Fa sis mesos, a Amèrica Llatina la tàctica de cedir amb dignitat davant les amenaces de Donald Trump va ser la clau de l’elevada popularitat de la presidenta mexicana Claudia Sheinbaum. Avui, sembla que la resposta més agressiva de Luiz Inácio Lula da Silva ha donat bons resultats en la pugna que el president brasiler manté amb els seus dos principals rivals conservadors: l’expresident Jair Bolsonaro i el seu aliat més pragmàtic, el governador de São Paulo, Tarcísio de Freitas.
Després de mesos de caure a les enquestes, Lula ha recuperat popularitat des que Trump va anunciar un conjunt de dures sancions econòmiques i legals contra el Brasil. La clau de l’èxit: una reacció desafiadora a les pressions dels Estats Units. “Trump no va ser elegit com un emperador”, va declarar Lula, mentre que el Partit dels Trabajdores ( PT) feia circular una imatge del veterà líder de l’esquerra davant d’una bandera brasilera amb una samarreta groga que deia: “ Eu defendo Brasil”.
Les sancions inclouen un aranzel del 50% sobre les seves importacions, fet que converteix el gegant sud-americà en el país més castigat del món pel proteccionisme dels Estats Units. Això, malgrat que el comerç entre els dos països és bastant reduït i el Brasil té un dèficit comercial amb els EUA.
El president dels EUA ha retirat el visat als dotze membres del Suprem brasiler, en una clara ingerència
Trump ha donat també instruccions per retirar els visats als onze jutges del Tribunal Suprem Federal ( STF), i congelar els actius del jutge Alexandre de Moraes, una ingerència extraordinària en el sistema jurídic d’un país sobirà. És la resposta dels Estats Units a les peticions de la família Bolsonaro, concretament d’ Eduardo Bolsonaro, establert als EUA, i que acusa De Moraes d’una persecució judicial contra el seu pare.
De Moraes, nèmesi del bolsonarisme malgrat que és d’ideologia conservadora, ha acusat Bolsonaro d’haver participat en un intent de cop contra Lula després de la seva victòria a les eleccions de l’octubre del 2022. Bolsonaro serà jutjat amb tota probabilitat aquest mateix any i ha de portar un grilló electrònic per impedir qualsevol intent de sortir del país.
Animat pels amics d’ Eduardo Bolsonaro al moviment MAGA –notablement, Steve Bannon–, Trump va anunciar el suport dels Estats Units a l’encausat en una carta que exigeix “la fi immediata” del procés. Bannon –que qualifica Bolsonaro “del Trump dels tròpics”– va dir la setmana passada al Financial Times : “ Detestem Lula i els marxistes que manen al Brasil”.
El candidat de l’esquerra apareix com el defensor de la sobirania del poble brasiler
Les mesures contra el Brasil s’inscriuen en el marc de la llei Magnitsky, que castiga en teoria els violadors de drets humans. El decret presidencial que Trump va signar la setmana passada cita “greus violacions dels drets humans que han soscavat l’Estat de dret al Brasil”.
Aquestes suposades violacions inclouen la “persecució, intimidació i el judici” a Bolsonaro, així com dels participants en l’assalt a les seus dels tres poders democràtics a Brasília el gener del 2023. L’assalt formava part d’un cop més ampli en què es pretenia assassinar Lula i De Moraes, era una còpia calcada de l’intent trumpista de prendre el Capitoli el gener del 2021.
No és casualitat que la decisió de Trump tingui lloc després de la cimera dels Brics a Rio a començaments de juliol. “La carta de Trump és el resultat d’un enfrontament inevitable entre Trump i Lula”, diu Henry Zieman del Centre de Estudis Estratègics Internacionals ( CSIS), un institut conservador a Washington, en una entrevista a La Vanguardia .
Lula ha recuperat la seva popularitat i guanyaria les eleccions al Brasil si se celebressin ara
El Brasil és la “tempesta
perfecta” per al president Trump, afegeix. “Combina altes barreres comercials contra les empreses dels Estats Units, una influència xinesa significativa i desacords ideològics en el lideratge regional”.
Però hi ha altres interessos en joc: De Moraes va tancar la xarxa social d’ Elon Musk, X, durant diverses setmanes per difondre desinformació de la dreta bolsonarista, i ha actuat contra altres plataformes dels Estats Units.
En la política domèstica brasilera, el tret li ha sortit a Trump per la culata. L’esquerra brasilera es presenta com la defensora de la sobirania nacional davant la traïció bolsonarista. “Un gringo no dona ordres al Brasil!”, va declarar Lula. Un diputat del PT fins i tot ha proposat una llei per castigar per “alta traïció a la pàtria” els que –com Eduardo Bolsonaro– facilitin l’execució de les sancions de Trump.
Trump ha imposat a l’economia brasilera sancions del 50%, les més altes a un país sud-americà
Segons l’enquesta Pulso Brasil/ Ipespe de dimarts, l’aprovació de Lula ha pujat sis punts fins al 50%, mentre que la dels Bolsonaro cau en picat. Per al 53 % dels enquestats, acostar-se a Trump perjudicarà els candidats a la presidència el 2026.
Lula guanyaria les eleccions, si se celebressin ara, segons es desprèn d’una altra enquesta de Datafolha publicada diumenge. Fa menys de dos mesos Bolsonaro –inhabilitat per l’acusació– portava avantatge.
“La família Bolsonaro i diversos governadors bolsonaristes van defensar la mesura de Trump”, diu un economista d’un banc públic a Rio de Janeiro. “Però el cas pot ser desastrós per a l’extrema dreta”. És un exemple de com l’esquerra llatinoamericana es beneficia de la paradoxa que la dreta nacionalista a la regió defensa la pàtria en la seva retòrica alhora que dona suport cegament a Trump.
Cal veure si Lula pot mantenir l’impuls a la seva popularitat i com evolucionaran les coses en el moment en què Bolsonaro sigui detingut.