El 8 d’agost de l’any passat el Parlament estava ple a vessar i el ritme era frenètic als passadissos i els voltants. Va ser el dia que es va investir Salvador Illa president de la Generalitat, tot just unes hores després l’aparició fugaç i la desaparició de Carles Puigdemont, que sense ser candidat es va convertir en protagonista. Ahir, 365 dies després, la intensitat de l’activitat a la Cambra no tenia res a veure, i els principals partits de l’oposició, Junts i Partit Popular, van aprofitar per repartir les notes de final de curs al Govern català.
Els dos grups van lliurar un suspens a Illa, però per motius oposats. “Estem pitjor que fa un any”, “ha estat un any perdut”, coincideixen a proclamar totes dues formacions, que sí que convergeixen en les crítiques per qüestions del dia a dia i la gestió o per l’absència de pressupostos catalans.
La falta de pressupost i els problemes amb l’FP o les places dels professors copen les queixes de l’oposició
Aquesta dinàmica no és nova, aquest primer any de legislatura ja ha passat diverses vegades a dins de l’hemicicle. Si JxCat retreu al president català que hagi articulat un “tripartit del 155” en temes relacionats amb la nació i la identitat i que hagi votat més de 80 vegades amb el PP i Vox, o que hagi promogut la “ desnacionalització” de Catalunya, els populars, alhora, l’acusen de “cedir davant el separatisme”.
Però això no és tot. En el finançament també hi ha una divergència de criteris semblant. Junts veu del tot insuficient l’acord de la comissió bilateral Generalitat- Estat del 14 de juliol i lamenta que no es garanteix ni un euro més per als catalans. El PP, en canvi, interpreta que amb aquest pacte s’aprova una “quota separatista que trencarà el sistema de solidaritat entre comunitats” i que no s’ha negociat on, a parer seu, correspon, a la conferència de presidents i al Consell de Política Fiscal i Financera.
Així doncs, la portaveu de JxCat a la Cambra catalana, Mònica Sales, va retreure al Govern que no hagi estat capaç d’aprovar uns pressupostos en temps i forma, tal com havia promès Illa, i altres qüestions com ara el “desgavell” recent amb l’adjudicació de les places als professors per al curs vinent, que 15.000 joves s’han quedat sense plaça per cursar formació professional (FP), o que es retirin decrets a última hora per falta de suport.
Així mateix, la formació postconvergent retreu a l’ Executiu els incompliments relatius al model de finançament, que tenint en compte que és “generalitzable”, JxCat considera que no és singular en cap cas; o amb el “traspàs integral” de Rodalies, atès que l’ Estat té dret de veto en el consell d’administració de la nova empresa mixta que s’ha creat. En l’avaluació també hi havia la queixa habitual per no alçar la veu contra el Govern central. “Hi ha silenci amb el dèficit fiscal o amb el dèficit crònic d’inversions i la baixa execució pressupostària”, va lamentar Sales.
El popular Juan Fernández, per la seva banda, es va referir a Illa com “una estafa” i va treure de l’armari afers aliens a la legislatura com ara els indults o l’amnistia. “Ha estat un any perdut per als catalans, perquè Salvador Illa ha fet servir la Generalitat com un instrument polític al servei de Pedro Sánchez, per protegir-lo de la feblesa parlamentària i de la corrupció”, va apuntar el diputat, que va retreure al president que “no hagi obert una nova etapa a Catalunya ni hagi trencat amb el procés”. “Al contrari, ha transformat aquesta etapa i l’ha estesa a la resta d’ Espanya”, va concloure.
