Daniel Arias (Madrid, 2001) és actor, director, melòman i molt molt nostàlgic. Es delata sol, amb el seu to, quan parla d’una de les seves passions: la fotografia. “Tinc una càmera analògica que faig servir per fer fotografies dels meus viatges i dels meus amics i les pujo a @la_camara_de_dani, un compte d’ Instagram que, en el fons, és com un magatzem per a aquestes imatges”. Fill dels actors Pastora Vega (65) i Imanol Arias (69) i germà del també actor Jon Arias (38), en Daniel sempre va saber que volia dedicar-se al món del cinema. Ara participa en la nova sèrie de Disney+ El clan Olimpia i acaba de rodar el seu primer curt com a director, La garita .
Tot i que per a alguns créixer entre actors hauria pogut ser una herència feixuga, per a en Daniel va ser una llavor. Tot i això, considera que, tot i que l’ambient que respirava a casa hi va ajudar, va ser més un descobriment autòmat: “A l’ escola ens van donar uns iPads per tenir-hi els llibres del curs. Jo utilitzava el meu per a tot menys per estudiar. Hi havia un programa de muntatge de vídeo i vaig començar a gravar els meus propis curts casolans i els pujava a YouTube. Hi tenia tot un personatge muntat”.
Però haver tingut el seu objectiu tan clar des de petit va ser també una arma de doble tall. En Daniel ho reconeix ara, amb distància, després de travessar la voràgine que suposa intentar guanyar-se la vida com a actor. “A l’escola estava fart d’estudiar, m’anaven fatal les mates , i ja deia: el dia que actuï i dirigeixi, estaré bé. Ara que estic en això, penso ‘quin aclaparament els càstings, quina inseguretat’. Dirigir el meu curt ha estat una bogeria. De vegades tornar a ser aquell nano a classe no estaria gens malament, només per respirar una mica”, explica amb franquesa.
En Daniel i el seu germà Jon han estat un suport fonamental per al seu pare després de l’escàndol de frau fiscal
L’actor interpreta el Guaperas a El clan Olimpia , un alter ego que, segons en Daniel, comparteix energies amb ell mateix. “Hi ha alguna cosa en aquesta força grupal i expansiva que sento molt meva: en com em moc, com parlo, com interpel·lo amb els altres. Vaig posar molts trets d’en Dani en el personatge”, revela. Quan l’actor reconeix en el seu personatge fets tan propis, la frontera entre la ficció i la identitat es torna porosa. Com es gestiona, doncs, aquesta barreja entre el representat i el viscut? En Daniel ho té clar: “Cal tenir una identitat ben definida, perquè vivim exposats constantment a les xarxes socials, on és fàcil comparar-se o sentir ansietat en veure que d’altres avancen. Saber qui ets i confiar en el teu propi camí ajuda a mantenir el focus en un mateix i no en el que fan els altres. Però això s’estén a tots, tant a la indústria del cinema com a qualsevol persona”.
Després d’estar-se molts anys davant de la pantalla, amb sèries com El internado: Las Cumbres o el seu comentat paper com el jove Antonio Alcántara a Cuéntame cómo pasó , aquest any debuta com a director amb La garita , un curtmetratge de ficció rodat a Madrid que coescriu amb Víctor Castilla. La història segueix dos vigilants nocturns amb una rutina que es trenca per un fet inesperat que els canviarà la vida. A més a més, la trama està amarada d’un poderós missatge que fa servir l’humor com a eina de crítica social: “Parla sobre la lluita de classes, el problema de l’habitatge... I crec que sobretot l’humor no eclipsa el missatge, sinó que el potencia”.
L’actor defineix la seva primera experiència com a director com a “molt enriquidora”. I és que a la sinergia creada entre l’equip s’hi afegeix la participació de Jon Arias, germà d’en Daniel i també actor, amb qui manté una relació que transcendeix la fraternal: “L’últim dia em va abraçar i em va dir ‘ Gràcies per elegir-me per al teu curt’. Podria ser obvi, però per a ell és realment molt important”.
L’actor afirma que la indústria del cinema “t’exigeix tenir una identitat ben definida”
La complicitat entre els germans no només ha marcat el rodatge, sinó que també ha estat clau en un moment especialment delicat per a la família. Tant en Jon com en Daniel estan sent un gran suport per al seu pare, després de saber-se la condemna de dos anys i dos mesos de presó per frau fiscal. Imanol Arias va ser sentenciat per cinc delictes comesos entre el 2010 i el 2014, després d’arribar a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció. Un estiu difícil per als Arias, però, com assegura el petit de la família, “tot es comença a calmar”.
Encara nostàlgic, el jove actor pensa en el futur. Encara que ara es trobi entre dues aigües –la direcció i la interpretació–, té molt present que vol que totes dues ocupin un lloc protagonista a la seva vida. Somriu, conscient que encara queda temps i molt camí per recórrer.