L’economia espanyola ja ha entrat en la nova era comercial marcada per la guerra aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump. Si bé les noves tarifes del 15% per comerciar amb el gegant nord-americà tindran un impacte directe limitat, ja que aquest mercat només representa el 5% del total de les exportacions (uns 18.179 milions), el cert és que la seva onada expansiva tindrà efectes indirectes pel cop que rebran tots els mercats de la UE.
La guerra comercial iniciada per l’ Administració Trump a l’abril va tenir com a primeres víctimes la indústria siderúrgica, que pateix una taxa del 50%, i el motor, amb una tarifa anunciada del 27,5% que finalment serà del 15%. Des d’ahir, els EUA també han imposat un aranzel general del 15% a sectors clau per a l’economia espanyola com l’agroalimentari o el químic. A més, aquest escenari pot agreujar-se perquè hi ha incògnites sobre moltes altres indústries. És el cas de la indústria farmacèutica (a què Trump ha amenaçat amb aranzels de fins al 250%), de semiconductors o d’aeronàutica, que aguanten la respiració.
La situació desespera les empreses espanyoles, però l’única estratègia de moment és acceptar-la amb resignació. La patronal espanyola CEOE va emetre un dur comunicat la setmana passada per criticar l’acord aranzelari pactat entre la Unió Europea i els Estats Units. L’organització presidida per Antonio Garamendi va expressar “absolut rebuig” del pacte i va lamentar que la negociació va estar marcada per la “pressió generada pels reiterats anuncis d’increments per part de l’Administració Trump”.
Els sectors més exposats són els béns d’equipament, semimanufactures iel vi, l’oli i el pernil
La Cambra de Comerç d’ Espanya calcula que el nou aranzel generalitzat del 15% provocarà una caiguda del 10,1% en les exportacions espanyoles a aquest país; és a dir, un impacte de 1.841 milions d’euros. Tot i això, l’impacte podria ser més gran pels efectes indirectes, fins al 13,1% (2.365 milions d’euros). L’entitat assenyala que els sectors amb una exposició més gran al mercat americà són els béns d’equipament, semimanufactures i alguns productes agroalimentaris (oli, vi, pernil, etcètera).
La patronal del sector químic, Feique, adverteix que l’impacte serà més acusat en les matèries primeres que als productes més especialitzats, per l’exposició més gran a la competència internacional. Tot i això, el sector té alguns productes que han aconseguit esquivar la pujada
de tarifes. El 2024, el sector
va exportar per 59.166 milions, dels quals 3.505 van tenir com
a destinació els EUA (el 6%
del total), el seu cinquè mercat.
L’ Associació Espanyola de Fabricants d’ Automòbils i Camions (Anfac) defensa que aquests aranzels no afectaran les fàbriques espanyoles, ja que no es va exportar cap vehicle als Estats Units el 2024 ni en tot aquest 2025. Tot i això, sí que hi ha alguns impactes directes, com la decisió de Seat, el principal fabricant espanyol, de desembarcar als Estats Units amb la seva marca Cupra.
Els EUA representenel 5% del total de les vendes a l’exterior, però l’impacte indirecte serà molt més gran
D’altra banda, l’ Associació Espanyola de Proveïdors d’ Automoció ( Sernauto) preveu conseqüències rellevants per al sector de components, atesa la seva alta internacionalització i la complexa cadena de subministrament global. El 2024, les exportacions directes de components als EUA van arribar als 1.021 milions, un 4% del total del sector. Tot i això, l’impacte serà més gran perquè components fabricats a Espanya s’integren a vehicles acoblats a tercers països igualment afectats per les pujades d’impostos.
Quan es va anunciar l’acord aranzelari, l’ Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç Exportador de l’ Oli d’Oliva ( Asoliva) va qualificar el pacte de “molt mala notícia” i va advertir que aquesta mesura suposa una “distorsió” del mercat internacional en detriment dels mercats europeus, especialment de l’espanyol. Per la seva banda, la Federació Espanyola del Vi ( FEV) va advertir que l’acord podria frenar el comerç vinícola amb aquest país fins un 10%, i va demanar a la Unió Europea de continuar treballant per aconseguir l’exempció total.
