Silenci a la sala, a la Moncloa i a Ferraz, i guirigall a Génova, arran de la primera entrevista de Santos Cerdán des de la presó, que La Vanguardia va publicar ahir i que va monopolitzar tot el debat polític i mediàtic en plena canícula d’agost.
Després de posar la mà al foc per ell fins a l’últim moment, i cremar-se-la, Pedro Sánchez i tot el seu nucli dur al Govern central i el PSOE van trencar amb Cerdán, fins llavors secretari d’organització i número tres a l’organigrama de Ferraz, així doncs, el 12 de juny es va revelar el demolidor informe de la unitat central operativa ( UCO) de la Guàrdia Civil que li atribuïa un paper dirigent en una trama de cobraments de mordidas en contractes d’obra pública amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu antic assistent, Koldo García.
I l’entrevista concedida a aquest diari per Cerdán des de la presó –on va ingressar amb
caràcter preventiu però incondicional el 30 de juny, després
de declarar davant el Tribunal Suprem– no va alterar aquest distanciament. Potser el va accentuar.
La reacció acordada, en tot cas, va ser el silenci. Ni al Govern espanyol ni a la direcció del PSOE van voler valorar les respostes escrites de l’ex secretari d’organització a les preguntes de La Vanguardia , segons van fer saber fonts oficials.
No obstant això, van atribuir les paraules de Cerdán a una simple estratègia de defensa judicial, avalada pels seus propis advocats, després de 35 dies empresonat a Soto del Real. I tampoc no van trobar en les seves declaracions, en què defensa la seva innocència i qüestiona la investigació de l’ UCO, cap novetat.
Perquè aquestes van ser, de fet, les mateixes al·legacions que Cerdán va fer davant Sánchez el mateix tempestuós dia de juny en què es va revelar el devastador informe de l’ UCO. El president del Govern central, que fins aleshores havia defensat per tots els mitjans la innocència de qui fins llavors havia estat un dels dirigents més pròxims del seu nucli dur, va citar Cerdán i li va demanar explicacions. I no el va creure, i fins i tot va considerar que li havia mentit a la cara. La decisió fulminant va ser que abandonés de manera immediata tots els seus càrrecs orgànics al PSOE i renunciés a l’acta de diputat al Congrés, cosa que Cerdán va acabar fent.
A la Moncloa i Ferraz eludeixen valorar les declaracions de Cerdán, que atribueixen a estratègia de defensa
En les seves respostes a aquest diari, Cerdán també va emetre un retret cap a aquesta actitud de Sánchez: “Tant com em coneix Pedro, jo vaig pensar que ho tindria ben clar”. Però el que el president va tenir molt clar, segons va admetre després, és que no havia d’haver confiat mai en Cerdán.
El silenci a les files socialistes, no obstant això, va contrastar ahir amb la sorollosa reacció del PP, que va aprofitar les paraules de Cerdán per abonar les seves sospites sobre un presumpte finançament irregular al PSOE. La clau és la resposta de Cerdán a la pregunta de si el partit es va finançar il·legalment. “No, que jo sàpiga no”. A aquest afegitó
–“que jo sàpiga”– es va aferrar el PP per carregar-se de munició.
Va obrir el foc el vicesecretari d’hisenda del PP, Juan Bravo, a Antena 3. Sent Cerdán un dirigent “tan important dins de l’estructura” del PSOE, “la persona de confiança” del president del Govern espanyol, i que té “més informació que qualsevol de nosaltres”, va advertir que no va descartar del tot un finançament il·legal.
Per Bravo, Cerdán “no diu clarament, però deixa entreveure” que hi va poder haver un finançament irregular al PSOE. Quan va respondre “que jo sàpiga no”, va concloure: “No diu que no”.
Una tesi en què va insistir la vicesecretària de coordinació sectorial del PP, Alma Ezcurra: “El més rellevant de l’entrevista no és el que diu, sinó el que no diu”, segons el seu parer, Cerdán. “Ha estat incapaç de confirmar rotundament que al PSOE no hi ha finançament irregular”, va advertir. “I a mi això em sembla, com a mínim, sospitós”, va concloure Ezcurra.
El secretari general del PP, Miguel Tellado, també va aprofitar les paraules de Cerdán per aprofundir en el seu particular duel amb el president del PNB, Aitor Esteban. L’exdirigent del PSOE afirma a l’entrevista que va ser l’empresari Antxon Alonso, propietari de Servinabar, qui el va ajudar a contactar amb el PNB per negociar la investidura de Sánchez el 2018. “ Antxon? Ni idea de qui és, ni el coneixíem”, va replicar Estebanal al juliol.
“Per què vas mentir, Aitor?”, insta Tellado al líder del PNB davant el paper de l’amo de Servinabar
“Per què vas mentir, Aitor?”, el va emplaçar ahir Tellado.
