Torna l'edició 2.0 del Barça de Flick. Torna un grup que el curs passat va il·lusionar i al qual el barcelonisme troba a faltar, sobretot en els intempestius mesos d'estiu, atapeïts de serials que inunden els despatxos del Camp Nou- que continua en obres eternes- i que va obligar a traslladar la festa del Gamper a la gespa del Johan Cruyff. Però dins del camp tot canvia. Aquest Barça continua sent un equip amb ganes de divertir-se. Un grup que es va posar les botes davant el Com de Cesc Fàbregas, que va golejar (5-0) amb dos gols inicials de Fermín, una altra diana de Raphinha i el primer doblet del nou portador del 10: Lamini Yamal. El Barça va demostrar que continua sent un avió i que, amb Flick, mira i somia alt.
“Vam viure moments molt bonics l'any passat”, va dir l'entrenador dels vigents campions de la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya. “En la nova temporada treballarem dur i sense excuses. Volem guanyar”, va prometre l'alemany en un perfecte castellà. Això sí, fora dels discursos al públic continuarà expressant-se en anglès, tant amb els mitjans com amb l'equip.
El Barça va jugar sense Iñigo Martínez, que va marxar a Aràbia, però amb Pau Cubarsí lluint orgullós el seu número 5. I, de moment, amb dos dorsals número 1: el de Ter Stegen, porter i capità perdonat per Laporta, i el del nouvingut Joan Garcia, l'aposta de Flick sota pals. Ter Stegen va començar el seu Gamper amb algunes esbroncades en un descafeïnat Johan Cruyff. Perquè això no és el Camp Nou com havia de ser. Ni tan sols Montjuïc. Amb un públic molt turístic, 475 seients VIP amb els seus coixins negres per intentar justificar la palanca dels 100 milions que, a priori, permetrà inscriure als nous; poc soci i molta calor, el Gamper va ser poc Gamper.
“Per a mi ha estat important solucionar el problema que hi havia. És el moment de continuar cap endavant i girar full”, va apuntar Ter Stegen, amb una pausa tan necessària com arriscada, per explicar les seves reticències inicials amb el seu consentiment mèdic i perquè el club, eternament excedit, pugui inscriure Joan Garcia. Els escassos socis no el van aplaudir, però tampoc no el van esbroncar, encara que el termòmetre del Johan era poc fiable.
També va exercir de líder amb els nous fitxatges: Joan Garcia, Roony Bardghji -que hereta el 19 de Lamine-, que va abraçar, i Rashford, que ha elegit el 14. “Amb aquests fitxatges serem millors”, va dir. Finalment, el capità va agrair a Flick la seva aportació entonant el “sortiu i gaudiu” que ha acompanyat l'equip des que el tècnic va agafar les regnes.
Els més aclamats del Gamper van ser els golejadors Lamine Yamal, Raphinha i Fermín, però també Joan Garcia, l'únic que va completar els 90 minuts. Pulcre en el joc de peus i assegurança sota pals, es va emportar la primera gran ovació de la nit en la seva primera gran parada davant un Com -tercer classificat de la Sèrie A- que, d'inici, va demostrar tenir l'essència barcelonista del seu entrenador, Cesc Fàbregas, amb moltes passades interiors, i que va amenaçar amb el gol en combinacions perfilades per Sergi Roberto, excapità culer, i per Álex Valle, un altre del planter, en el lateral esquerrà.
Després, es va enfonsar. Perquè el Barcelona, malgrat estar sense Iñigo, va aconseguir perfilar la seva millor arma secreta tirant la línia per trasbalsar Addai, atrapat en un constant fora de joc, amb Araújo interceptant pilotes a la dreta de Cubarsí i amb Eric Garcia i Galleda en els laterals. El Barcelona va anar recuperant les sensacions amb la pilota i, amb un centre del camp formulat per Pedri i De Jong, Fermín es va exaltar: va recuperar una pilota i es va atrevir a marcar no un, sinó dos golassos des de fora de l'àrea. Després es va exhibir llançant per buscar Rashford, que va assistir Raphinha per marcar a plaer.
El gol més còmic de la primera meitat el va posar Lamine Yamal, després d'una migdiada de Van der Brempt: Raphinha li va robar la pilota i se la va cedir al 10 del Barça, que va marcar a porteria buida.
En el segon temps, Flick va asseure Rashford, que no va tenir el seu millor dia. Situat a la punta de l'atac l'onze titular per la baixa de Lewandowski per lesió, va fer bé el més fàcil, però va ser desafortunat amb la seva cama esquerra, fallant el gol més clar de la nit. Al seu lloc, va sortir un ovacionat Ferran Torres. El tauró es va coronar amb un control ben orientat a la dreta, un regalazo per a Lamine Yamal, que va enviar la pilota al fons de la xarxa per marcar el 5-0.
Mentre Lamine desaprofitava un hat-trick, Sergi Roberto va tenir el comiat que hauria somiat amb la samarreta del Barça. Es va marxar abraçat pels seus excompanys i amb el reconeixement del públic. Va disputar 373 partits amb el club, entre 2010 i 2024, presumint sempre del seu barcelonisme i de la seva polivalència.
Després, Flick va canviar l'equip sencer. I van acabar gaudint del seu nou equip joves promeses com 'Dro', situat en la mitjapunta, Jofre Torrents en el lateral esquerrà o Toni Fernández en l'extrem. El Barça, esbojarrat en els despatxos, continua enganxant dins del camp. Pròxima parada, Mallorca en l'estrena de lliga de la temporada 2025-2026.
