Hi ha qui es passa la vida pensant en l'Imperi Romà i qui ho fa en la Reconquesta. La de Santiago Abascal a la península ibèrica i la de Dani Carvajal al Real Madrid. Vox ha convertit Torre Pacheco i Jumilla en la seva punta de llança ultra i Carvajal, per obra i gràcia, sarcasme, ironia o el subconscient del diari Marca, s'ha convertit en un don Pelayo blanc sense casc en una de les portades del diari esportiu: “El lateral dret va ser titular i capità en el partit davant el Leganés a Valdebebas”.
Santiago Abascal, líder de Vox
Carvajal convida Santiago Abascal a la llotja del Bernabeu, qüestiona Jenni Hermoso en el cas Rubiales, es fotografia amb Bertrand Ndongo, un ultra que insultava Lamine Yamal durant l'Eurocopa… “Marca, Real Madrid, Carvajal, Vox, Reconquesta, Jumilla. Unir per la línia de punts...”, insinuen a les xarxes. Un joc de nens amb perilloses conseqüències per a la convivència.
La Reconquesta és el recurs que fa servir Vox per mobilitzar els seus simpatitzants davant cada repte electoral. El 2019, Abascal cridava que la reconquesta començaria per Andalusia. Ho feia amb Rocío Monasterio, Iván Espinosa de los Monteros i Javier Ortega Smith sobre l'escenari. Què se'n va fer? El mateix que de Macarena Olona...
També va esgrimir la gesta històrica davant els seus socis europeus en la cimera de Patriots a Madrid: “Espanya tornarà a ser “el mur d'Europa davant l'avenç de l'islamisme: Estem disposats a tornar a fer-ho”. Prendre Granada?.
L'historiador José Álvarez Junco explicava fa anys en un article a El País que “a ningú no li interessa la complexitat del passat. El rendible políticament són els mites. Els mites fan votar. I enfronten també a la gent, la porten a matar-se entre si”.
Lee tambiénEn cas d'emergència, truca al 112
Amb la Reconquesta, la ultradreta esgrimeix un concepte elaborat durant el segle XIX com si fos una història real. “No hi va haver mai una “conquesta”, ni molt menys “reconquesta”, de Granada. Va ser un lliurament pactat, amb unes capitulacions firmades solemnement per Fernando i Isabel (en les que es van comprometre, per cert, a respectar la llengua, religió, vestimenta, costums i jutges naturals dels súbdits de Boabdil, una cosa que van incomplir de manera flagrant poc després)” instistía Álvarez Junco a l'article.
Una operació que suposadament va durar més de set segles deixa un pòsit. @maxpradera replica la tesi de Vox sobre la incompatibilitat de les pràctiques culturals musulmanes amb “la identitat i usos i costums de la nació espanyola”. “L'idioma espanyol incorpora més de 4.000 paraules d'origen àrab: almohada, alcalde, azúcar, ojalá… Fins i tot Guadalquivir ve de l'àrab! Monuments com l'Alhambra, la mesquita de Còrdova i l'Alcàsser de Sevilla són patrimoni espanyol. La gastronomia espanyola porta arròs, albergínies, safrà, ametlles… Tots ingredients introduïts pels àrabs. Al-Ándalus va ser un far cultural. Matemàtiques, astronomia, medicina, filosofia… Averroes i Maimónides van influir Europa sencera. Rajoles, patis, banys públics, la guitarra... La nostra estètica ve impregnada de llegat andalusí”.
Amb la seva Reconquesta, Vox ha aconseguit alinear, per primera vegada, el Govern de Pedro Sánchez, l'Església i la comunitat jueva. La rèplica d'Abascal va arribar en Bipartidisme Stream, un canal de Youtube d'extrema dreta, atacant els bisbes per la seva reacció davant el veto antimusulmà de Jumilla: “No sé si la seva posició és pels ingressos públics que reben o pels casos de pederàstia”. Arriba la Iglesita covarda?
La deslegitimació de l'adversari és en el full de ruta de Vox. Va arrencar amb el PSOE i li va seguir el PP: “L'única diferència entre el PP i el PSOE, és que el PP és més eficaç mentint”, diu Abascal. I als mitjans públics “se'ls esborrarà el somriure de la boca”. El seu electorat es (des)informa a les xarxes. Segons les enquestes, la ultradreta creix entre els joves, aturats, assalariats de classe baixa i els que es consideren pobres. I les paraules virals de Julia Otero en el Late Xou de Marc Giró recuperen el seu sentit: “Hi ha molta gent que guanya 800 euros i vota per aquells que no volen apujar-li el salari mínim interprofessional”. Reconquesta? El que hi ha són drets per conquerir.
