Les claus del projecte Comedia

Qualsevol anunci d’intervenció arquitectònica contemporània sobre un edifici de valor històric és motiu de neguit. I més si es tracta del Palau Marcet, la icònica cantonada del cinema Comedia, al passeig de Gràcia amb Gran Via, de l’origen del qual queda poc, a banda de la façana protegida, ja que quan es va convertir en teatre els interiors van desaparèixer completament. I després hi va haver altres canvis, inclòs l’últim ús com a cinema.

Sigui com sigui, el temor que les obres per instal·lar-hi la col·lecció d’art català de la baronessa Thyssen desvirtuïn el passeig de Gràcia és gran, sobretot quan ja cir­cula un render –una recreació gràfica– que mostra uns volums monolítics de fins a sis plantes més sobre la façana neoclàssica. Però què indica en realitat aquesta recreació? I qui són i com pensen els arquitectes que tenen entre mans la reconversió del cinema Comedia en el nou museu Thyssen a la capital catalana?

La Vanguardia ha conversat en exclusiva amb els dos estudis que col·laboren en el projecte, l’alemany Casper Mueller Kneer i el català OUA, tots dos encantats amb el treball en equip i orgullosos de contribuir a tornar l’essència palatina al Marcet, però amb afany de desmentir que els renders publicats tinguin res a veure amb el disseny de l’obra.

Un mà a mà entre dos estudis d’arquitectura

L’estudi alemany Casper Mueller Kneer Architects, amb seu a Londres, Berlín i Seül, s’ha especialitzat a crear espais distintius per a l’art, la cultura i la moda. El seu punt fort són les àrees expositives. I experimenten amb els materials. Mereixedors del RIBA National Award, entre els seus projectes aclamats hi ha el White Cube a Londres o cases de moda de Saint Laurent o Jil Sander. Per la seva banda, l’estudi català OUA, fundat al 2004 per Jordi Artigas Masdeu, es dedica a l’urbanisme, l’arquitectura i l’enginyeria, amb un centenar de professionals que sumen cinc mil projectes en 20 anys, sempre amb un enfocament holístic. Volen comprendre el territori per proposar solucions coherents i adaptades al lloc i a la gent. I en aquest cas, no només analitzen el disseny urbà de Barcelona, sinó la manera com es fa servir i el seu impacte en la comunitat.

“Encara estàvem en una fase prèvia, treballant en el volum màxim de l’ampliació. Això no sig­nifica que ens comprometem amb aquest volum específic. Conti­nuem treballant-hi, també en les propostes de nova façana en relació amb l’edifici existent”, indica Àlex Gómez, d’ OUA Group. El projecte segueix, asseguren, en la fase preliminar de l’escala urbana, en què es pensa en els detalls de la connexió amb els edificis veïns. Les mitgeres a la vista, per exemple, són un problema estètic que ara es pot resoldre. L’objectiu és fusionar-se amb les altures dels edificis adjacents per salvar el “buit” que deixa el Palau Marcet, més baix.

“La condició del palau és especial. La rotonda té tres edificis molt alts, i després hi ha el palau, amb diferència el més baix –afegeix Olaf Kneer, de l’estudi alemany–; això crea un buit estrany. Però de moment només s’han establert les altures que no hem de sobrepassar. Estem treballant en què podem fer amb aquest volum”.

“Esclar que canviarà la vista del passeig de Gràcia, però, per descomptat, volem millorar-la”

No cal dir que l’Ajuntament està al corrent del procés a través de patrimoni, planificació i disseny urbà. Per Vicente Hernández,
director de disseny a Casper Mueller Kneer Architects, “es tracta de mantenir l’essència. Cada prova que hem produït, l’hem analitzat i qüestionat des de cada angle possible. Fins i tot hem portat a l’Ajuntament una maqueta enorme, com la meitat de Barcelona, per provar l’ skyline i veure com l’afecta cada centímetre que elevem. Esclar que canviarà la vista del passeig de Gràcia, però justament volem millorar-la”.

La col·lecció d’art català ocu­parà dues plantes, avancen, i el pis intermedi i el superior es desti­naran a instal·lacions i exposi­cions d’art contemporani. Una altra planta l’ocuparà l’auditori, de 400 persones. I l’entrada serà un gran atri, com a extensió de l’espai públic, on també podran exposar artistes. A més, es posarà molt èmfasi en els materials. “Serà un edifici per a l’art amb exposicions temporals, esdeveniments, bo­tiga, restaurant: tot el que un es­peraria d’un museu contempo­rani”.

“No cal replicar espais del passat –argumenta Hernández–, però la col·lecció d’art català podria integrar-se a aquells escenaris de grans salons amb connexions espacials”. Tot i que és aviat per parlar d’estils arquitectònics, és evident que hi haurà dos llenguatges diferents, perquè la manera d’exposar art contemporani té requisits diferents a l’entorn que necessita l’exposició permanent, que podria ser més clàssic, relacionat amb el palau. Les parts dedicades a l’art actual seran més flexibles, potser més tècniques. I juntament amb el caràcter que aporta la façana històrica, duran a una cosa eclèctica, avisa l’estudi alemany.

Ells ja tenen experiència a respondre a edificis neoclàssics, haussmannians, brutalistes... i el que es plantegen és la referència a la qual s’han de connectar, per donar continuïtat cultural, quan l’edifici ha tingut tantes addicions. És molt diferent haver de convertir l’espai en un museu, en una botiga o en una galeria. “La intervenció també inclou l’esperit de l’edifici, el que representa la seva història, que va de llar, com a palau, a lloc de representació”.

Preferirien un projecte en què poguessin començar de zero? “Operar sobre una obra existent implica un nivell de complexitat que ajuda a trobar solucions, una nova estètica i un nou tipus d’espai que no obtindries mai fent un edifici nou. I el compromís amb la història, la ciutat i les condicions existents eleva els projectes, en gaudim molt”, diuen els de Casper Mueller Kneer. “Nosaltres anem en la direcció oposada, volem treure tanta vida com puguem de l’edifici, contribuir a fer-lo longeu”.

“Hem portat a l’Ajuntament una maqueta enorme, com la meitat de Barcelona, per provar l’‘skyline’”

L’objectiu és inaugurar el nou Thyssen al llarg del segon semestre del 2028.