Tots els bolets són comestibles, però alguns només una vegada”. Com aquest refrany, n’hi ha molts que animen a allunyar-se de qualsevol tipus de fong, la majoria de vegades per temor o desconeixement. Per això, que la taula de novetats literàries s’ompli de títols en què són els principals protagonistes no deixa de sorprendre els llibreters. “La veritat és que no hagués apostat mai per això, però és cert que de mica en mica han anat guanyant espai”, reconeix Fernando Pelayo des de la llibreria +Bernat.
N’hi ha de tota mena. De cuina, clínics, novel·la, assaig... que exploren la intel·ligència vegetal, els seus usos terapèutics o, fins i tot, que posen el miceli com a model d’organització política. Un dels últims a arribar ha estat Cosetes ( Periscopi/Seix Barral), de l’autor francès Benoît Coquil ( Bretanya, 1989). L’assaig, que està narrat amb un to de novel·la d’aventures, es va començar a gestar durant un viatge a Oaxaca ( Mèxic) el 2019, quan aquest professor d’espanyol i literatura llatinoamericana es va comprar una samarreta amb la cara impresa de la xamana María Sabina. “No tenia ni idea de qui era, però apareixia en diversos souvenirs, així doncs, em vaig documentar”, explica a La Vanguardia durant la seva visita a Barcelona. Més tard va saber que era considerada “mig santa”.
La xamana mexicana María Sabina protagonitza molts dels llibres que exploren l’univers fungi
Durant la investigació, va acabar topant amb el matrimoni Wasson, format per en Gordon, un banquer de Nova York, i la Valentina, una pediatra d’origen rus “que va tenir la intuïció que els bolets al·lucinògens Psilocybe que Sabina utilitzava per a les seves cosetes es podien fer servir per a usos terapèutics”. La informació que en va extreure li va semblar tan interessant que va escriure un llibre, aplaudit per crítica i lectors.
De fet, són diversos els autors que han explorat la figura de Sabina. L’editorial Siglo XXI ha reeditat recentment el llibre Vida de María Sabina: La sabia de los hongos . El va escriure als anys setanta l’enginyer i escriptor ja mort Álvaro Estrada, però ho va fer en primera persona, perquè la mateixa Sabina, que no sabia llegir ni escriure, li va narrar la seva vida i ell va decidir escriure-la tal qual.
“Busquem solucions a problemes de la nostra societat estudiant com ho fan els fongs”, diu Bazo
També és enginyer i fa referència a la xamana Naief Yehya ( Ciutat de Mèxic, 1963), que, igual que Coquil, ha visitat recentment Barcelona per presentar el seu assaig, El planeta de los hongos (Anagrama). La seva és una història de l’ús dels fongs al·lucinògens i l’ LSD des de l’edat de pedra fins a Silicon Valley. “Encara hi ha l’estigma dels bolets, però crec que s’ha anat diluint. Hi ha menys temor a causa de l’ús que els donen alguns metges per tractar desordres mentals, addiccions i alcoholisme”. Els compara amb internet: “Les semblances són sorprenents, ja que és una xarxa subterrània que funciona com un sistema de comunicació i intercanvi [aigua, nutrients, informació] entre els organismes del bosc”.
Al març el biòleg Eduardo Bazo també va aportar els seus coneixements sobre el tema a Hongos (Pinolia). “He volgut desenvolupar una obra accessible i rigorosa tractant aspectes que estan vinculats a l’actualitat en termes històrics, econòmics i de desenvolupament científico-tecnològic”, explica, alhora que reconeix que “hi ha un interès creixent” pels bolets. “Hem passat d’un escenari on regnava la desconfiança a un altre on hem apostat per acostar-nos amb curiositat a un meravellós món en què les potencialitats dels fongs i les troballes que està oferint el seu estudi ens estan portant a assajar nous fàrmacs antibiòtics i desenvolupar materials tèxtils biodegradables”.
