Dimecres un tràgic succés sacsejava la festa major de Torelló, població de 15.000 habitants a la comarca d’Osona. Un home de 54 anys amb un llarg historial de trastorn mental era detingut com a presumpte assassí de la seva mare, María Castillo, de 79 anys. Segons Rosa Vargas, germana del presumpte autor i filla de la víctima, el luctuós desenllaç podria haver evitat amb una actuació més diligent de la justícia i els serveis de salut. L’home havia d’afrontar dos judicis –per agressió a la dona i per trencament d’una ordre d’allunyament– al setembre. Massa tard.
Rosa Vargas va fer ahir a El món a RAC1 un relat serè, i alhora colpidor, de la cadena d’esdeveniments que van culminar en el matricidi. “No busquem revenja”, va afirmar, però va denunciar la indefensió que s’ha trobat en un sistema que ha prioritzat la voluntat d’un malalt mental amb nombrosos brots d’agressivitat sobre la seguretat del seu entorn veïnal i familiar. “Nosaltres ja hem perdut la partida. Ho expliquem per si podem posar un granet de sorra perquè no torni a passar en cap altra família un cas semblant”, diu a La Vanguardia . Diversos oients van trucar a l’emissora perquè es veien reflectits en aquesta història de final infaust, però potser predictible.
“Si no se’n parla és com si no estigués passant, i està passant massa. No som un cas especial, em consta que hi ha molts casos de gent que està com tu o pitjor. Per això ho hem volgut visibilitzar”, afirma Rosa Vargas. El seu germà també és una víctima d’un sistema que, segons alguns testimonis, no aborda adequadament la problemàtica associada a determinades malalties mentals.
La víctima i el seu fill vivien des de feia molts anys en cases unifamiliars adjacents. La dona protegia en Sergi tant com podia. Més que violència, la seva esquizofrènia li causava aïllament, tristesa o desordre en la vida diària. Però la covid va empitjorar el seu estat i passava temporades sense medicar-se. El 22 d’abril del 2021 va tenir un brot d’agressivitat. “Sense previ avís va anar a casa de la mare i la va agredir a cops de martell al cap”, va narrar la filla de la víctima. Mentre la seva mare era atesa de les lesions, en Sergi va ser traslladat a l’hospital de Vic, on el seu estat va ser valorat per la psiquiatra de guàrdia. La metgessa va valorar que presentava un discurs coherent, que estava tranquil i no hi havia una situació d’alcoholisme o drogues. “Va decidir que no el podia retenir i el va deixar marxar”, apunta la germana. És possible que el rumb d’aquesta història hagués canviat amb un ingrés, decisió a què hauria contribuït un vincle més gran entre malalt i professional, consultes més freqüents o si hi hagués hagut més control sobre l’adhesió del pacient a la medicació.
El presumpte assassí havia d’afrontar un judici al setembre per unes agressions de l’any 2021
Quan va sortir de l’hospital l’home va provocar destrosses a la casa materna, de manera que va ser denunciat i detingut altre cop. Va quedar en llibertat pendent de judici i Rosa Vargas va portar la seva mare a viure amb ella a una localitat veïna. No van cessar les destrosses a casa de la mare, tampoc les amenaces ni els intents d’agressió, al treballador social, a una veïna que li portava menjar... Va tornar a ser detingut. Va ser declarat culpable en tres judicis –en què no es va presentar– i un jutge va decretar una ordre d’allunyament de 150 m de la mare i la prohibició de comunicar-s’hi per qualsevol mitjà.
“Demanàvem al jutjat un ingrés involuntari i el jutge ens deia que necessitava acreditar la malaltia i, per tant, un informe metge forense”. Quatre o cinc vegades van anar-hi els Mossos a buscar-lo per portar-lo al forense, però el malalt no va obrir mai la porta. “Tenim un sistema sanitari que abans de tot protegeix la decisió del pacient. Et trobes amb la indefensió que si el pacient no vol els professionals no hi poden fer res, i resulta que una característica de la malaltia mental és que els pacients no la volen reconèixer i no es volen medicar”, va explicar Rosa Vargas.
Els delictes pels quals havia estat jutjat eren insuficients per imposar un ingrés. El primer, l’agressió del 2021, probablement sí, però el judici estava pendent, programat per al 16 de setembre.
Al cap de gairebé quatre anys, a mitjan juliol, Maria Castillo va voler tornar a casa seva. En Sergi, molt debilitat, no va trigar a anar-hi a la recerca de menjar, de manera que va trencar la prohibició de comunicar-se amb ella.
La filla de la víctima considera que el desenllaç es podria haver evitat amb més diligència
“Jo dic a la meva mare que l’única manera d’ajudar-lo és que el tractin, que ha d’avisar la policia quan torni”. Efectivament, el 28 de juliol torna a trucar, de manera que és detingut, i la policia local fa arribar al jutjat unes diligències per la ruptura de l’ordre d’incomunicació. Però arriben les vacances, l’home és alliberat i es fixa el judici per al 23 de setembre. La família estava convençuda que podria suportar la situació fins als judicis, amb l’esperança que derivessin en un tractament. El 30 de juliol té lloc el crim. “Tenim un sistema sanitari que podia haver fet un bon control perquè la malaltia del meu germà no s’hagués agreujat (...) Tenim un sistema judicial que no ens ha donat una solució ràpida a l’ error del sistema sanitari. Els jutges ens han fet esperar quatre anys i ara ja és massa tard”, va denunciar Rosa Vargas a RAC1.
