Vint-i-dos dies al mar donen per a molt a les Illes Salomó. Més enllà de les seves platges paradisíaques, els seus esculls de corall, les exuberants selves i els paisatges volcànics, aquest arxipèlag d'Oceania oculta un aclaparador cementiri de vaixells de guerra que es van enfonsar durant la Batalla de Guadalcanal, en plena Segona Guerra Mundial.
Una expedició de l'Ocean Exploration Trust ha estat tot just 22 jornades a bord del vaixell d'exploració Nautilus i ha recopilat dades visuals i de sonar d'ultraalta resolució que han permès trobar les restes de fins a 13 naus que porten més de 80 anys en el fons marí.
L'USS New Orleans va ser el primer
L'estret del Fons de Hierro (Iron Bottom Souhd) el 7 d'agost del 1942, quan els aliats van desembarcar a Guadalcanal (a l'esquerra). L'illa del centre és Savo
La proa de l'USS New Orleans va ser el primer que va aparèixer. Després van trobar el destructor Teruzuki de la Armada Imperial Japonesa. I a partir d'aquí, la resta d'embarcacions van anar apareixent en cascada: l'USS Vincennes, l'USS Astoria, l'USS Quincy, l'USS Northampton, l'USS Laffey, l'USS DeHaven, l'USS Preston, l'USS Walke, el HMAS Canberra australià, Yudachi i fins i tot una barcassa de desembarcament.
El 1942, els aliats volien impedir que els japonesos utilitzessin les Illes Salomó com a base d'operacions per amenaçar les rutes de subministraments entre els Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia. La primera ofensiva els va permetre recuperar Tulagi, Florida i un aeròdrom en construcció de Guadalcanal que va ser rebatejat com a ‘Camp Henderson’.
Part de la proa de l'USS New Orleans
Les tropes nipones no anaven a donar el seu braç a torçar tan fàcilment, així que van llançar una potent contraofensiva. Tres importants ofensives terrestres, cinc grans confrontacions navals i combats aeris gairebé diaris van culminar en la decisiva batalla de Guadalcanal a començaments de novembre del 1942.
Els nord-americans van aconseguir repel·lir tots els atacs, assumint un alt cost en pèrdues humanes i materials per obtenir la seva primera gran victòria al teatre d'operacions del Pacífic, moltes vegades considerada un punt d'inflexió en la guerra.
Lee también
“Va ser meravellós tornar a Iron Bottom Sound, on fa més de 34 anys vam descobrir els primers vaixells de guerra japonesos, australians i dels Estats Units”, recorda en un comunicat el doctor Robert Ballard, president d'Ocean Exploration Trust.
Ubicat entre les illes de Guadalcanal, Savo i Nggela, l'estret d'Iron Bottom va ser escenari de cinc importants batalles navals entre l'agost i el desembre del 1942, que es van saldar amb la pèrdua de més de 20.000 vides, 111 vaixells de guerra i 1.450 avions. En aigües profundes, desenes de vaixells encara no han estat localitzats.
Les restes del HMAS Canberra australiano
“Aquesta nova expedició va ser especial, ja que ens va permetre filmar aquests llocs d'una manera impossible en anteriors missions, així com documentar altres vaixells, alhora que compartim la nostra feina en viu amb tot el món (a través de streaming)”, va afegir.
Els investigadors van utilitzar el vehicle de superfície no tripulat DriX de la Universitat de New Hampshire, controlat des d'una estació costanera a Honiara, per buscar naufragis a la regió mitjançant el mapatge del fons marí. Després es van desplegar els vehicles operats remotament (ROV) per inspeccionar visualment els llocs i avaluar l'estat de cada restes.
El Teruzuki ('lluna brillante')era un destructor de classe Akizuki de la Armada Imperial Japonesa dissenyat per protegir als portaavions d'atacs aeris
L'equip va cartografiar més de 1.000 quilòmetres quadrats, creant els mapes de més resolució de l'estret mai creats i identificant desenes d'objectius potencials. L'expedició va dedicar més de 138 hores a explorar les restes dels naufragis a profunditats inferiors als 1.000 metres.
“L'ús de la nostra embarcació no tripulada va permetre un augment considerable en l'eficiència de l'exploració, ja que vam poder cartografiar i identificar contínuament objectius potencials mentre el Nautilus desplegava els seus ROV”, diu el doctor Larry Mayer, director del Centre de Cartografia Costanera i Oceànica de la Universitat de New Hampshire.
HMAS Canberra, en el Kings Wharf de Wellington en la dècada del 1930
Arqueòlegs del Japó, Austràlia, Nova Zelanda, els Estats Units i 130 experts més de tot el món van poder connectar-se amb les operacions dels vaixells a través de NautilusLive.org, el que va ajudar a guiar la missió i va proporcionar valuoses interpretacions en temps real durant els estudis.
“Aquesta expedició va ser una gran oportunitat per recordar el valor i els sacrificis dels mariners que van lluitar amb extrema tenacitat i destresa, en els dos bàndols. Els soldats no comencen guerres, però compleixen amb els seus governs, i a les aigües de l'estret d'Iron Bottom, van complir amb el seu deure al màxim”, assenyalen els experts.
El destructor Yudaichi escortava per força de bombardeig del contraalmirall Abe Hiroaki el novembre del 1942
Samuel J. Cox, contraalmirall retirat de l'Armada dels Estats Units i director del Comando d'Història i Patrimoni Naval, considera que el “resultat final d'aquella terrible guerra i d'una de les campanyes navals més costoses de la història va portar no només la llibertat als Estats Units i els seus aliats, sinó també al Japó”.
