Si no hagués passat tot el que ha passat, si no hagués sortit el que està sortint, en Santi seria aquí, a les piscines, com un més. Sense mirar per sobre de l’espatlla a ningú, sense parlar més alt que la resta”. A Milagro, localitat de 3.600 habitants enclavada a la Ribera de Navarra, “en Santi” és Santos Cerdán, fins fa dos mesos un veí exemplar per a la majoria dels milagresos, i “tot el que ha passat” es refereix a la imputació del polític socialista per la causa que investiga presumptes comissions en obres del Ministeri de Transports.
La persona que s’expressa en aquests termes, un home de l’edat de Cerdán que gaudeix del matí a les piscines, reflecteix un parer molt majoritari a Milagro, on costa de trobar algú que tingui una mala paraula sobre l’exsecretari d’ organització del PSOE i la seva família.
Aquí, res del que es publica sobre el polític socialista no passa inadvertit, però tot s’interpreta des d’una altra òptica, molt condicionada per l’estima que desperta la família Cerdán al municipi. Sens dubte, no ha passat inadvertida l’entrevista que La Vanguardia ha publicat aquesta setmana amb l’exdirigent socialista empresonat. “La germana d’en Santi l’ha estat difonent i ha corregut com la pólvora pel poble”, assenyala el mateix veí. Com la majoria, s’estima més preservar l’anonimat, “sobretot per no burxar en la ferida i no endinsar-se en el patiment de la seva filla i de la resta de la família, que ho estan passant molt malament”.
L’exdirigent socialista va visitar el poble el 8 de juny, quatre dies abans de caure políticament
La mesura i aquesta empatia respecte a la família és una constant, malgrat que molts veïns no poden evitar esplaiar-se quan se’ls pregunta l’opinió sobre la causa que també implica Koldo García i José Luis Ábalos. És el cas d’en Juanjo, veí de Milagro que en un calorosíssim matí d’agost passeja el net pels carrers del municipi: “Veig contradiccions molt clares en la investigació. En Santi és l’únic dels imputats que és a la presó, suposadament perquè pot destruir proves, però no li han escorcollat ni el despatx ni el domicili. Em costa de creure que l’ UCO estigui fent un nyap, però veig que hi ha unes quantes mitges veritats, que són les pitjors mentides”.
Aquest veí reconeix que a Milagro tot es veu diferent i també percep les contradiccions pròpies: “El conec des que era petit i el vull creure, però reconec que han sortit qüestions que ho fan difícil. És evident que sorgeixen dubtes, però aquí li tenim molta estima i en el nostre fur intern tendim a creure’l”.
Santos Cerdán es va deixar veure per Milagro per última vegada el 8 de juny, amb motiu de la Festa de la Cirera, un dels dies grans d’aquest municipi agrícola en què el PSN i UPN s’han anat alternant al poder. Tot i que feia set anys que estava establert a Madrid, mantenia un vincle molt estret amb la localitat, on va continuar vivint durant la seva etapa com a secretari d’ organització del PSOE a Navarra i parlamentari foral, en què es desplaçava diàriament fins a Pamplona, a gairebé una hora amb cotxe.
La defensa de Cerdán fa al·lusió al pagament de l’abonament de les piscines per indicar que tenia una vida austera
A Milagro encara hi viuen els seus pares, la seva germana i la majoria dels seus familiars. Segons assenyalen diversos veïns, la seva dona, Paqui Muñoz Cano, també hi hauria tornat des de Madrid fa unes setmanes, però amb prou feines es deixa veure. “Va venir molt jove des d’un poble de Sevilla per la campanya de l’espàrrec. Va conèixer en Santos i van decidir fer el seu projecte de vida aquí, fins que se’n van anar a Madrid”, indica un altre veí.
A l’hora de parlar de la vida a la capital espanyola del polític socialista, tornen a sortir a col·lació els dubtes i les contradiccions. “No sé com vivia a Madrid ni tampoc com era l’apartament que llogava, aquí mai no ha portat una vida ostentosa. Al contrari, sempre ha fet una vida molt normal; pel cap alt es va poder comprar un cotxe una mica millor quan va adquirir més rellevància en política. S’estan publicant moltes mentides. S’ha publicat que va comprar el seu habitatge unifamiliar a Milagro arran del seu ascens al PSOE, i això és mentida perquè hi viu des que treballava a la fàbrica. També s’ha dit que afavoria el poble amb inversions, quan aquí no hi ha infraestructures. Si aquí no hi ha res!”, explica en José, veí de l’exsecretari d’ organització socialista.
El mateix Cerdán ha reivindicat davant el jutge aquest estil de vida auster en què els seus veïns de Milagro el reconeixen com l’evidència que no és a la política “per enriquir-se”. Una de les proves de la seva defensa ha estat l’ abonament de les piscines de Milagro de l’estiu passat. “Passa les vacances en una piscina d’un poble del sud de Navarra, no a les Seychelles”, afirma la defensa.
La distància entre el polític que retrata l’UCO i el Santi que coneixen és massa gran per als veïns
El president del Govern central, Pedro Sánchez, va defensar al Congrés que “quan van sorgir els primers rumors” vinculats al cas Koldo, el 2024, va confiar en ell per aquesta vida allunyada de la fastuositat que semblava que portava. “El vaig creure perquè creia que coneixia la vida senzilla que portava a Madrid, també al seu poble de Navarra, i perquè l’havia vist treballar durant quatre anys”.
Santos Cerdán va caure en desgràcia quatre dies després d’aquella última visita al poble per la Festa de la Cirera. El 12 de juny dimitia de tots els càrrecs i lliurava l’acta de diputat. Dues setmanes després, el jutge l’enviava a presó.
Només a Milagro semblen mantenir la confiança en l’exdirigent socialista, tot i que afloren els dubtes i guanya terreny l’ambivalència. La distància entre el Santi que creien que coneixien i el Santos Cerdán que retraten els informes de l’ UCO se’ls fa massa gran.