La ‘rentrée’ portarà nous títols micòfils, com la història en còmic del matrimoni Wasson
Bazo considera que el canvi climàtic pot ser un altre factor que expliqui el fenomen. “Molts bolets antracòfils rebroten amb més força després d’un incendi forestal. Un fenomen tan destructiu i crític per a un ecosistema com ho és un foc, per a algunes espècies de bolets és una nova oportunitat per colonitzar noves àrees. L’observació ens ha permès buscar solucions a grans problemes de la nostra societat estudiant com ho fan els bolets”.
De l’ansietat ecològica també en deriva la primera novel·la de Simón López Trujillo ( Santiago de Xile, 1994), El vasto territorio (Caja Negra), que se centra en un treballador que acaba infectat –cos i ment– per un fong que el posseeix i que porta la seva comunitat a derivacions sectàries, místiques i religioses. La història té algun punt en comú amb una de les sèries televisives més vistes del moment, The last of us , creada per Craig Mazin i Neil Druckmann per a HBO i basada en el videojoc del 2013 del mateix nom, desenvolupat per Naughty Dog. La trama s’ambienta vint anys després d’una pandèmia causada per una infecció fúngica massiva que fa que la gent es transformi en zombis.
“L’estigma dels bolets és inferior gràcies al seu ús per tractar desordres mentals”, opina Yehya
Albert García, periodista expert en videojocs, explica que “els bolets són un element recurrent als videojocs des de fa anys”, i que el seu boom particular va arribar molt abans que el literari i va ajudar a acostar-los al gran públic. Explica que “poden ser dolents, com és el cas de The last of us ; o bons, com passa amb el Superxampinyó de Mario Bros, que permet a en Mario créixer en mida i tornar-se més gran i fort. No menys importants són els bolets a The legend of Zelda: Breath of the wild , ja que aporten energia a en Zelda”.
Els festivals de música també han tingut presents tot aquest món al llarg dels anys, i no exclusivament per una raó de psicodèlia. Juan Arnau, l’empresari aragonès darrere d’ Elrow, Florida135 o la rave dels Monegros, explica que els bolets “formen part d’un dels nostres xous, El bosc encantat . Per això, a la nostra seu, hem omplert la recepció de bolets que pengen del sostre, perquè ens semblava que era com entrar en un espai màgic d’un conte. Et convida a endinsar-te en una experiència que et trasllada a mons inimaginables per ballar-hi”. La instal·lació recorda l’obra Upside down mushroom , de l’artista belga Carsten Höller, el treball del qual també convida a evadir-se.
“Els bolets són un element recurrent als videojocs des de fa anys”, recorda García
A més de videojocs, ficcions, assajos, espectacles musicals i documentals audiovisuals –com l’ exitós Fantastic fungi , de Netflix–, els bolets també es colen en reportatges que aborden el capitalisme i l’economia des de diferents perspectives. Un exemple d’això és La seta del fin del mundo (Capitán Swing), que va arribar a les llibreries postpandèmia i on l’antropòloga Anna Lowenhaupt indaga sobre el m atsutake, un dels bolets més valuosos del món, cosa que explica el seu desorbitat preu al Japó, on és un privilegiat comestible. El text presenta un estudi de la relació entre la destrucció capitalista i la supervivència col·laborativa dins de paisatges de múltiples espècies.
Davant aquest inesperat èxit, no és estrany que sorgeixin veritables influencers dels bolets. Una de les més conegudes és Nanae Watabe. “Els bolets són la meva feina i la meva passió. Durant la temporada m’hi dedico completament: els recullo, els venc, els estudio... Això sí, és una feina estacional: descanso quan els fongs descansen”. Fruit d’aquesta dedicació, acaba de publicar Estado de hongos (Novo Editorial), disponible ara per ara només a Mèxic.
Qui sap si acabarà arribant a la rentrée espanyola. De moment, sí que hi entrarà amb Reservoir Books Mycelium Wassonii , de l’historietista underground Brian Blomerth, que, igual que Benoît Coquil, va quedar fascinat pel matrimoni Wasson i la seva implicació en l’expansió dels fongs psicodèlics.
