L’historiador francès Stéphane Audoin-Rouzeau és un dels grans experts en la Primera Guerra Mundial, un conflicte que compara amb el d’ Ucraïna. Com ja va fer a l’abril davant el Senat, Audoin-Rouzeau sosté per a La Vanguardia que, lamentablement, Ucraïna ja ha perdut la guerra amb Rússia, encara que molts es neguin a veure-ho, i Europa n’haurà d’assumir les conseqüències.
El moment decisiu
Ucraïna la va perdre després del fracàs dela contraofensiva de la primavera del 2023”
Abans del 24 de febrer del 2022 tots els experts veien absurd que Vladímir Putin desencadenés la guerra. Però tot i així ho va fer. Per què?
És precisament el problema de la trampa que va suposar per a nosaltres, els occidentals, sobretot els europeus occidentals, el període previ a la guerra. Tots els experts pensaven que una entrada en guerra de Rússia seria una decisió irracional i que, sent Putin un líder racional, no cometria tal error. Aquest error nostre va fer ineficaços els intents de dissuadir-ne Rússia abans del 24 de febrer. Però el veritable problema és que el temps de guerra no és el mateix que el temps de pau: el primer té la seva pròpia lògica. Molt abans del 24 de febrer, el poder rus ja havia entrat en un temps de guerra: el nostre error va ser no comprendre-ho.
Veu en aquesta ceguesa d’ Occident un paral·lelisme amb la Primera Guerra Mundial?
Absolutament. L’estiu del 1914, la decisió de les grans potències d’entrar en guerra era irracional des de tots els punts de vista, sobretot a causa de la seva interdependència econòmica i financera: era evident que s’arruïnarien mútuament, com va assenyalar un pacifista liberal com Norman Angell al seu supervendes The great illusion (1910) . Però aquella irracionalitat de la guerra no va impedir als líders de prendre la decisió fatal. Es van imposar els càlculs estratègics i geopolítics i no la percepció “racional” de la catàstrofe que representava una guerra general a Europa.
Som novament davant una guerra de posicions, en un front gairebé congelat des de fa mesos. L’ha sorprès, això?
Sí, força. Hi ha molt pocs exemples de guerres de posicions en l’època contemporània: va passar durant la Gran Guerra entre finals del 1914 i la primavera del 1918; en la guerra Iran- Iraq de 1980-1988; i ara en el conflicte russo-ucraïnès. Va ser sorprenent assistir al renaixement d’un tipus d’enfrontament que es creia desaparegut des de feia molt de temps a Europa i estava vinculat a la tecnologia militar que hi havia a començaments del segle XX.
La utilització dels drons és l’element tàctic principal d’aquest conflicte?
Sí, això sembla. Fins al 2024, el canó era l’arma dominant al camp de batalla. Com el 1914-1918, altra vegada! Però a partir del 2024 el dron s’ha consolidat com l’eina tàctica determinant: ara és la que infligeix el màxim nombre les pèrdues a l’adversari. I lamentablement, igual que la superioritat en artilleria era al costat rus, sembla que passa el mateix amb els drons. Aquest exemple dels drons mostra en tot cas fins a quin punt la guerra és una activitat capaç de transformar-se a gran velocitat, i imposa la necessitat d’adaptar-s’hi si es vol agafar avantatge davant l’enemic.
En una audiència al Senat, a l’abril, va dir que Ucraïna ja havia perdut la guerra. Per què aquella certesa, o aquell derrotisme?
Des del principi he estat un fervent partidari d’ Ucraïna, i dir que, a parer meu, Ucraïna ha perdut la guerra, en el moment en què parlem, em causa una gran tristesa. De fet, no ho diria si fos ucraïnès, però des de França cal ser com més lúcid millor. La majoria dels observadors no veuen la derrota ucraïnesa perquè en una guerra de posicions és difícil percebre-la. Pensem un moment en la Primera Guerra Mundial, que ofereix semblances sorprenents. Imaginem que a començaments de l’octubre del 1918 s’hagués reunit en un país neutral un grup d’experts per demanar-los la seva opinió. I suposem que algú digués llavors que Alemanya ja havia perdut la guerra. Tots haurien protestat! Aleshores, el Reich encara ocupava vastos territoris a l’est a compte de Rússia, des del tractat de Brest- Litovsk. Ocupava tot Bèlgica i grans porcions del territori francès. Certament, l’exèrcit alemany retrocedia des de l’estiu, però enlloc el front alemany no s’havia ensorrat realment. On era, doncs, la derrota alemanya a començaments d’octubre del 1918? En realitat la derrota era segura des del juliol-agost, des de la decisió fatal de la guerra submarina sense restriccions presa el febrer del 1917, que va provocar l’entrada dels Estats Units en la guerra. L’estiu del 1918 la derrota alemanya era un fet, però encara no era visible. Des d’aquell estiu, l’alt cap alemany va comprendre la catàstrofe, però no així el poder polític, i molt menys l’opinió pública alemanya, que no va arribar a entendre mai la derrota. Doncs bé, em sembla que som en aquella situació amb Ucraïna, que a parer meu va perdre la guerra després del fracàs de la contraofensiva de la primavera i l’estiu del 2023. Tot i això, la relativa invisibilitat d’aquesta derrota, almenys ara per ara, encara permet sostenir discursos buits, especialment a Occident.
Creu que Trump té raó aplicant la realpolitik , volent acomodar-se amb Putin? Podria evolucionar la seva posició ?
Sembla que està començant a evolucionar. Però m’impressiona l’enorme diferència entre l’habilitat diplomàtica russa i la improvisació dels Estats Units.
Al final d’aquesta guerra probablement no hi haurà un tractat de Versalles, com el 1919. Com s’imagina el panorama geopolític europeu l’endemà?
És molt difícil per a un historiador respondre a una pregunta com la seva: la història no ofereix cap capacitat predictiva i a més hi ha massa incògnites, especialment sobre com serà la derrota ucraïnesa... i la nostra, la dels europeus juntament amb ella, ja que aquesta derrota també serà nostra derrota. El que crec és que, a partir de llavors, hi haurà un enemic que ens assenyalarà: i ens prendrà molt de temps i esforç assumir-ne les conseqüències.