Diuen que avui és un dels dies més calorosos de l’estiu i em moro de fred. Escric aquesta columna embolicada amb una jaqueta de punt i amb la pell de gallina. I no soc de vacances a cap país nòrdic, sinó en una Barcelona tòrrida amb turistes suant la cansalada a la Sagrada Família o baixant envermellits per una Rambla més caòtica de l’habitual a causa de les obres. Els veig passar des de la cafeteria on em trobo fent un cafè amb llet que es refredarà més ràpid de l’habitual. Abans no se’m congelin els dits de les mans (els dels peus fa estona que no els noto), faig aquesta pregunta tan recurrent: és necessari que els aires condicionats estiguin tan baixos?
El debat de la temperatura dels climatitzadors s’ha convertit des de fa temps en un d’aquells temes estrella d’ascensor. Parlem tant sobre això que fins i tot avorreix, però la problemàtica persisteix a tot arreu. Els experts aconsellen que els aparells se situïn com a màxim entre sis i vuit graus per sota de la temperatura ambient per evitar un xoc tèrmic. No és gens habitual que el cos arribi a aquest extrem, però els refredats i els mals de coll sí que estan a l’ordre del dia. Una mica de fresca s’agraeix, per descomptat, però amb mesura, pel nostre propi bé i per mitigar ni que sigui una mica l’impacte sobre el medi ambient.
Una mica de fresca s’agraeix, per descomptat, però amb mesura pel nostre bé
Li pregunto al cambrer. Amablement m’indica que la temperatura del local és d’uns 20ºC, és a dir, com si estiguéssim al maig o l’octubre. Les seves paraules es confonen amb la música animada que sona. Aquest és un altre tema de debat, com l’ha recollit aquesta setmana la periodista Laura Conde al canal Comer de La Vanguardia. “Qui escull la música als restaurants i per què?”, es pregunta davant la falta habitual d’encert. Fins i tot podríem plantejar-nos: no és millor que soni només l’usual Simfonia per a cafetera, culleres i converses en do major ?
Lee también
Ni fan falta playlists de gust dubtós que ofeguen la pròpia melodia dels locals ni convertir Barcelona en Grenlàndia. Amb el cafè amb llet ja glaçat, com necessito ara llançar-me a l’abric de l’estiu! Encara que després trobi a faltar una mica de frescor... però ni de bon tros la temperatura glacial de molts establiments, oficines i transports públics. Siguem raonables.
