Quan parles aquests dies amb col·legues o coneguts t’assabentes que durant les vacances viatjaran. I et parlen amb gran il·lusió d’on aniran. Molts t’expliquen que aniran a Nova York, Londres, Roma, etcètera. També n’hi ha de més sofisticats que es plantegen Irlanda, Dinamarca, Còrsega, etcètera. Els aeroports són pleníssims de passatgers i pocs vols surten puntuals.
Quan comença a volar és molt probable que el capità de l’avió faci un comentari a través dels altaveus tot explicant que el vol s’ha endarrerit (mai per culpa d’ell o la seva tripulació), però que intentarà guanyar temps, reduir la durada del vol i provar d’arribar més o menys a l’hora prevista. Després, quan s’acosta a la destinació, pot ser que hi hagi avions aterrant o enlairant-se i cal fer voltes i, lògicament, el temps va passant. Veus algú assegut a prop que va explicant que probablement perdrà una connexió i que no hi ha cap altre vol fins a l’endemà i haurà de passar la nit a l’aeroport.
Kodak va fer fallida perquè no van ser capaços de passar de la química a l’electrònica
Al llarg de la meva vida, amb una activitat molt internacional, he patit més d’una vegada això d’haver de passar una nit en un aeroport. La primera vegada va ser durant el programa doctoral a Harvard i el professor que era el meu principal supervisor em va demanar que anés a Kodak i recollís informació per escriure un cas sobre la gestió de l’empresa, que en aquells anys era líder mundial en fotografia. Per anar a la central de Kodak havia d’agafar un vol des de l’àrea de Boston fins a Ottawa, a prop de la frontera entre el Canadà i els EUA.
Vaig aconseguir que em rebés el gran cap de Kodak a primera hora de la tarda d’un dia determinat. Vaig veure que podia agafar un vol al matí per anar-hi, seria un vol de dues hores aproximadament des de Boston, i agafar-ne un altre per tornar cap a les vuit del vespre. Vaig ser a Kodak, tot va anar molt bé, però quan vaig arribar a l’aeroport per tornar a Boston havien anul·lat el vol i, això sí, em van deixar un lloc per tornar en un altre vol a primera hora de l’endemà. Em van dir que m’esperés a l’aeroport. Allà vaig haver de passar la nit i vaig aprofitar per anar fent el que el meu cap –més aviat el meu amo, perquè jo era com el seu esclau– volia sobre Kodak. Es notava que el cap de Kodak era un dictador i cap dels seus executius no hi discrepava.
Entre el cap de Kodak i la nit a l’aeroport, recordo bé el que vaig aprendre aquell dia. Kodak va acabar molt malament, va fer fallida, perquè no van ser capaços de passar de la química a l’electrònica. Però segur que molts directius veien com anava canviant la manera de fer fotografia.
Pensem en la nostra empresa i en les innovacions que podem fer. Però hi podem pensar viatjant i fins i tot descansant i aprofitem les vacances per descansar, però també per pensar en el món en el qual vivim, com anirà i continuarà canviant i què podem fer per assegurar-nos un bon futur; pensem-hi.