La Conferència Episcopal va esmenar ahir la plana al Partit Popular a propòsit de la moció aprovada a Jumella ( Múrcia), que veta les celebracions musulmanes a les instal·lacions esportives del municipi de 27.000 habitants –uns 4.000 dels quals immigrants empadronats–. Els bisbes, que tenen una enorme influència en el partit principal de l’oposició, es van posicionar al costat de la comunitat islàmica –igual que el Govern central– per advertir els populars que fer aquest tipus de restriccions per motius religiosos és “una discriminació que no es pot permetre en societats democràtiques”.
Els prelats diuen que el veto per motius religiosos “no es pot permetre en societats democràtiques”
Des de Génova, lluny de posar-hi fre, es van reafirmar en el seu suport a l’esmena aprovada la setmana passada escudant-se que el text no es refereix textualment ni a l’islam ni als musulmans.
El PP s’enroca en la literalitat de la moció per rebutjar que se’l qualifiqui de partit xenòfob
Quan el Partit Popular es mou sobre el repte migratori
–encara més quan Vox condiciona la governabilitat–, el terreny se sol tornar pantanós. Ho ha demostrat aquests últims mesos amb la fèrria oposició al repartiment de menors procedents de les Canàries –malgrat que formen part del Govern autonòmic– o la negativa a la regularització massiva d’immigrants que planteja el Govern espanyol –qüestió a la qual també és favorable la Conferència Episcopal–. Ara, el debat obert arran del veto als ritus islàmics en espais públics de Jumella ha tornat a demostrar que aquesta qüestió porta grans maldecaps als conservadors; a diferència de Vox, on estan convençuts que enarborar la bandera islamòfoba té premi electoral.
El Govern central no veu inconstitucionalitat en el text perquè no prohibeix un acte religiós concret
Fonts pròximes a la cúpula del Partit Popular reconeixen la incomoditat que els genera aquesta polèmica estiuenca. A micròfon tancat admeten que la posició d’ahir de la Conferència Episcopal –que va haver de recordar que “les manifestacions religioses públiques, enteses com a llibertat de culte, estan emparades pel dret a la llibertat religiosa, un dret humà fonamental protegit per la Constitució”– els obre un front en què han de lluitar amb les seves contradiccions. A micròfon obert, la posició va ser de suport total a la iniciativa que va facilitar l’aprovació dels pressupostos de la localitat. “Som el partit de la llibertat; el partit constitucionalista”, va defensar el seu vicesecretari d’ Educació i Igualtat, Jaime de los Santos.
Migracions vigilarà “molt de prop” els discursos d’odi que es puguin derivar de la moció
Des del Partit Popular argumenten que van modificar la iniciativa original de Vox –que prohibia expressament la celebració de l’ Id al- Fitr, que marca el final del Ramadà, i l’Id al-Ad·ha, també coneguda com la Festa del Xai– perquè no era constitucional. Aquestes referències, efectivament, van desaparèixer, però en el títol de la moció queda negre sobre blanc que la intenció és defensar els “costums del poble espanyol davant les pràctiques culturals foranes”. L’alcaldessa de Jumella, Seve González, va insistir ahir que només s’havia autoritzat una modificació de l’ordenança reguladora de les instal·lacions esportives, “sense vetos ni prohibició a ningú pel seu origen religiós”. Es dona la circumstància que en aquestes instal·lacions hi han tingut lloc les últimes celebracions musulmanes.
Al Govern central admeten que la moció –tot i que és fruit de “la deriva extremista del PP i Vox”, en paraules del ministre Félix Bolaños– no té aparences d’inconstitucionalitat a causa que la redacció no prohibeix un acte religiós en concret, sinó tots.
Per la seva part, el Ministeri de Migracions va avisar que vigilarà “molt de prop” els discursos d’odi que es generin arran de la controvèrsia.
