomenar “idiota caparrut” i va instar a un cop d’Estat a la Fed. “La junta de govern n’ha d’assumir el control”, va afirmar. I va enviar Powell “a pastar fang”.
Al maig, en un assaig publicat a The New York Times , els professors de ciències polítiques Steven Levitsky, Daniel Ziblatt (Harvard) i Lucan Wan ( Universitat de Toronto) van plantejar: “Com sabran els nord-americans que hem perdut la nostra democràcia?”.
“Avui dia, l’autoritarisme és més difícil de reconèixer. La majoria dels autòcrates del segle XXI són elegits. En lloc de reprimir violentament l’oposició com Castro o Pinochet, els autòcrates d’avui converteixen les institucions públiques en armes polítiques, fan servir les agències policials, fiscals i reguladores per castigar els oponents i intimidar els mitjans i la societat perquè quedin al marge”, van respondre a la pregunta que havien formulat.
El van anomenar “autoritarisme competitiu”, en què els partits van a les urnes, però el poder fa un abús sistemàtic de les institucions que perjudica l’oposició.
La qüestió plantejada per aquest trio de professors va rebre aquest divendres una resposta unànime. L’ acomiadament immediat de McEntarfer va suposar una demostració al més pur estil putinesc del que havien escrit Levistsky, Ziblatt i Wan. “Així governen els autòcrates contemporanis a Hongria, l’Índia, Sèrbia i Turquia, i és com Hugo Chávez va governar Veneçuela”, explicaven.
El cessament de McEntarfer ha fet sonar totes les alarmes. Ha estat una setmana en què Trump ha purgat dissidents, reescrit la història sobre la interferència electoral russa, criminalitzat l’oposició (“Obama a la presó”, ha suggerit) i reclamat total lleialtat institucional. Fins i tot ha negociat un millor tracte carcerari amb Ghislaine Maxwell, l’associada del pervertit Jeffrey Epstein, malgrat que està condemnada per delictes tan horribles com el tràfic sexual de menors. Cada dia creix més la sospita que Trump persegueix que el seu nom desaparegui dels documents del seu vell amic.
McEntarfer feia vint anys que era a l’administració i ha treballat en diferents agències. Va ser Joe Biden, tal com va recordar Trump per enfortir la seva conspiració, qui la va nomenar per supervisar les estadístiques laborals (les dades són fruit de la cooperació d’un ampli grup d’experts). En la votació del Senat, el 2024, el seu nomenament va obtenir un vot molt ampli bipartidista (86 a 8). Entre els que van votar a favor seu hi havia els senadors J.D. Vance, actual vicepresident, i Marco Rubio, el secretari d’Estat.
“ Necessitem gent en qui puguem confiar”, va declarar Trump als periodistes, frase que va despertar les suspicàcies sobre com s’elaboraran les dades a partir d’ara. Matar el missatger per evitar les males notícies va ser una de les reaccions més escoltades. “L’ acomiadament és totalment infundat”, va recalcar William Beach, antecessor de McEntarfer, a qui va nomenar Trump. A la borsa es va escampar el pànic. Les estadístiques eren fins avui una eina fiable per als inversors. Trump les ha convertides en una altra eina sospitosa.
