L’ascens històric dels partits d’ultradreta a les eleccions al Parlament Europeu de l’any passat comença a veure’s reflectit en el dia a dia del Parlament Europeu. No només en les votacions –de vegades el Partit Popular Europeu (PPE) s’ha desviat de la majoria centrista per votar iniciatives seves–, sinó també a la cuina, en la tasca dels legisladors.
Un cas significatiu és el del combat de l’extrema dreta contra les polítiques verdes comunitàries. No és cap novetat que els grups ultradretans ataquin les receptes europees per plantar cara a l’escalfament global, però fins ara sempre havia sigut a la rereguarda. Ara, el grup Patriotes per Europa, que engloba els partits de Viktor Orbán, Marine Le Pen o Matteo Salvini, ha pres control de les negociacions al Parlament Europeu per a l’objectiu climàtic de reducció d’emissions del 2040. El seu propòsit és clar: fer que la UE abandoni el pacte verd que vol que el continent arribi a la neutralitat climàtica el 2050.
En un moviment que va sorprendre els grups centristes, el txec Ondrej Knotek va ser elegit ponent per dirigir una esmena a la llei del Clima que, d’acord amb la proposta de la Comissió, fixa l’objectiu a retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 90% per al 2040, a què els Patriotes s’oposen radicalment. L’ Executiu comunitari va presentar formalment aquest objectiu fa setmanes i ara s’han de pronunciar sobre la qüestió tant el Parlament com el Consell abans que comencin les negociacions finals tripartides.
Des del primer moment Knotek va deixar clar que, a l’hora de redactar la posició de l’ Eurocambra sobre aquest expedient, provaria de rebutjar completament la proposta de la Comissió sense proposar cap altre objectiu alternatiu. En una entrevista amb Euronews va justificar que la UE ja ha fet molt més que els competidors mundials per combatre l’escalfament global i argumentava que els riscos per a l’economia i els ciutadans europeus són “molt més grans” que les possibles contribucions a la mitigació de l’emergència climàtica.
El recent intent de moció de censura contra Von der Leyen va suposar un toc d’atenció
Com havia anticipat, a la seva proposta, en nom del Parlament Europeu, l’eurodiputat txec es disposa a rebutjar la proposta de la Comissió Europea sobre el canvi climàtic i en una declaració adjunta també arribava a posar en dubte que l’emergència climàtica sigui causada pels éssers humans.
“Amb el començament de la nova legislatura, les posicions i el paper de l’extrema dreta al Parlament Europeu s’han anat normalitzant en gran part gràcies als acords a què han arribat amb el PPE. El fet que hagin obtingut la ponència del Parlament sobre la llei del Clima i l’objectiu climàtic per al 2040 és simptomàtic d’aquesta deriva”, denuncia l’eurodiputat del PSC Javi López.
És poc probable que la iniciativa de Knotek tingui èxit, ja que la comissió de Medi Ambient té una majoria d’eurodiputats centristes que poden presentar una proposta pròpia i, com que el PPE, els socialdemòcrates i els liberals poden decantar les decisions al Parlament Europeu, quan es voti a l’octubre el més probable és que s’accepti la visió de la Comissió.
El fet, però, demostra les noves dinàmiques parlamentàries. No és un cas aïllat. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba, per exemple, explica que està en negociacions per tancar la revisió de la directiva de víctimes per definir la seva cobertura europea i assegura que una de les batalles que entaulen és que s’incloguin les víctimes de violació i de violència masclista.
Un eurodiputat ultra és elegit ponent per dirigir l’esmena a la llei del Clima que fixa retallar les emissions
“La guanyarem, però durant la legislatura passada no hauria estat un debat”, afirma la republicana. “A la legislatura passada hi havia un cordó sanitari contra aquests grups d’extrema dreta perquè tinguessin un paper baix en les comissions i ningú no jugava al seu joc. Ara formen part de les discussions, proposen legislació i missions oficials del Parlament Europeu”, lamenta Riba.
Un altre moment important va ser la moció de censura promoguda per l’extrema dreta que es va celebrar al juliol contra la Comissió Europea de Von der Leyen. Malgrat que no va tenir èxit, l’intent de fer caure la presidenta de l’ Executiu comunitari amb el pretext de l’opacitat durant la compra de vacunes sí que va suposar un seriós toc d’atenció sobre les conseqüències de l’augment de la ultradreta a l’ Eurocambra.
