El que tenim en comú
El fascinen les aus d’altes latituds i ha viatjat més de 50 vegades a les regions polars, on és acollit pels pingüins. Ha participat en projectes d’investigació a l’ Amazones equatorià, Costa Rica, Panamà, el Kimberley australià, les illes Farallones, Hawaii, Michigan, Florida i Maine. Les aus són la seva passió i la seva raó de ser; té una mirada científica però també profunda sobre elles, li interessa explorar el seu sorprenent món i la seva profunda connexió amb la humanitat. Diu que són individus alegres i impredictibles, carregats de personalitat i discerniment. “Característiques humanes com ballar al ritme de la música, reconèixer el propi reflex i la consciència del jo, crear obres d’art i fins i tot l’enamorament i l’amor es reconeixen ara també en les aus”, com explica a Esa cosa con plumas (Capitán Swing).
A les xarxes socials veig moltes cacatues ballant.
Sí, són fascinants. S egueixen el ritme de la música tal com ho fem nosaltres, o millor.
També els agrada jugar?
M’encanta observar el corb negre, volen i fan tombarelles en l’aire simplement perquè poden, si jo fos un corb negre també ho faria.
Se’ls veu feliços.
Com més estudiem les aus, més semblances hi trobem amb els humans, i no és antropocentrisme. Les aus són emocionals, intel·ligents; pensen.
Els corbs especialment.
Sí, la seva ment és ràpida. Vaig treballar amb corbs a Hawaii, on l’espècie autòctona està en perill d’extinció. Els criàvem per reintroduir-los en la natura i havíem de donar-los estímuls constants perquè no s’avorrissin.
Quina mena d’estímuls?
Els amagàvem menjar en capsetes que a la vegada amagàvem i els donàvem fustes; s’entretenien buscant les caixes i construint l’eina adequada per obrir-les.
Les aus tenen consciència del jo?
Sabem que els corbs i les garses la tenen. Quan els tinten una ploma o els posen una fulla se la treuen en veure’s al mirall, i això significa que tenen sentit de si mateixes com a individu. I fan funerals.
Les garses?
Sí, la que en troba una de morta comença a grallar per convocar les seves companyes, que s’uneixen en un cor sonor de gralls al voltant del cadàver. De sobte callen i s’arrangen el plomatge i després es retiren en silenci una a una.
Ni el dolor ni la sensibilitat no ens pertanyen.
El jardiner dedica la seva vida a l’art. Els primers exploradors que van trobar-ne nius van pensar que eren petites cabanyes creades per nadius.
Com són?
No n’hi ha dos d’iguals. Adornen una estructura de palets, alguns amb fruits de colors i fulles; d’altres hi pengen ossos que troben o s’acosten a les ciutats a la recerca de trossos de plàstic, ornaments, coses brillants.
Hi ha ocells altruistes?
Els fairywren, una espècie australiana, tenen guarderia per als pollets, i no són familiars, però s’ajuden entre ells.
Si fos una au, quina seria?
Un albatros errant. Tenen una vida llarga, lliure, sense pressa. La seva és la millor història d’amor. Junts tota la vida, més de 75 anys. Encara que passin un o dos anys sense veure’s, quan es troben passen hores amb els colls entrellaçats, el seu amor és tendríssim.
Què li han ensenyat les aus?
Que volen el mateix que nosaltres, un habitatge, un lloc en el qual sobreviure en pau, una família, deixar un llegat. Així que al final no som tan diferents.
És alguna cosa més que instint?
Sí, els ocells pensen, troben solucions, memoritzen, tenen records. De fet, la jerarquia de les gallines és molt semblant a la humana. Decideixen entre elles qui serà la dominant i l’escala va baixant fins a la més feble. Però això en grups grans, en la indústria, es torna caòtic.
El seu descobriment personal?
Cada ocell té la seva personalitat. Alguns són bons pares, d’altres no; poden ser sociables o solitaris..., com les mascotes.
D’on va sortir el seu sobrenom de nen ocell ?
La meva mestra de primària va posar una ploma a la finestra de l’aula i, cada vegada que passava un ocell per damunt, parava la classe i havíem de dir quin ocell era. Em semblava fascinant. Vaig créixer en 11 hectàries de bosc. Soc fill únic, i els ocells eren una presència constant.
Ara, quin ocell el fascina?
El zopilot capvermell. Són els voltors calbs que surten asseguts sobre els cactus als dibuixos animats. Quan anava a l’institut volia fotografiar-ne un i vaig portar una carcassa de cérvol al pati de casa.
Van venir?
Quaranta. Són genials, amb un vol elegant, tenen molt bones maneres menjant i es relacionen bé entre ells.
Parla de les aus amb admiració.
Encara hi ha tant per aprendre! Però potser el que més m’ha fet pensar és veure que els animals no són infeliços. Les aus són alegres i vitals, gaudeixen de ser aus.
Què opina que dels coloms en diguin “rates de l’aire”?
Els coloms són genials. Són adaptables, intel·ligents, són capaços de distingir un Picasso d’un Miró, naveguen per camps magnètics, recorden mapes de ciutats i ens han estat molt útils. Mereixen respecte.
Quina ha estat la seva experiència més personal i emocional amb aus?
He visitat l’ Antàrtida més de 40 vegades i he pogut conviure amb els pingüins. No temen els humans, no tenen depredadors. Són curiosos, afables, entranyables.
