El Govern central no ha volgut perdre temps per posar en marxa la promesa que va fer el president, Pedro Sánchez, de tornar a presentar l’anomenat “decret antiapagades” una vegada que el 22 de juliol els seus socis d’investidura, Podem, Junts i BNG, es van unir a PP i Vox per evitar-ne l’aprovació.
Tot just nou dies després d’aquella clatellada política, el
31 de juliol va posar a consulta pública un nou reial decret, però en aquesta ocasió molt menys exposat a vaivens polítics. “No inclou tot el que incloïa el reial decret llei perquè per a això es necessita l’adequada convalidació a les Corts”, reconeixia el
secretari d’Estat d’ Energia, Jon Groizard, durant una entrevista a l’agència Efe el dia de la presentació.
Això implica que les mesures rescatades al document, que estarà disponible per a consulta pública fins a l’11 d’agost i que, segons Groizard, s’intentarà aprovar el tercer trimestre o, a tot estirar, abans de final d’any, conté només les propostes que són matèria exclusiva del Govern i, per tant, no necessiten cap canvi de lleis existents ni complicades tramitacions parlamentàries.
En el primer cas hi ha la majoria de les propostes pensades per reforçar el sistema per evitar futures apagades com la del 28 d’abril. No passa el mateix amb d’altres incloses al reial decret 7/2025, que, malgrat no estar lligades a l’apagada, sí que suposaven uns forts incentius en forma d’ajuts econòmics per als objectius d’electrificació que recull el Pla Nacional d’ Energia i Clima ( PNIEC). Entre aquestes mesures, destaquen el descompte del 80% en els peatges que paga la indústria electrointensiva o les celebrades mesures d’impuls a l’autoconsum.
Partint d’aquest criteri, el Govern espera avançar en una regulació que implica una supervisió més gran sobre les empreses elèctriques i una transparència més important en les dades del sistema elèctric. Per això, autoritzarà la Comissió Nacional de Mercats i Competència ( CNMC) a ser una espècie de gran àrbitre del mercat elèctric, que, cada tres mesos, publicarà informes per comprovar que les empreses compleixen les seves obligacions de control de la tensió a la xarxa (motiu principal del “zero elèctric” d’abril) i, cada mig any, llançarà un pla extraordinari d’inspecció, amb resultats públics, per assegurar que totes les companyies tenen la capacitat real de reposar el subministrament ràpidament en cas d’incident.
A Red Eléctrica, com a operador del sistema, li encarrega informes sobre canvis normatius tècnics amb què controlar millor el sistema: des d’esmorteir oscil·lacions fins a objectius mínims de monitoratge de dades. Això sí, li retira una de les propostes més polèmiques del primer reial decret, com fer-la punt únic d’accés a dades de tots els consumidors.
L’emmagatzemament amb bateries és un altre dels punts forts de la norma ara en consulta. S’estableixen mesures urgents per impulsar la instal·lació “urgent” de bateries en plantes renovables ja en funcionament (cosa que es coneix com a hibridació). És clau el reforç del marc normatiu per al control de tensió a la xarxa. A partir d’ara, totes les tecnologies de generació, no només les tradicionals, hauran de tenir la capacitat de contribuir al control dinàmic de la tensió i s’estableixen penalitzacions econòmiques per a les que ho incompleixin.
