Guanyar-se el prestigi costa molt i, en canvi, és molt fàcil perdre’l. Qualsevol ensopegada pot enviar en orris una trajectòria brillant. Això és el que passa també amb la seguretat ciutadana. Un repunt de robatoris, encara que sigui petit, provoca un augment de la sensació d’inseguretat i fa inútils les dades oficials de l’actuació policial contra la delinqüència.
Barcelona ocupa des de fa anys el pòdium de les grans ciutats d’ Espanya amb més delictes. Aquesta situació s’explica per un doble efecte crida entre els lladres: la puixança del turisme i la ineficàcia policial i judicial davant la reincidència delictiva, que s’ha mantingut impune durant molt de temps. És cert que ara s’hi comença a posar remei i les últimes dades indiquen un descens dels delictes i més empresonaments dels reincidents, que estan omplint les presons catalanes per sobre del 90%.
Tot i això, la sensació d’inseguretat no baixa en la mateixa proporció que les dades oficials perquè, com dèiem, recuperar el prestigi costa molt i per aconseguir-ho no n’hi ha prou de millorar l’estadística, sinó que incumbeix a àmbits transversals com la il·luminació dels carrers, la neteja, la presència policial, la implicació judicial o la diligència a l’hora d’atendre les denúncies. Una dada pel que fa a aquest últim factor: només es denuncia un de cada cinc robatoris perquè la víctima considera que la policia hi podrà fer poc, per les complicacions que suposa presentar la denúncia i per la desconfiança en la justícia.
L’enquesta de victimització que publiquem avui a la secció de Viure és molt eloqüent en aquest sentit. Més de la meitat de la població es mostra preocupada o tem ser víctima d’un robatori i el percentatge és més elevat en el cas de les dones. Aquesta majoria de ciutadans admeten que viuen en estat d’alerta quan són al carrer o al transport públic, encara que les últimes dades oficials indiquin que el primer semestre d’aquest any hàgim passat de 264 a 246 robatoris diaris. Sens dubte, un descens del 6,8% és positiu, però la xifra absoluta de delictes es manté alta i
ens recorda que queda molt per fer, perquè un robatori cada sis minuts continua sent
intranquil·litzador.
