El Govern central va obrir ahir la setmana política reprenent la controvèrsia pel veto del Partit Popular i Vox a les celebracions islàmiques a Jumella ( Múrcia) que, després de les crítiques llançades per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), han col·locat el PP en una situació incòmoda per l’acostament als postulats més extremistes dels de Santiago Abascal.
L’ Executiu central, per mitjà de la Delegació del Govern a Múrcia, va remetre un requeriment formal a l’Ajuntament per anul·lar l’acord adoptat per les dues dretes per prohibir l’ús d’instal·lacions esportives municipals per a actes religiosos aliens a la corporació però que, a la pràctica, suposa un obstacle específic per a celebracions com ara el final del Ramadà o la festa del Xai, que fa diversos anys que se celebren amb absoluta normalitat a aquesta localitat murciana.
L’escrit, signat per la delegada María Dolores Guevara i coordinat amb els ministeris de Justícia i Política Territorial, considera que la mesura vulnera principis constitucionals com la llibertat religiosa, la igualtat i la neutralitat de les
administracions públiques. I adverteix que la motivació “real” de l’acord no es basa en criteris tècnics o organitzatius, sinó en “una finalitat ideològica d’exclusió religiosa” que suposa “una clara desviació de poder”.
El requeriment no se circumscriu únicament als acords adoptats al ple municipal de Jumella, sinó que apunta a qualsevol resolució que el partit ultra i el PP poguessin mirar d’aprovar en altres territoris i deixa clar que “es combatrà políticament i jurídicament qualsevol iniciativa que intenti anar minant els drets i llibertats i introduir Espanya en una dinàmica autoritària, en línia amb altres països on la ultradreta ha ocupat posicions de govern”.
Per l’ Executiu, l’exclusió d’actes religiosos aliens a l’Ajuntament, “sense acreditar pertorbació de l’ordre públic ni conflicte d’usos”, suposa una restricció injustificada de l’exercici col·lectiu del culte quan, com marca la jurisprudència del Tribunal Constitucional, ha d’estar motivada amb criteris objectius.
El Govern central diu que l’acord vulnera la llibertat de culte i constitueix “una clara desviació de poder”
Tot i que al Govern central expliquen que encara no s’ha arribat a la següent pantalla, el requeriment és el pas previ per poder obrir la via judicial. Ara l’Ajuntament té un mes per respondre. Si no respon, es podria obrir la porta a un contenciós administratiu.
La resposta del PP va arribar poques hores després. En un intent d’ aturar una polèmica que l’està erosionant, el vicesecretari d’ hisenda i habitatge, Juan Bravo, va actuar com a portaveu per desacreditar el requeriment de l’ Executiu, assegurant que la moció “no té cap efecte jurídic” i que es tracta de “manifestacions polítiques” sense abast real.
Tot i que el partit continua avalant la corporació municipal de Jumella insistint que l’esmena aprovada fa dues setmanes “no assenyala expressament cap confessió”, la direcció de Génova s’ha vist empesa a intentar posar fi al foc creuat, o mirar de sortir-ne, després que Santiago Abascal, líder de Vox, carregués el dia anterior contra el “silenci” d’una part de la jerarquia eclesiàstica, amb referència a la CEE. Tot això perquè l’organisme catòlic havia demanat de “respectar el dret a la llibertat religiosa” en suport a la comunitat musulmana, en resposta a la decisió de Jumella.
Bravo va acusar tant Vox com el PSOE de “buscar la confrontació” i “aixecar murs cada vegada més alts”, contribuint a la polarització. “ De debò els farem el joc als que busquen polèmica per guanyar un espai que no tenen –pels d’ Abascal– i als que pretenen que es deixi de parlar de la corrupció de Santos Cerdán –pels socialistes–?”, es va preguntar.
Quan li van demanar específicament per les declaracions d’ Abascal, que va acusar l’ Església d’estar “emmordassada” pels ajuts que rep Càritas per a causes socials, Bravo va evitar obrir cap front amb el seu soci en bona part de les comunitats autònomes i ajuntaments on governen i es va limitar a afirmar que “no mereixen més anàlisi”.
Si l’Ajuntament de la localitat murciana no respon al requeriment en un mes, es podria obrir la via judicial
El PP intenta abaixar les revolucions de la controvèrsia en què s’ha vist embolicat. Amb el Govern central disposat a judicialitzar el cas, una Església que reclama respecte per a les minories religioses i un soci parlamentari que competeix per l’hegemonia al flanc dret. Un triangle que, lluny de tancar-se, amenaça de convertir-se en un cercle viciós.
