Espanya tenia 49.315.949 residents l’1 de juliol, xifra que suposa un nou màxim històric als registres de l’ Institut Nacional d’Estadística ( INE). Una vegada més, el creixement és fruit de la immigració, i no pas del creixement natural de la població espanyola.
Segons les dades provisionals que va publicar ahir l’ INE, el nombre de residents d’origen estranger ha crescut a gairebé 650.000 l’últim any, mentre que el de nascuts a Espanya s’ha reduït a més de 131.000 persones.
De fet, l’1 de juliol pràcticament dues de cada deu persones empadronades a Espanya havien nascut en un altre país (un 19,6% del total). Tot i això, la proporció d’estrangers sobre la població era inferior: un de cada set (14,3% del total) perquè una part dels immigrants que fa més temps que viuen al país ja han adquirit la nacionalitat espanyola.
Amb tot, les estadístiques indiquen que població estrangera ha crescut entorn de l’1% l’últim any. Només el segon trimestre d’aquest exercici el nombre d’estrangers va augmentar a 95.277 persones, fins a situar-se en 7.050.174, mentre que la població de nacionalitat espanyola es va incrementar a 24.534 i fonamentalment a través dels processos d’adquisició de nacionalitat, segons les xifres de l’Estadística Contínua de Població ( ECP) que es van fer públiques ahir.
Les principals nacionalitats dels immigrants que van arribar durant aquest període (de l’abril al juny del 2025) van ser la colombiana (amb 36.100 arribades a Espanya), la marroquina (25.000) i la veneçolana (21.600), en línia amb l’evolució que s’ha observat els últims dos anys. També van continuar arribant un nombre significatiu de peruans (16.700) i d’italians (8.500), a més de 18.700 espanyols, entre els quals es comptabilitzen tant els nascuts a Espanya com els estrangers que han adquirit la nacionalitat que tornen de viure en un altre país.
El nombre de residents d’origen estranger ha crescut a gairebé 650.000 l’últim any
Per la seva banda, les nacionalitats més nombroses dels qui van emigrar també van ser la colombiana (amb 9.800 sortides), l’espanyola (9.700 persones), la marroquina (9.200), la romanesa (6.900), la ucraïnesa (3.900) i la italiana (3.400).
A més a més, les xifres de l’ INE constaten que el creixement de població que facilita la immigració arriba a totes les regions d’ Espanya. El segon trimestre el nombre d’habitants va augmentar en totes les comunitats autònomes i a Ceuta, i només va disminuir a Melilla. Els increments percentuals més grans es van observar a Aragó, la Comunitat Valenciana, les Balears, Catalunya i Castella-la Manxa. Tot i això, si s’analitza en termes interanuals, València, Catalunya i Madrid són les comunitats que han absorbit el gruix dels nous residents estrangers. A la Comunitat Valenciana, per exemple, la població forana ha crescut fins a les 108.866 persones des del juliol del 2024, cosa que equival a més del 26% de l’increment que s’ha registrat en tot Espanya. Després d’aquestes arribades, la població estrangera ja suposa el 16,3% de tota la de la Comunitat Valenciana.
Malgrat tot, les autonomies que ara com ara tenen una proporció d’estrangers més elevada són les Balears (21%), Catalunya (19%) i la Comunitat de Madrid (17%). A Euskadi o Andalusia el pes de la població no espanyola és inferior, de poc més del 10%.
D’altra banda, el creixement de la població ha anat acompanyat d’un augment del nombre de llars. L’1 de juliol se’n comptabilitzaven 19,6 milions, pràcticament 189.000 més que un any abans.
Al marge de l’augment poblacional, les estadístiques constaten l’envelliment progressiu de la societat espanyola. La població de més de 65 anys supera en un milió llarg de persones la de menys de 20: 10.311.059 davant 8.976.984. De fet, un 43,3% dels residents a Espanya ja n’han fet 50, mentre que la població infantil (0-14 anys) ni tan sols representa el 13% del total.
Les Balears, Catalunya i la Comunitat de Madrid són les autonomies amb més proporció d’habitants estrangers
I els col·lectius més grans
no deixen de créixer. Al final del primer semestre d’aquest any hi havia empadronats 684.495 nonagenaris i centenaris i gairebé dos milions i mig d’octogenaris. Si s’hi afegeixen els 2,3 milions llargs de septuagenaris registrats, es constata que un 15% dels habitants d’ Espanya passen dels 70 anys, el doble dels que encara no n’han fet deu.
Tot plegat malgrat l’efecte rejovenidor que té la contínua arribada d’estrangers, majoritàriament en edat de treballar. Perquè si el focus només es
posa en la població de nacionalitat espanyola, el 46% ja passen dels 50 anys i els més grans de 65 anys representen gairebé una quarta part de la població ( 23%). En canvi, el 75% dels residents estrangers tenen menys de 50 anys, i pràcticament sis de cada deu se situen a la franja
de 20 a 49, la de més inserció laboral.
