Va ser un d’aquells moments cabdals de l’esport: un Nadal-Federer, un Senna-Prost, un Kipchoge-Bekele... 8m05s56 amb l’ai al cor, amb una adrenalina que augmentava al ritme de les braçades de Katie Ledecky i Summer McIntosh, que es jugaven a l’ Aquatic Center de Singapur molt més que un or. Era la corona del 800 lliure, la prova que va presentar la nord-americana al món una calorosa nit d’agost a Londres, el 2012, amb tot just 15 anys; i ara amb 28 es manté invicta en les grans competicions: quatre títols olímpics, set mundials.
“És la sisena vegada que sento que és la cursa del segle; va ser emocionant, sí, però n’hi ha moltes”
“És la meva prova especial, l’adoro”, va explicar a la sala de premsa, somrient i en to alt, sense Summer McIntosh, que es va absentar. Estava ferida. Havia llançat un desafiament i semblava que estava tocada per una vareta que li permetria trepitjar qualsevol llegenda. Però encara hi ha reptes inabastables. “No s’acosta ni de lluny al que volia quant a temps, ubicació i manera de nedar la cursa... Odio perdre... Això és el que em porta a tocar la paret la majoria de les vegades. Aquella sensació ara mateix és una cosa que no vull tornar a sentir”, va dir a la seva federació.
McIntosh, frustrada: “Odio perdre, no vull tornar a sentir aquesta sensació, vull tocar primera”
La canadenca va sentir la cursa, però no la va executar segons el que estava previst. La seva estratègia era dominar, no anar a roda de Ledecky, però no va ser capaç d’avançar-la fins als 700 metres, quan va tocar primera, i aquesta va ser la seva condemna. S’havia desgastat més que no pas una Ledecky que tenia una marxa guardada i que l’australiana Lani Pallister, convidada de luxe a un duel que va acabar sent un joc de tres que va posar drets els espectadors.
Va aconseguir el rècord dels campionats amb 8m05s56, la plata va ser de Pallister, i el bronze, de McIntosh
Ledecky no enganya. Des que emergeix de la sortida, es posa al capdavant amb els braços, que són martells, aixeca aigua, abaixa el cap i comença a nedar en 30 segons cada 50 metres com si fos en una prova de 400. No tot ha estat de color de rosa a la vida de la nord-americana, que va passar pels seus moments de dubtes el 2019, quan va emergir l’australiana Ariarne Titmus per desbancar-la del 200 i del 400 lliure. Però la de Washington, dona tenaç, acabada de llicenciar a Standford, va canviar d’entrenador i de ciutat. Se’n va anar a Florida amb Anthony Nesty, primer nedador negre a ser campió olímpic, a Seül’88. “Sí, tu ets Katie Ledecky, però per molt bona que siguis, no ets perfecta”. Això va ser el primer que li va dir. I li va canviar l’estil de nedada. Va intentar que augmentés la longitud de la braçada per estalviar energia. D’aquesta manera, en 16 llargs, Ledecky té programat fer 664 braçades, que són 13 menys que als Jocs de Rio i 32 menys que als de Tòquio. Una estratègia que la va ajudar a recuperar les seves millors marques als últims temps, fins i tot a batre el rècord mundial al maig (8m04s12).
El 2020 va canviar d’entrenador i va polir l’estil: va reduir les braçades i van tornar els rècords
Als 400 metres, Ledecky, Pallister i McIntosh van nedar en 4m1s. Una barbaritat. El ritme era alt i tot dependria de la que defallís primer. I aquesta nedadora, contra tot pronòstic, va ser McIntosh. Va tocar primera al 700, però aquell teòric canvi de ritme va durar un sospir. No havia executat l’estratègia parlada anteriorment pels seus entrenadors, entre ells Fred Vergnoux, l’anterior tècnic de Mireia Belmonte, que li va ficar al cap aquesta prova i la va portar a nedar al juny a només un segon del rècord mundial de Ledecky.
“ Vam augmentar el volum d’entrenament, però no gaire, vam ajustar coses. Ella admira Ledecky, l’ajuda a ser millor, adora la seva veterania”, explica el francès. Però a McIntosh li va faltar alguna cosa –potser experiència– per donar la destralada. Amb prou feines fa cinc mesos que prepara la prova.
Per això, als últims 100, ella era la menys experta i no havia calculat el dipòsit de gasolina. Va fer l’hectòmetre en 1m01s58 i va veure com es conformava amb el bronze. L’empenta de Ledecky, que va tancar amb 59s77 per 59s84 de Pallister, la va mantenir a la glòria. Una vegada més. Per dos anys. Una cursa memorable.
“És la sisena vegada que sento que és la cursa del segle. Va ser emocionant, molts rècords [ Pallister va establir el d’ Oceania i ella el dels Campionats], va ser fantàstic, però hi ha hagut moltes curses”, li va restar transcendència Ledecky, que no va perdre el somriure en cap moment i que va llançar una advertència. “M’agrada nedar amb les noves generacions, hi són totes, però jo continuo aquí”. Perquè ella és immortal. Història de l’esport. Amb 28 anys desafia totes les lleis de la natació.